Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

En aquest apartat «Treballs acadèmics» es recullen una sèrie de recomanacions i recursos que poden ser útils per redactar, especialment, treballs finals de grau (TFG), treballs finals de màster (TFM) i tesis doctorals.

Cal tenir en compte que, d’una banda, aquests tipus de textos sovint s’han d’ajustar a normatives internes de cada centre (TFG) o màster (TFM), o generals de la UB (tesis), que en alguns casos també estableixen uns mínims criteris pel que fa a l’estructuració i redacció d’aquests documents. I, de l’altra, que són treballs elaborats sempre sota la supervisió de professorat (tutors o directors, segons el cas), que també pot donar indicacions per a la redacció dels textos. Per tant, els criteris que es presenten a continuació han de tenir en compte aquest marc de referència.

Els treballs acadèmics comparteixen molts trets, tot i la variabilitat que hi pot haver segons el tipus de treball i l’àmbit d’especialitat a què pertanyi.

Són textos especialitzats, pel que fa a la temàtica, i això té conseqüències en l’ús de terminologia.
Són textos amb una funció bàsicament argumentativa: ja sigui per donar compte dels objectius definits, ja sigui per validar les hipòtesis de treball, si és el cas.
Són textos adreçats a destinataris especialitzats: els més immediats, el professorat que jutja el treball i, en darrer terme, la comunitat universitària i el públic especialitzat. Aquest fet té implicacions en la informació seleccionada, atès que hi ha molt coneixement compartit que fa que determinades informacions puguin ser innecessàries. Trobar l’equilibri en aquest punt és un dels reptes en la redacció dels treballs acadèmics.
Són textos escrits, que segueixen unes convencions determinades. Fins i tot quan s’acompanyen de presentacions orals, aquestes acostumen a requerir un suport escrit (pòster, diapositives, etc.).
Són textos en què l’autor del text ha de ser objectiu i tenir poc protagonisme, i això es reflecteix en la tendència a la impersonalitat. I a la vegada són textos en què surten moltes veus. En tot moment s’ha de saber qui diu què: si és l’autor del treball o si són altres autors (en forma de citacions textuals o paràfrasis), i en aquest cas les fonts han de ser explícites i estar ben referenciades. Cal ser molt curós per evitar el plagi.

A continuació, doncs, es presenten alguns dels aspectes textuals, lingüístics i estilístics propis d’un treball d’aquestes característiques i se’n ressegueixen les diferents fases del procés d’elaboració:

Organització: estructura i parts del document.
Redacció, en què es posa l’èmfasi en consells generals per a una redacció de qualitat i en algunes recomanacions segons l’àmbit d’especialitat; en consideracions sobre aspectes formals i convencions, i en alguns recursos que poden ajudar a millorar la qualitat dels treballs.
Revisió.
I presentació oral, si és el cas.

També es poden consultar les recomanacions per a redacció de treballs acadèmics en anglès.

Més informació

Com comunicar: recursos per avaluar i millorar les competències comunicatives a la universitat [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia; Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/> [consulta: 26 novembre 2021].

Coromina, Eusebi; Casacuberta, Xavier; Quintana, Dolors. El treball de recerca: procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos (guia de l’estudiant). 3a ed. Vic: Eumo, 2012. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991007843569706708.

Cunha Fanego, Iria da. El trabajo de fin de grado y de máster: redacción, defensa y publicación. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991001088149706708.

Guia de redacció científica [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia. <https://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/guia-redaccio-cientifica-ca> [consulta: 26 novembre 2021].

Guia lingüística per a la presentació escrita i oral del treball final de grau [en línia]. Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/tfg/> [consulta: 17 juny 2022].

«Produir textos» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_23/tot_t23.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Rigo, Antònia; Genescà, Gabriel. Tesis i treballs: aspectes formals. Vic: Eumo, 2000. (Llengua i text ; 4). Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991002929739706708.

Sancho Salido, Jordi. Com escriure i presentar el millor treball acadèmic: guia pràctica per a estudiants i professors. 2a ed. rev. Vic: Eumo, 2013. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/acbrpu/alma9910118.

Treballs acadèmics (TFG i TFM) [en línia]. Universitat de Barcelona. Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. Biblioteca de Lletres, 2021. <https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-lletres/tfgtfm> [consulta: 26 novembre 2021].

Estructura i parts del document

L’estructura d’un treball acadèmic pot variar segons el tipus de document (TFG, TFM o tesi) i l’àmbit d’especialitat a què pertany. Així doncs, es recomana de conèixer la normativa que regula els TFG de cada centre, els TFM de cada màster o, en el cas de les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona.

Tot i les diferents possibilitats, l’estructura d’un treball acadèmic ha de contenir:

Les parts preliminars amb la portada i l’índex o sumari, obligatòriament, i altres parts opcionals segons les característiques del text, com ara els agraïments, el resum i paraules clau, i la llista d’abreviacions.
El cos del treball pròpiament dit, amb una introducció i unes conclusions, al marge d’altres possibles apartats.
L’apartat de bibliografia.
I, opcionalment, els annexos.

Cada part d’un treball acadèmic ha de respectar les característiques que li són pròpies; però sempre que sigui possible ha de seguir criteris homogenis, especialment en els aspectes formals, per aconseguir la coherència, cohesió, comprensió i llegibilitat del text final.

Es recomana establir l’estructura del treball abans de començar a redactar el text, especialment per als grans apartats, i assegurar-se que segueix una exposició lògica i reflecteix la història raonada de la recerca que s’ha dut a terme.

Parts preliminars

En l’estructura dels treballs acadèmics, hi ha una part prèvia al cos del document, que hem anomenat parts preliminars, que pot contenir: portada, agraïments, resum i paraules clau, índex o sumari i llista d’abreviacions.

La presència de cadascuna d’aquestes parts depèn del tipus de treball acadèmic que es redacti, de la tradició de l’àmbit d’especialitat a què pertanyi i, fins i tot, de les recomanacions de cada centre. Cal remarcar, però, que tant la portada com l’índex o sumari són obligatoris.

Tot i ser les parts preliminars, es recomana de redactar-les quan ja s’ha enllestit tot el treball.

Portada

La portada d’un treball acadèmic ha de contenir la informació imprescindible per identificar-lo, com ara el títol i l’autoria; i segons el tipus de treball i les diferents normatives, s’hi ha de posar o s’aconsella d’afegir-hi altres informacions, com ara la denominació de l’ensenyament, el curs acadèmic, etc.

En els treballs finals de grau i de màster, es recomana de fer constar a la portada la informació següent, excepte que la normativa corresponent a cada centre o màster indiqui una pauta diferent:

títol del treball
nom i cognoms de l’autor
nom i cognoms del tutor
curs acadèmic o data en què es presenta
nom de l’assignatura (Treball Final de Grau o Treball Final de Màster)
denominació de l’ensenyament

Pel que fa a les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona estableix que s’hi faci constar, com a mínim, la informació següent:

denominació dels estudis de doctorat cursats
títol de la tesi
nom i cognoms del doctorand
nom i cognoms dels directors de tesi i del tutor

En el cas que els noms i cognoms vagin acompanyats d’un descriptor, com ara doctorand o doctoranda, tutora o tutora, director o directora, etc., cal flexionar la paraula corresponent segons el gènere que li pertoqui.

Convé tenir present, també, que tota aquesta informació s’escriu en diferents files acabades sense punt final i que cal usar correctament les majúscules segons cada cas.

Exemples de portades

Si es vol incloure el logotip de la Universitat de Barcelona, es poden utilitzar les plantilles que segueixen la imatge corporativa.

Després de la portada s’acostuma a deixar un full en blanc de cortesia. Ni aquest full ni la portada han de dur número de pàgina.

Remarques sobre el títol

Portada

Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte les consideracions següents a l’hora de separar els mots a final de ratlla:

Els articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent amb la resta del títol.

Anàlisi dels arxius audiovisuals en línia
de les televisions autonòmiques espanyoles

Anàlisi dels arxius audiovisuals en línia de
les televisions autonòmiques espanyoles

Contribucions a la dependència
i dimensionalitat en còpules

Contribucions a la dependència i
dimensionalitat en còpules
Sempre que sigui possible, es recomana de mantenir junts a la mateixa ratlla els elements de sintagmes que vehiculen un únic concepte.

Anàlisi mètrica de l’edició teatral
en català entre 1947 i 1959
En els títols que inclouen puntuació forta (punt o dos punts) aquest signe es pot suprimir si no perjudica la comprensió de l’enunciat. En aquest cas, és recomanable de posar amb majúscula inicial la primera paraula de la segona part.

L’acostament a la terminologia en la formació dels científics
El cas de les ciències de la salut

L’acostament a la terminologia en la formació dels científics:
el cas de les ciències de la salut

Agraïments

En els treballs acadèmics, i especialment en les tesis doctorals, hi acostuma a haver una pàgina per als agraïments, després de la portada.

Acostuma a ser un text breu en què es dona les gràcies, d’una banda, al director o tutor (segons el tipus de treball) i, de l’altra, a les persones que han ajudat l’autor en algun aspecte. També s’hi solen incloure al final agraïments més personals no lligats a l’àmbit acadèmic.

Tenint en compte les característiques d’aquest text, acostuma a tenir un to personal i subjectiu, a diferència de la resta del treball.

Els agraïments han d’anar en un full a part, precedits del títol Agraïments. No s’hi ha de posar el número de pàgina.

Resum i paraules clau

En alguns treballs acadèmics s’hi fa constar un resum i paraules clau amb l’objectiu que el lector es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà i de facilitar la cerca documental. Es recomana de posar-los en un full a part, i sense el número de pàgina.

Resum

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es fa una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per avaluar la seva incidència en relació amb la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre- i postintervenció per identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis quant a cohesió de grup ni a estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació amb l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.

Paraules clau: infants, dinàmiques de grup, cohesió de grup, estabilitat emocional, educació emocional

Abstract

This is a qualitative study mainly focused on the effect of group dynamics to improve group cohesiveness and children’s emotional stability. The sample contains 24 children, aged five and six, and a 58 year-old teacher. An educational intervention based on four different group dynamics is implemented so as to assess its influence on the group cohesiveness and the children’s emotional stability. The interview and the observation are the qualitative tools that have been used in this study. They have been employed before and after the educational intervention in order to identify possible changes. The results from this research don’t provide important changes regarding group cohesiveness and emotional stability. However, a positive and motivational attitude towards the application of group dynamics has been observed. The short period of the educational intervention has been the main limitation of this study; this is the reason why meaningful results haven’t been extracted. Hence, many aspects to take into account in the future are included in the conclusions.

Keywords: infants, group dynamics, group cohesiveness, emotional stability, emotional education

Abans d’aplicar les recomanacions que s’exposen a continuació, cal consultar la normativa corresponent a cada centre o màster, i en el cas de les tesis, la normativa, especialment per a l’ús de les diferents llengües.

Resum

El resum és un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de condensar el contingut del treball, i fer-ne ressaltar especialment els resultats o conclusions més importants o innovadors. L’objectiu principal del resum és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà.
- S’aconsella de redactar-lo un cop acabat el treball.
- Ha d’anar precedit pel títol Resum (Abstract o Resumen, si és el cas), normalment en negreta.
- El text del resum s’ha d’escriure en rodona, independentment de la llengua que es faci servir.
- Es recomana que sigui concís, objectiu i impersonal.
- S’aconsella de no posar-hi abreviacions ni fórmules.

Paraules clau

Les paraules clau són mots o conjunts de mots que remeten a les àrees temàtiques, idees o conceptes més rellevants que es tracten en un treball acadèmic. La finalitat de les paraules clau és facilitar la cerca en bases de dades, repositoris, etc., i també la classificació dels treballs.
- Es recomana de posar-les a sota del resum corresponent.
- S’aconsella de posar només les paraules clau necessàries, entre 5 i 10.
- Es recomana de precedir-les per Paraules clau (Keywords o Palabras clave, si és el cas) i, a continuació, escriure-les en rodona i amb minúscula inicial (excepte si es tracta de noms propis) i separades per una coma.
- Les paraules clau s’han d’escriure en la mateixa llengua en què es fa el resum.

Índex o sumari

L’índex o sumari recull els títols de les diferents parts d’un document (parts, capítols, apartats, subapartats, etc.), precedits de la numeració corresponent, si és el cas, i seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol Índex o Sumari; pot col·locar-se al començament o al final del document (tot i que en els treballs acadèmics ha d’aparèixer a l’inici) i s’aconsella que porti número de pàgina.

Alguns programes de tractament de textos permeten generar els índexs de manera automàtica. Tot i això, cal tenir en compte les recomanacions següents:

Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.
La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.
Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.

En els treballs acadèmics, cal recordar que s’han d’incloure en l’índex la bibliografia i els annexos, si n’hi ha, i no s’hi han d’incloure cap de les parts preliminars del document (la portada, els agraïments, etc.).

Convé no confondre aquest índex amb altres tipus d’índexs, com ara el de taules i il·lustracions, l’analític o l’onomàstic.

Llista d’abreviacions

En els treballs acadèmics que utilitzen un nombre important d’abreviacions, especialment de sigles, es recomana de confegir una llista per tenir-les totes a mà i poder-ne consultar el significat o desenvolupament amb més facilitat.

Aquesta llista acostuma a mostrar-se en forma de taula: l’abreviació s’introdueix a la columna esquerra i el desenvolupament a la columna dreta. Per afavorir-ne la consulta, la columna de l’esquerra amb les abreviacions s’ordena alfabèticament.

La llista ha d’anar precedida del títol Llista d’abreviacions.

Llista d’abreviacions

Abreviació	Desenvolupament
ECG	Electrocorticograma
EEG	Electroencefalograma
EEGI	Electroencefalograma intracranial
MEG	Magnetoencefalograma
PCL	Potencials de camp local
RMF	Ressonància magnètica funcional

Aquesta llista acostuma a col·locar-se al final dels textos que configuren les parts preliminars del treball acadèmic, darrere de l’índex o sumari.

Cos

El cos és la part central del treball i també la que presenta més variacions, segons el tipus de treball acadèmic, l’àmbit d’especialitat a què pertany, si es tracta d’un treball teòric o aplicat, si és un compendi d’articles, etc.

Així doncs, algunes de les parts que es poden trobar en el cos d’un treball acadèmic són:

la introducció o presentació
la metodologia
l’estat de la qüestió
l’anàlisi
els resultats obtinguts o la discussió
les conclusions

Tenint en compte que la introducció i les conclusions són les parts coincidents a qualsevol treball acadèmic, es fan algunes recomanacions específiques només per a aquestes dues parts. I a continuació, es presenten una sèrie de remarques generals per a tot el cos del treball.

Es recomana que, abans de començar a redactar, s’estableixi una primera estructura del cos del treball, amb apartats i subapartats, per afavorir una organització de la informació adequada i equilibrada. Tot i així, a mesura que avança la redacció es pot reconsiderar, si cal, alguna subdivisió.
S’aconsella de fer els apartats i subapartats estrictament necessaris però, en tot cas, no sobrepassar el quart nivell de divisió.
Cal tenir en compte el format dels apartats i subapartats, tant en la numeració que acompanya els títols com en el cos i la classe de lletra utilitzats.
S’ha de fer un ús coherent i sistemàtic dels diferents aspectes formals en el conjunt del cos del treball.

Introducció o presentació

Cos

La introducció o presentació és la part inicial del treball que serveix per presentar-ne la justificació o motivació, els objectius que persegueix, els supòsits de què es parteix, les hipòtesis que es volen demostrar, i fer una breu descripció de com s’estructura el treball, si és el cas.

Qualsevol treball acadèmic ha de tenir explicitats els objectius, que s’han de redactar de manera clara i concisa. Des del punt de vista lingüístic, han de començar amb un infinitiu. Es poden incloure en el text en forma d’enumeració en paràgraf a part o de forma discursiva (cas que es recomana si només n’hi ha un).

L’estudi té tres objectius específics:

Proposar un mètode d’avaluació en un camp poc estudiat.
Detectar els punts forts i les mancances dels arxius estudiats.
Definir un rànquing d’arxius en línia en funció de les seves característiques.

L’objectiu principal del treball és analitzar i avaluar les característiques dels arxius audiovisuals en línia de les televisions autonòmiques espanyoles.

En relació amb les hipòtesis, es recomana que siguin clares, verificables, objectives, comprovables i pertinents, i que estiguin ben enunciades.

Una de les hipòtesis és que la noció de col·lectiu representada nominalment pot detectar-se i identificar-se en corpus textuals a partir de l’aplicació automàtica o semiautomàtica de paràmetres lexicosintàctics i morfològics.

Tant en els objectius com en les hipòtesis s’aconsella d’utilitzar frases afirmatives.
Un cop enllestit el treball, cal revisar bé tota la introducció per assegurar-se que tot el que s’hi diu es correspon amb el que s’ha fet i exposat realment i que, per exemple, no s’han perdut pel camí objectius previstos a l’inici.

Més informació

«Formular una hipòtesi» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_03/tot_t03.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Conclusions

Cos

Les conclusions han d’incloure la validació o no de les hipòtesis plantejades en la introducció del treball; han de donar compte dels aspectes més rellevants dels diversos objectius plantejats i dels resultats obtinguts; i, si és el cas, han d’apuntar possibles línies de continuïtat en la recerca.
Aquesta part ha de ser un text sintètic i breu, i no una mera repetició o paràfrasi dels principals aspectes tractats en el treball.

Bibliografia

La bibliografia és la part dels treballs acadèmics en què es recullen totes les fonts i referències bibliogràfiques que s’han citat dins del treball.

També s’hi poden incloure referències bibliogràfiques i fonts consultades que no surtin citades en el text, si així ho admeten les normes de cada centre o màster.

A continuació es fan una sèrie de consideracions per tenir en compte a l’hora de redactar la bibliografia.

Aquesta part ha d’anar precedida pel títol Bibliografia sense numeració.
L’apartat de bibliografia ha de dur les pàgines numerades.
Es recomana d’usar el paràgraf amb sagnia francesa per compondre la bibliografia.
Pel que fa a la manera de referenciar cada font, vegeu «La referència bibliogràfica» i Com citar i gestionar la bibliografia.
Pel que fa a la manera d’ordenar les referències, vegeu «Ordenació de referències bibliogràfiques».

Annexos

Els annexos aporten materials complementaris o de suport que no s’han inclòs en el cos del treball per afavorir-ne la llegibilitat, però que permeten comprendre millor el document. Es tracta, per tant, d’una part optativa que depèn de les característiques de cada treball.

Els textos que s’inclouen en els annexos poden ser molt diversos: enquestes, estadístiques, corpus de dades, exemples, fonts de buidatge, etc.

Els annexos acostumen a anar al final del treball, després de la bibliografia. En cas que n’hi hagi més d’un, s’han de numerar correlativament i cadascun ha de començar en una nova pàgina. Els annexos han de dur número de pàgina.

Cada annex ha de portar un títol descriptiu precedit de la paraula annex, la numeració corresponent i un punt.

Annex 1. Model d’enquesta

Annex 2. Resultats del buidatge de dades (2012-2013)

Els annexos s’han de fer constar en l’índex o sumari, com una part més dels treballs acadèmics.

Dins del cos del treball, es recomana de fer al·lusió quan calgui a cadascun dels annexos (per exemple, en forma de remissió interna) perquè quedin vinculats.

Redacció

En aquest apartat s’ofereixen criteris i recursos per afavorir la qualitat lingüística dels treballs acadèmics en la fase de redacció.

S’hi apleguen consells per a la redacció útils, tant per millorar aspectes de llengua general com d’altres de més específics d’àmbits especialitzats. També s’hi inclouen aspectes formals (com ara el disseny de la pàgina), convencions (per exemple, l’ús de majúscules i minúscules, les abreviacions, i les referències i citacions bibliogràfiques, entre d’altres), i una selecció de recursos per a una redacció de qualitat (per exemple, diccionaris i verificadors ortogràfics).

Consells per a la redacció

En aquest apartat es presenten diversos criteris que convé tenir en compte mentre es redacta un treball acadèmic per aconseguir un text de qualitat. S’hi inclouen tant aspectes lingüístics generals, com aspectes més propis dels treballs acadèmics. També s’hi recullen recomanacions concretes segons l’àmbit a què pertany el document.

Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:

Seguir l’ordre natural dels elements de la frase.
Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.
Optar preferentment per frases afirmatives.
Limitar les construccions passives.
Usar els gerundis correctament.
Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.
Usar els recursos d’impersonalitat més habituals per afavorir l’objectivitat.
Estructurar les idees amb els connectors adequats.
Fer un bon ús dels signes de puntuació.
Evitar els arcaismes.
Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.
Recórrer a la terminologia adequada.
Eludir les interferències de l’anglès.
Compondre bé les remissions internes.
Deixar clar sempre qui parla: qui escriu o altres veus.

Ordre dels mots

Es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase (subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements) per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.
En el sintagma nominal, els adjectius solen anar després del nom.

Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:

subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements

En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

Barcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants.

En el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà.

Els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon.

Aquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

Manté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes.
Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

Els objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.

L’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’].

L’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].

Llargada de frases i paràgrafs

Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs.

En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si.

Quan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

Quan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

Per tal d’afavorir la cohesió, la claredat i la llegibilitat dels textos, poden ser útils les recomanacions següents relatives a la redacció de frases i paràgrafs.

Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs. En conseqüència, cal evitar l’abús d’incisos, que poden dificultar la comprensió.

És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació.

La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre, des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats. L’objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre —des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats— i el seu objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

Malgrat tot, s’ha d’evitar de redactar textos només amb frases simples i curtes i caure en un excés de simplicitat, especialment en documents de tipus argumentatiu com ara els treballs acadèmics.

I també evitar de fer paràgrafs frase.

Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius. En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Aquest treball s’estructura en quatre blocs.

Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari.

En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme.

Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Frases afirmatives

Les frases afirmatives acostumen a ser més clares i entenedores que les frases negatives. Per tant, es recomana de redactar els textos en positiu, mitjançant frases afirmatives, i evitar abusar de frases negatives.

El període per presentar la sol·licitud comença el 8 de maig.

El període per presentar la sol·licitud no comença fins al 8 de maig.

Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.

L’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat.

L’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.

La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira hi resideix, d’una manera inconscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira no hi resideix, d’una manera conscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Construccions passives

Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana d’usar-les.

En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.

Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.

Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

Vam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.

En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivar al màxim els textos.

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

Es reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.
En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, són preferibles construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.

La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.

en els termes que estableix aquest article

en els termes establerts per aquest article

Els casos que preveu la llei no ho inclouen.

Els casos previstos per la llei no ho inclouen.

Per a la resta d’usos de la passiva, es pot consultar la informació ampliada.

Gerundis incorrectes

Gerundi de posterioritat

Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.
Gerundi especificatiu

Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.

Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

Gerundi de posterioritat

Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.

La Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.

La Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.

El rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.

El rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.

La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.
Gerundi especificatiu

Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

S’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.

S’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.

Aviat es discutirà el document que estableix els drets del PAS.

Aviat es discutirà el document establint els drets del PAS.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.

En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:

El doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

El doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:

anar + gerundi
continuar + gerundi
estar + gerundi
portar + gerundi
seguir + gerundi
venir + gerundi

Per a la resta d’usos del gerundi es pot consultar la informació ampliada.

Nominalitzacions

Els treballs acadèmics són textos especialitzats que acostumen a tenir moltes nominalitzacions, bàsicament per dues raons:

Perquè contenen molta terminologia, que és bàsicament nominal.

Cal reconèixer la importància del rentatge amb sal.
Perquè són textos que persegueixen un grau important d’impersonalitat.

L’abocament de dades va fer-se en la tercera fase del projecte.

En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.

Ítems per comprendre millor les mostres analitzades.

Ítems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.

Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.

Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.

Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.

L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.

L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.

Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».

Impersonalitat

Recursos per reflectir la impersonalitat

Preferència per la tercera persona

El treball aporta noves dades sobre les orquídies.
Ús de la primera persona del plural

Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 500 rpm.
Ús de la passiva pronominal

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.
Ús del verb caldre

Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.
Ús de les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

Observem els resultats en la taula següent.
Ús moderat de nominalitzacions

El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 no va obtenir els resultats esperats.

Els treballs acadèmics tenen com a finalitat descriure, argumentar, transmetre informació, etc. de la manera més objectiva possible. Això fa que el llenguatge especialitzat propi d’aquests textos tendeixi cap a la impersonalitat i la neutralitat emotiva, a diferència per exemple del llenguatge general o el literari.

Aquestes característiques es manifesten en el text amb una certa ocultació de l’autor del document, que es pot aconseguir mitjançant les estratègies següents:

Predomini de la tercera persona.

Aquest treball aporta noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.

Amb aquest treball aporto noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.

Les recerques dutes a terme estan directament relacionades amb el procés d’innovació empresarial dels laboratoris farmacèutics.
Ús de la primera persona del plural encara que només hi hagi un autor (recurs anomenat plural de modèstia).

Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.

Vaig centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.
Ús de la passiva pronominal per amagar l’autor del text.

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

En aquest treball m’he plantejat dos objectius generals.

Es van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.

Van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.

S’ha observat que 75 μl de la barreja en sis tubs de microcentrífuga reaccionen.
Ús de formes verbals que eviten apel·lar a una persona determinada, com ara el verb caldre o les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.

Tinguem en compte que la major part de contaminacions del cultiu són fàcilment detectables a simple vista.
Utilització de nominalitzacions en detriment de formes verbals, sempre que se’n faci un ús moderat.

El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 no va obtenir els resultats esperats.

Vaig subclonar la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 i no va obtenir els resultats esperats.

Cal remarcar que tots aquests procediments poden combinar-se en el discurs, especialment en textos llargs i complexos.

Més informació

Gutiérrez Rodilla, Bertha M. La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Península, 1998, p. 35-36.

Connectors

Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg d’aquest text.

Tot seguit, s’inclou una llista de connectors que no és exhaustiva, ordenats segons la funció.

Per ordenar les parts del text

Inici	Continuació	Final
abans de res	a continuació	al final
abans de tot	tot seguit	en últim lloc / en últim terme
abans (que)	després (que)	en darrer lloc / en darrer terme
en primer lloc	en segon lloc	finalment
d’entrada / per començar	posteriorment	per acabar
primer (de tot)	segon	per tancar
primerament	segonament	per fi

Per presentar la informació

a propòsit de
amb referència a
amb relació a
en el marc de
en l’àmbit de
en relació amb
en un altre ordre de coses
pel que fa a
quant a
respecte a
respecte de

No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a.
Per desenvolupar o continuar explicant un tema

a més
així
així mateix
això és
altrament
com també
d’altra banda
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en efecte
és a dir
és més
més encara
o sigui
també

Per exemplificar


a tall d’exemple	a tall de mostra	així
com a mostra	com ara	com és ara
concretament	en concret	en el cas de
en especial	en particular	especialment
n’és un bon exemple	n’és un exemple clar	particularment
per exemple (p. ex.)	per il·lustrar	per posar un exemple
un bon exemple de	una bona mostra de

No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.

Per fer èmfasi


cal insistir	cal destacar	cal fer esment
cal fer referència	cal recalcar	cal recordar
cal remarcar	cal subratllar	convé
de la mateixa manera	dit d’una altra manera	efectivament
en altres paraules	en altres termes	en efecte
és per això que	igualment	la idea central és
més encara	s’ha d’insistir	s’ha de destacar
s’ha de fer esment	s’ha de fer referència	s’ha de recalcar
s’ha de recordar	s’ha de remarcar	s’ha de subratllar
tal com s’ha dit	val a dir	val la pena dir

No s’ha d’utilitzar tal i com.

Per resumir o concloure


a l’últim	a manera de	a tall de conclusió
a tall de recapitulació	al cap i a la fi	al capdavall
amb tot plegat	breument	com a conclusió
com a resum	comptat i debatut	concloent
de fet	de manera genèrica	de manera global
en conclusió	en conjunt	en darrer terme
en definitiva	en general	en poques paraules
en suma	en resum	fet i fet
finalment	globalment	per acabar
per concloure	per fi	recapitulant
resumint	tot plegat

No s’ha d’utilitzar per últim.

Per unir elements (connectors copulatius)

així com
com també
i
i també
ni
o

No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.

Per distribuir els elements (connectors distributius)


ara… ara	bé… bé
d’un costat… i de l’altre	d’una banda… i de l’altra
d’una part… i de l’altra	ja sigui… ja sigui
ni… ni	no només… sinó
no només… sinó que	no només… sinó també
no solament… sinó	no solament… sinó que
no solament… sinó també	no sols… sinó
no sols… sinó que	no sols… sinó també
o… o	o bé… o bé
per un costat… i per l’altre	per una banda… i per l’altra
per una part… i per l’altra	tant… com

Per expressar causa (connectors causals)


a causa de	amb motiu de	atès/atesa/atesos/ateses
atès que	com que	com sigui que
considerant que	gràcies a	ja que
pel fet que	per aquest motiu	per aquesta raó
per causa de	per causa que	per culpa de
per raó de	perquè

No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.

Per expressar finalitat (connectors finals)

a fi de
a fi que
a l’efecte de
amb aquest objectiu
amb aquest propòsit
amb aquesta finalitat
amb l’objectiu de
amb la finalitat de
amb vista a
per / per a
per tal de
per tal que
perquè

Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.

Per expressar conseqüència (connectors consecutius)


a conseqüència de	així	així doncs
així és que	aleshores	com a conseqüència de
consegüentment	cosa que	de manera que
doncs	en conseqüència	és per això que
fins al punt que	perquè	per això
per aquest fet	per consegüent	per tant
talment… que	tan… que	tant… que

No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.

Per expressar condició (connectors condicionals)


a condició de	a condició que	en cas de
en cas que	en el cas de	en el cas que
llevat que	mentre	només de
només que	posat que	prenent en consideració
sempre que	si	si cal
si considerem	si de cas	si és necessari
si és procedent	si escau	si fa al cas
si fos el cas	si no [+ verb]	si no és que
si per cas	si s’escau	sols que
tenint en consideració	tret que

No s’ha d’utilitzar sempre i quan.

Per expressar oposició (connectors adversatius)


així com	així i tot	això no obstant
al contrari	altrament	amb tot
ara bé	ben al contrari	contràriament
d’altra banda	en canvi	en realitat
en veritat	i això que	i no
mentre que	més aviat	no obstant això
no… sinó	però	per contra
realment	sinó (que)	tanmateix
tot i això

Per expressar concessió (connectors concessius)

així i tot
bé que
de tota manera
encara que
mal que
malgrat (que)
malgrat tot
mentre que
ni que
per bé que
per més que
si bé
tot amb tot
tot i (que)
tot i així
tot i amb això

Més informació

Departament de Justícia. Mots connectors [en línia]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/mots_connectors.pdf> [Consulta: 8 abril 2013].

Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. Conjuncions i locucions conjuntives [en línia]. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html> [Consulta: 26 setembre 2013].

Signes de puntuació

Es recomana consultar el capítol «Signes de puntuació», de la Guia lingüística i d’estil de la Universitat de Girona, recurs en què s’expliquen i exemplifiquen els diferents usos de tots els signes.

Més informació

«Signes de puntuació». A: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <http://www2.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/Signes%20de%20puntuaci%
C3%B3.pdf> [consulta: 11 maig 2018].

Arcaismes

Per afavorir una comunicació planera, directa i entenedora, és preferible evitar l’ús de mots arcaïtzants o artificiosos, propis del registre literari o volgudament culte, i substituir-los per altres de més generals.

Tot i això, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Nogensmenys, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Hi han assistit els alts càrrecs i els seus subordinats immediats.

Hi han assistit els alts càrrecs i llurs subordinats immediats.

La llista següent recull els arcaismes que convé substituir per expressions més actuals. Alguns dels mots arcaics, però, es mantenen en locucions encara vives, que s’indiquen entre parèntesis.

En lloc de…	És preferible…
adés	fa un moment, d’aquí a un moment
adesiara	de tant en tant
àdhuc	fins i tot
aital	tal
ans	abans, sinó que (s’empra, però, ans al contrari)
antany	antigament
baldament	encara que
car	perquè
ço	això
d’antuvi	d’entrada, en principi
de bell antuvi	d’entrada, en principi
ensems	alhora, juntament
hom	es
llur -s	el seu, la seva, els seus, les seves
mant -a	nombrós -osa
mes	però
nogensmenys	no obstant això, tanmateix
onsevulla	a tot arreu, en qualsevol banda
onsevulga	a tot arreu, en qualsevol banda
o sia	és a dir
puix que	atès que, perquè
quelcom	alguna cosa, res
sens	sense (s’empren, però, sens dubte, sens falta i sens perjudici)
tostemps	sempre
tothora	sempre
ultra	a més de

Precisió lèxica

A l’hora de redactar qualsevol text, però especialment els treballs acadèmics, cal utilitzar amb precisió les paraules i evitar, tant com sigui possible:

Paraules innecessàries

L’anàlisi determina la relació entre les variables.

L’anàlisi determina la relació existent entre les variables.
Verbs buits de contingut

L’objectiu de l’estudi és analitzar la pobresa.

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi de la pobresa.
Verbs amb significat precís utilitzats com a verbs buits de contingut

Document de treball sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

Document de treball sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.

Ús de paraules innecessàries

Precisió lèxica

Es consideren paraules innecessàries les que en un context determinat no aporten cap matís de significat, que funcionen com si fossin semànticament buides i que, per tant, poden dificultar la claredat del text. Habitualment es tracta d’adjectius o noms deverbals que, en aquests casos, es recomana d’eliminar.

Per determinar la relació entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.

Per determinar la relació existent entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.

En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de les diferents situacions en el lloc de treball.

En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de l’existència de les diferents situacions en el lloc de treball.

La metodologia emprada en aquest treball es descriu en l’apartat següent.

La metodologia emprada en la realització d’aquest treball es descriu en l’apartat següent.

Ús de verbs semànticament buits en lloc de verbs amb significat precís

Precisió lèxica

Es consideren verbs semànticament buits els que no tenen un significat ben delimitat i precís, com ara fer, haver-hi, etc. A vegades, hi ha verbs amb significat precís que s’usen de manera inadequada com a verbs semànticament buits, per exemple procedir a, realitzar, etc.

Quan el verb fer (o similar) va seguit d’un substantiu que fa de complement directe, es recomana usar el verb corresponent si és possible.

L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.

L’objectiu d’aquest estudi és fer una anàlisi de la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.

L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per avaluar-lo comercialment s’anomena condicionament.

L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per procedir a la seva avaluació comercial s’anomena condicionament.

Les diferències observades en contrastar el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.

Les diferències observades en realitzar els contrastos entre el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.

Quan els verbs buits ocupen el lloc d’un verb amb un significat ple i precís, es recomana usar el verb amb el significat més adequat segons el context.

L’empresa japonesa va inventar aquests codis.

L’empresa japonesa va fer aquests codis.

La superposició dels criteris temàtics va provocar que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.

La superposició dels criteris temàtics va fer que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.

A les segones edicions s’estalvien alguns costos fixos.

A les segones edicions hi ha estalvi d’alguns costos fixos.

Tot i això, cal recordar que l’ús d’aquests verbs buits en català és correcte; el que cal és no abusar-ne en detriment de la precisió lèxica, especialment en textos especialitzats com ara els treballs acadèmics.

Abús de verbs amb significat precís utilitzats com a verbs semànticament buits

Precisió lèxica

Cal evitar l’ús de verbs semànticament plens, com ara existir, disposar, realitzar, constituir, etc., que tot i tenir un significat precís, a vegades s’utilitzen abusivament com si fossin verbs semànticament buits com ara fer, ser, haver-hi, tenir, etc.

Existir

Les dades obtingudes ens mostren que hi ha una relació directa entre aquestes dues variables.

Les dades obtingudes ens mostren que existeix una relació directa entre aquestes dues variables.
Realitzar

Document sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

Document sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.
Disposar

Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten obtenir resultats en un dia.

Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten disposar de resultats en un dia.
Constituir

L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que és un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que constitueix un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

Terminologia

Els termes o paraules especialitzades són les denominacions pròpies de cada camp d’especialitat. Cada denominació és l’expressió d’un concepte especialitzat que forma part d’una xarxa conceptual. Per tant, els termes es caracteritzen per ser conceptualment precisos. Així, no és el mateix parlar de estels en llengua general (en què es fa referència a qualsevol astre brillant) que fer-ho en astronomia, on ocupa un lloc conceptualment precís (‘astre que brilla amb llum pròpia’) i diferenciat d’altres conceptes propers del mateix camp.

El predomini de l’anglès en la comunicació i difusió científica fa que la majoria dels termes es creïn o es difonguin en aquesta llengua. Tot i això, en determinades disciplines (per exemple, la filosofia, la ciència dels aliments o la musicologia) també prenen força altres llengües (com ara l’alemany, el francès o l’italià, respectivament).

En la redacció dels treballs acadèmics cal usar correctament la terminologia o termes de cada especialitat.

En el criteri «Termes manllevats d’altres llengües» s’explica com actuar davant dels termes que provenen d’altres llengües i com tractar-los tipogràficament, si és el cas.
En el criteri «Diccionaris i altres recursos lingüístics», es poden consultar els diccionaris i recursos terminològics més usuals per documentar els termes.
En els criteris «Nominalitzacions» i «Mots precisos» podeu trobar algunes consideracions relacionades amb l’ús dels termes.

Més informació

Cabré, M. Teresa. La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.

«Terminologia» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_07/tot_t07.html> [consulta: 27 maig 2014].

Termes manllevats d’altres llengües

En els textos especialitzats, sovint hi apareixen termes en altres llengües, però sobretot en anglès perquè actualment la majoria de recerca es fa en aquesta llengua. El tractament d’aquests termes és diferent segons el cas.

Si tenen una forma catalana equivalent, convé d’utilitzar el terme català.

Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.
Si s’han fixat sense adaptar-se gràficament, s’escriuen en rodona.

Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.
Si encara no estan fixats, convé escriure’ls en cursiva.

Cada vegada es donen més flash heats.

En català, es disposa de diversos recursos per consultar els termes correctes amb les equivalències a altres llengües, entre els quals cal destacar especialment el Cercaterm (eina de consulta del TERMCAT que conté termes de totes les àrees) i l’UBTerm (portal terminològic de la UB). També cal tenir en compte la Gran enciclopèdia catalana, que conté molts termes dins els articles, a més de les entrades, tot i que no hi ha equivalències en altres llengües. Per a més informació, es pot consultar «Diccionaris i altres recursos lingüístics».

Més informació

Vargas-Urpi, Mireia; Rovira-Esteva, Sara. «La incorporació de referents xinesos al català». A: Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2015, p. 31-33. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/13-Guia-mots-xinesos.pdf#page=31>. [Consulta: 17 febrer 2016].

Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005. <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf> [Consulta: 27 maig 2014].

Termes en altres llengües que tenen una forma catalana equivalent

Termes manllevats d’altres llengües

En el cas que un terme anglès (o en una altra llengua) tingui una forma catalana equivalent, es recomana d’utilitzar sempre el terme fixat en català.

Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Els pilars coronats són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.

Les dames coiffées són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.

Quan el terme català, tot i estar fixat, no és d’ús habitual en el col·lectiu de l’especialitat (que sol usar el terme manllevat) es recomana fer referència al terme manllevat el primer cop que s’usa el terme català equivalent. D’aquesta manera s’assegura la comprensió del text i s’ajuda a fixar el terme català. El terme en la llengua original s’ha d’escriure en cursiva, que és la manera com es destaquen els estrangerismes i llatinismes.

Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées, s’originen per l’acció de l’erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics.

L’estratègia experimental se centra en el cribratge (screening) de quimioteques. El cribratge […]

L’estratègia experimental se centra en l’screening de quimioteques. L’screening […]

S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència d’RNA (Northern blot). La transferència d’RNA […]

S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència Northern (Northern blot). La transferència Northern […]

S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per Northern blot. El Northern blot […]

Termes en altres llengües que s’han fixat sense adaptar-se gràficament

Termes manllevats d’altres llengües

En català, hi ha termes fixats manllevats de l’anglès (o d’una altra llengua) que no s’han adaptat gràficament.

Seeing perfecte, imatges sense cap tipus de tremolor.

Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.

L’anglès destaca com a lingua franca en múltiples àmbits de la recerca.

Aquests termes fixats però no adaptats gràficament es poden escriure en cursiva si es considera que el destinatari del text no coneix el terme i, per tant, tampoc no en sap la procedència ni la pronúncia correcta. En canvi, si el terme és d’ús habitual per als destinataris s’acostuma a escriure en rodona.

Termes en altres llengües que encara no estan fixats

Termes manllevats d’altres llengües

En la redacció dels treballs acadèmics sovint hi apareixen termes en anglès (o altres llengües) que no estan fixats perquè són molt recents o perquè són provisionals, i probablement encara no en trobem una alternativa catalana a les obres de referència. En aquests casos, és especialment recomanable l’ús de la cursiva.

Investigadors de la UB i la UPC proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient de més de dues hores i fins a dos dies de durada.

Interferències de l’anglès

Actualment, la llengua que s’utilitza majoritàriament en la recerca és l’anglès. Per aquest motiu, a l’hora de redactar els treballs acadèmics en una altra llengua, cal evitar paraules i estructures que en anglès són del tot habituals, però que en la llengua de redacció resulten forçades o fins i tot incorrectes. En són alguns exemples l’ús de bibliografia o literatura, l’abús de la passiva o la supressió de l’article davant de noms comuns, entre d’altres.

Pel que fa a l’ús de termes o paraules especialitzades en anglès, es poden consultar els criteris «Terminologia» i «Termes manllevats d’altres llengües».

És conegut…

Interferències de l’anglès

L’ús de l’expressió és conegut per introduir una informació és un calc de l’anglès it is known i cal evitar-ne un ús abusiu. És preferible utilitzar se sap, s’ha vist, s’ha descrit, etc.

Se sap que els greixos saturats poden fer augmentar el nivell de colesterol a la sang.

S’ha descrit que la proteïna té una funció repressora.

És conegut que aquesta tècnica és molt sensible.

Bibliografia o literatura?

Interferències de l’anglès

Les paraules bibliografia i literatura no sempre són intercanviables, perquè poden tenir significats diferents. Per referir-se al conjunt d’obres utilitzades per elaborar un treball acadèmic o un article, o a la part del text on es referencien, es fa servir, exclusivament, bibliografia.

S’adjunta una bibliografia dels tractats principals de drets humans.

A la bibliografia del TFG es referencien totes les obres consultades.

El mot literatura es refereix a les obres orals o escrites creades amb un fi fonamentalment artístic.

Els mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

La literatura oral popular en el món acadèmic actual

Per extensió, també s’aplica al conjunt d’obres sobre un tema o una matèria (per exemple, literatura mèdica, literatura jurídica o literatura científica). Amb aquest significat, literatura i bibliografia són sinònims.

Literatura sobre equacions diferencials estocàstiques

Bibliografia sobre equacions diferencials estocàstiques

Disposem de poca literatura
de referència.

Disposem de poca bibliografia de referència.

Supressió de l’article davant de noms comuns

Interferències de l’anglès

En català hi ha diversos contextos en què, per influència de l’anglès, es tendeix a eliminar els determinants sense cap raó que ho justifiqui.

Noms comuns en el subjecte

En català els noms comuns sempre han d’anar acompanyats d’algun determinant si són subjecte i apareixen abans del verb.

La vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.

Vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.

El piretroide és un insecticida present en algunes plantes.

Piretroide és un insecticida present en algunes plantes.

Les integrines són glicoproteïnes de membrana.

Integrines són glicoproteïnes de membrana.

L’estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.

Estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.
Els noms plurals indeterminats

La llengua anglesa sempre omet l’article definit (the) davant els noms plurals indeterminats; també quan estan situats abans del verb.

Experiments have shown that animals prefer MDMA.

En català i en el mateix context no s’ha d’ometre l’article, o bé s’han d’utilitzar altres determinants (alguns, diversos, uns, etc.).

Els experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

Alguns/Diversos/Uns experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

Experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.
El subjecte indeterminat en les passives pronominals o reflexes

La passiva pronominal és un dels recursos habituals del llenguatge especialitzat per fer més impersonal i, per tant, menys subjectiu el discurs.

En anglès, el subjecte de les oracions passives, tant si és indeterminat com si és determinat, sempre va davant el verb.

Monoclonal antibodies are used, for instance, to distinguish subsets of B cells and T cells.

En canvi, en català no s’ha de posar un subjecte no determinat davant el verb. Cal que vagi acompanyat d’un determinant o bé que estigui situat darrere el verb.

Els anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.

Es poden utilitzar anticossos monoclonals per separar poblacions d’eritròcits.

Anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.
Abreviacions

Quan es tracta de noms formats per algun procés d’abreviació (sigles, símbols, etc.), cal posar l’article en els mateixos casos en què ho faríem si fossin noms no abreujats (vegeu el criteri «L’apostrofació de les sigles»):

La funció de la reelina i l’mDab1 en processos de migració i creixement axonal

La funció de reelina i mDab1 en processos de migració i creixement axonal

L’estructura de l’NADH

L’estructura d’NADH

El PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.

PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.
Quan impliquen un plural, és imprescindible usar un determinant per indicar-ho:

La fosforilació de les Ras

La fosforilació de les proteïnes Ras

La fosforilació de Ras

Més informació

Ainaud, Jordi; Espunya, Anna; Pujol, Dídac. Manual de traducció anglès-català. Vic: Eumo Editorial; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic; Universitat Jaume I, 2003.

Carbó, Josep M. et al. «Calcs de l’anglès». Versió Doblada, desembre de 2000, núm. 8, p. 2.

Remissions internes

S’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
Convé no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

En el cap. 1 s’expliquen les raons aportades per Margany.
S’escriuen amb minúscula inicial.

En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.
Quan les precedeix la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) convé escriure-les entre parèntesis i escrites en rodona.

Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc.

La remissió es compon habitualment de l’element a què ens referim (apartat, capítol, figura, etc.) i la numeració, si en té, que s’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1, són diverses les raons aportades per Margany.

Vegeu en l’annex 1, la llista sistemàtica dels mamífers marins, segons Jefferson et al. (1993).

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

En aquest cas (i a diferència de les citacions: v. § 2.50.5) els incisos de narrador van marcats amb guions.

En el cas que es vulgui incloure el títol de l’element en qüestió, es recomana d’escriure’l entre cometes baixes.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1, «La ciència de la paraula», són diverses les raons aportades per Margany.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1 («La ciència de la paraula»), són diverses les raons aportades per Margany.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1, La ciència de la paraula, són diverses les raons aportades per Margany.

Es recomana no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

Tal com s’ha explicat en el cap. 1, són diverses les raons aportades per Margany.

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la fig. 32).
Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), s’escriu amb minúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

En el capítol sobre la ciència de la paraula (v. el capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.
Les remissions precedides de la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) acostumen a anar entre parèntesis i escrites en rodona. Cal recordar que la forma correcta és la del verb en imperatiu (vegeu) i no pas ni la forma en infinitiu veure ni la imperativa veieu, que és molt informal. També cal tenir en compte que no es poden ometre els elements connectors (articles i preposicions) ni el punt de les abreviatures.

Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu capítol 1).

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. figura 32).
Tradicionalment, en les citacions textuals també s’han utilitzat algunes expressions llatines, cada cop més en desús, com ara els imperatius vide i videte (o l’abreviació vid.), equivalents a vegeu.

Quan la remissió interna té un objectiu específicament de comparació, es pot fer servir l’imperatiu confer (‘conferiu’, ‘compareu’) o bé l’abreviatura cf.

Els adverbis infra (‘més avall’, més endavant en el text) i supra (‘més amunt’, anteriorment en el text) ajuden a localitzar la remissió. Quan s’utilitzen, cal evitar d’usar alhora vegeu o v.

Tot el que hem exposat sobre la compartimentació de les cèl·lules eucariotes (supra capítol 8) és vàlid per a aquest capítol.

És un fenomen en què la paret cel·lular (infra § 13.24) té una funció essencial.

Com es pot veure en els exemples, com que es tracta de paraules llatines, s’escriuen en cursiva.

Recomanacions segons l’àmbit

En aquest apartat es recullen diverses recomanacions i criteris específics dels diversos àmbits d’estudi de la Universitat de Barcelona, agrupats temàticament.

Els cinc àmbits en què s’han agrupat els estudis són arts i humanitats (antropologia, documentació, història de l’art, belles arts, filosofia, geografia, història, filologia i lingüística), ciències (biologia, física, geologia, matemàtiques i química), ciències de la salut (farmàcia, medicina, infermeria, odontologia, podologia i psicologia), ciències socials i jurídiques (dret i ciències polítiques, economia i empresa, educació i sociologia) i enginyeries (informàtica i telecomunicacions).

Arts i humanitats

Biblioteconomia i documentació

Abreviacions d’arxius
Abreviacions relacionades amb biblioteconomia i documentació
Ús de majúscules i minúscules en publicacions i obres d’art

Filologia i lingüística

Abreviacions de lletres gregues
Escriptura de símbols de
- codis de llengües
- lletres
Transcripció fonètica en català
Transcripció d’alfabets no llatins al català (àrab, hebreu, rus i xinès)
Ús de majúscules i minúscules en paràgrafs amb elements segregats en línia a part

Geografia

Ús de majúscules o minúscules en accidents geogràfics

Història

Abreviacions d’arxius
Ús de majúscules i minúscules en

Ciències

Regles d’apostrofació dels símbols

Biologia

Escriptura de símbols genètics i taxonòmics
Ús de la cursiva en les denominacions científiques
Ús de majúscules i minúscules en noms científics

Física

Abreviacions de les unitats de mesura
Escriptura de símbols físics
Escriptura dels operadors aritmètics
Ús de majúscules i minúscules en paràgrafs amb elements segregats en línia a part

Geologia

Ús de majúscules i minúscules en períodes històrics i geològics

Matemàtiques

Abreviacions de símbols matemàtics
Escriptura de símbols matemàtics
Ús de majúscules i minúscules en teories i fórmules

Química

Abreviacions d’elements químics
Escriptura de símbols químics (elements i fórmules)
Ús de la versaleta en nomenclatura química
Ús del guió llarg en fórmules químiques

Ciències de la salut

Abreviacions relacionades amb l’àmbit de la salut
Regles d’apostrofació de les sigles
Regles d’apostrofació dels símbols

Farmàcia

Abreviacions d’elements químics
Escriptura de
- operadors aritmètics
- símbols genètics
- símbols químics (elements i fórmules)
Ús de la cursiva en les denominacions científiques
Ús de la versaleta en nomenclatura química
Ús del guió llarg en fórmules químiques
Ús de majúscules i minúscules en
- teories i fórmules
- noms científics

Ciències socials i jurídiques

Dret i ciències socials

Abreviacions relacionades amb
- legislació
- organismes i associacions polítiques, jurídiques i econòmiques
Ús de majúscules i minúscules en documents oficials

Economia i empresa

Abreviacions relacionades amb
- organismes i associacions polítiques, jurídiques i econòmiques
- unitats monetàries
Ús de majúscules i minúscules en teories i fórmules

Enginyeries

Informàtica

Abreviacions relacionades amb la informàtica, Internet i noves tecnologies
Representació gràfica d’aspectes informàtics

Aspectes formals

En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes.

Tots aquests aspectes formals han de tenir en compte, d’una banda, les característiques pròpies de cada document i, de l’altra, aconseguir com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.

Disseny de la pàgina

A l’hora de plantejar-se la redacció d’un document, especialment quan són complexos i llargs, hi ha certs aspectes relacionats amb el disseny de la pàgina que s’han de tenir en compte des del principi, com ara tipus de lletra i mida, marges, paràgrafs i interlineat, paginació, i capçalera i peu, si cal.

El fet de tenir-los presents de bon començament ajuda a organitzar tant l’estructura del text com la informació que hi apareix. Així mateix, cal tenir en compte que aquests aspectes de format es poden aplicar de manera automàtica a tot el document, o només a una part, amb la majoria de processadors de textos informàtics.

En el cas dels treballs acadèmics, en les diferents normatives dels treballs finals de grau, dels treballs finals de màster o de les tesis, pot ser que les indicacions pel que fa al disseny de pàgina estiguin mínimament fixades.

Tipus de lletra i mida

El tipus i la mida de lletra han d’afavorir la llegibilitat del treball acadèmic. Per assegurar-se que la tria és correcta, es recomana previsualitzar unes quantes pàgines del text, encara en fase d’esborrany, i prèviament a la revisió final.

Pel que fa al tipus de lletra, es recomana utilitzar un únic tipus per a tot el text. Per indicar les diferents parts del document, la jerarquització dels apartats, etc., cal recórrer a mides diferents de la mateixa lletra o a altres recursos (com ara negretes i cursives, o majúscules), tal com s’indica a «Cos i classe de lletra».

Quant a la mida de la lletra, i sempre segons les característiques i parts de cada document, i del tipus de lletra triat, cal tenir en compte que:

El títol del treball acadèmic acostuma a tenir una mida de lletra força més gran que la triada per al cos del text.
La mida de la lletra de les citacions textuals, les taules i il·lustracions, els exemples o els índexs analític i onomàstic és un o dos punts més petita que la del cos del text.
La mida de la lletra de les notes, la capçalera i peu acostuma a ser dos o tres punts més petita que la del cos del text.

Pel que fa a la classe de lletra, es fa servir per defecte la rodona. Les altres classes (cursiva, negreta, versaleta) es reserven per a usos específics.

Marges

Per establir els marges superior i inferior, s’ha de tenir en compte si la pàgina té capçalera i peu, i on s’ubica la paginació, perquè quedi prou distància entre el cos del text i els límits del full.

Per establir els marges dret i esquerre, cal tenir present com s’han definit els paràgrafs i l’interlineat. També s’ha de considerar si el document final serà en paper i enquadernat, per si cal deixar una mica més de marge interior per a l’enquadernació.

Paràgrafs i interlineat

Paràgrafs

Es recomana d’usar el paràgraf modern o alemany, que es caracteritza per tenir la primera línia a caixa (no sagnada). Per tant, el començament del paràgraf següent s’indica deixant una línia en blanc entre paràgrafs. El text convé que sigui justificat, és a dir, amb el text alineat tant a la dreta com a l’esquerra. També es recomana no partir paraules a final de ratlla, però si es fa, cal assegurar-se que es parteixen correctament.

Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El teleespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.

Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.

Aquest paràgraf s’ha d’aplicar a tots els elements del text, com ara el cos, les citacions textuals, les notes, etc.

Així mateix, cal deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.

Introducció

I deixar dues línies en blanc entre l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent.

Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.

Antecedents

Interlineat

Es recomana triar un interlineat que faciliti la lectura segons el tipus i mida de lletra del document. En general, acostuma a ser d’1,5 o múltiple, i sempre més gran que el d’altres parts del text (com ara notes, citacions textuals, etc.).

Es pot veure informació ampliada per a altres tipus de paràgrafs i composició i per a paràgrafs amb elements segregats en línia a part.

Altres tipus de paràgrafs i composició

Paràgrafs i interlineat

A banda del paràgraf modern o alemany, hi ha altres tipus de paràgrafs: el paràgraf ordinari, el paràgraf amb sagnia francesa i el paràgraf en bandera o irregular.

Paràgraf ordinari

El paràgraf ordinari es caracteritza per tenir la primera línia sagnada, és a dir, entrada cap a la dreta en relació amb el marge esquerre, i el text justificat. En aquest cas, no s’ha de deixar cap línia en blanc entre paràgrafs.

Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.

Així mateix, es recomana deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.

1 Introducció

A l’hora de separar l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent també convé deixar una línia en blanc.

2 Antecedents

Paràgraf amb sagnia francesa

El paràgraf amb sagnia francesa es caracteritza per tenir totes les línies sagnades excepte la primera, i el text justificat. En aquest cas no es deixa cap línia en blanc entre paràgrafs. Aquest tipus de paràgraf s’usa especialment en les bibliografies.

Cabré, M. Teresa et al. (2002). Lèxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Observatori de Neologia, 301 p. (Sèrie Monografies; 5).

Estivill, Assumpció (2008). «Els fons i les col·leccions d’arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 21 (des.). <http://bid.ub.edu/21/estiv1.htm>. [Consulta: 16/05/2017].

Paràgraf en bandera o irregular

En el paràgraf en bandera o irregular cada línia té una llargada diferent, perquè el text s’alinea només per un dels marges, o bé l’esquerre o bé el dret.

A través dels portals audiovisuals, el telespectador, que fins al moment havia estat lligat a una programació rígida, accedeix als continguts quan vol i on vol, amb una visualització no seqüencial (avançar, retrocedir, aturar) i de forma més activa (comentar, compartir).

Als meus pares,
que m’han acompanyat en aquest dur camí.

Paràgrafs amb elements segregats en línia a part

Paràgrafs i interlineat

En alguns tipus de text es pot trobar un paràgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparèixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat gràfica —fórmules matemàtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.

A diferència de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.

Les oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració

[ _{or. inf.} Esbrinar la veritat ] és la seva feina

la clàusula d’infinitiu fa la funció de subjecte.

El valor observat de la gravetat es relaciona amb el teòric mitjançant l’expressió

g = g₀ – C_a + A_a,

on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura.

Per aquest motiu, cal remarcar la importància de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.

Paginació

Per numerar les pàgines normalment s’usen xifres aràbigues. En alguns documents, a més, es poden combinar amb xifres romanes escrites en minúscula per numerar les pàgines preliminars.

La numeració es pot situar a la part inferior de la pàgina, a la part superior o a la lateral. Pot estar centrada (tant si la impressió és a una com a dues cares) o en un costat: en el marge dret (si és a una cara) o en el marge exterior (si és a dues cares).

Si el document té capçalera, es recomana de situar la numeració a la part inferior, i si inclou notes a peu de pàgina, a la part superior.

Numeració inferior a una cara
Numeració inferior centrada
Numeració inferior exterior
Numeració superior a una cara
Numeració superior centrada
Numeració superior exterior
Numeració lateral exterior

La numeració d’un document comença a comptar des de la primera pàgina (o portada, si és el cas) i acaba a l’última pàgina, incloent-hi les pàgines en blanc que hi pugui haver. Tot i això, segons el tipus de document s’omet el número en algunes parts (com ara la portada) o pàgines (com ara les pàgines de respecte).

En el cas dels treballs acadèmics, el número de pàgina s’omet a la portada i, si escau, a les pàgines de respecte, a la del resum i paraules clau, a la d’agraïments o dedicatòries i a les de separació (amb títol o sense) entre les diverses parts del treball.

Capçalera i peu

La capçalera és el text que apareix a la part superior de la pàgina; en canvi, el peu se situa a la part inferior. Són elements textuals opcionals que es consideren fora de la part central del document.

Tant la capçalera com el peu són útils per garantir la identificació del document al llarg de totes les pàgines, especialment si s’hi fa constar el títol (ja sigui el general o el d’alguna de les parts) i l’autoria (nom i cognoms o denominació d’una institució, segons el cas). La informació pot ser sempre la mateixa a totes les pàgines o ser diferent segons si es tracta de pàgina parell o senar.

En qualsevol cas, convé tenir en compte les consideracions següents:

La portada i les pàgines en blanc no tenen ni capçalera ni peu.
La capçalera i el peu es componen habitualment amb el mateix tipus de lletra que la resta del document, però en un cos més petit (dos o tres punts menys); i convé assegurar-se que sigui llegible.
Es recomana que el text de la capçalera i del peu no ocupi més d’una línia.

Format dels apartats

La jerarquia de les diverses parts del text s’indica per mitjà de la numeració que acompanya els títols de cada apartat i pel cos i classe de lletra utilitzats. Així mateix, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

Numeració

La numeració dels apartats acostuma a tenir les característiques següents:

Es fa mitjançant xifres aràbigues.
Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.
Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.
Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.

Nivell 1	Nivell 2	Nivell 3	Nivell 4
1	1.1	1.1.1	1.1.1.1 1.1.1.2 1.1.1.3
		1.1.2 1.1.3
	1.2 1.3
2	2.1	2.1.1 2.1.2	2.1.2.1 2.1.2.2

En documents molt llargs, es pot haver de separar el text en parts, que es numeren independentment dels apartats amb xifres romanes seguides de punt. Quan hi ha numeració romana, la numeració dels diferents apartats de les parts és correlativa.

Part i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua
1 La farga catalana
2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus

Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua
3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori
4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació

Més informació

Norma UNE 50132:1994. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Madrid: AENOR, 1994, 4 p.

Cos i classe de lletra

La jerarquia de les diverses parts d’un text també s’indica amb el cos i la classe de lletra utilitzats en els títols, tenint en compte sempre que cal evitar un carregament tipogràfic excessiu (acumulació de negreta, cursiva, versaletes, etc.) i que no convé de fer servir el subratllat.

Els dos models següents il·lustren possibilitats de jerarquització tipogràfica; però se’n poden fer servir d’altres, sempre que se’n mantingui la sobrietat i la coherència al llarg del treball, i que la claredat jeràrquica quedi marcada clarament.

1 Capítol
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

3 Estadística aplicada al laboratori
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica

1 CAPÍTOL
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

3 ESTADÍSTICA APLICADA AL LABORATORI
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica

Consideracions sobre els títols

A més del cos i classe de lletra, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

No porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula i després de dos punts, minúscula.

Espectroscòpia òptica en tungstats. Un nou làser d’estat sòlid

El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús
Es recomana que s’alineïn a l’esquerra, seguint la composició del paràgraf de la resta del text.

Classificació dels protons

Classificació dels protons
Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.

Classificació dels motors d’imants

Classificació motors d’imants

Eliminació del sensor de posició

Eliminació de sensor de posició
Han de ser descriptius i es recomana que siguin tan breus com sigui possible.

Agressions al sistema nerviós central

La prosa noucentista
Han d’anar separats del primer paràgraf del text per una línia en blanc.
Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte de fer correctament la separació de mots i expressions a final de ratlla.

Enumeracions

Les enumeracions es poden fer a ratlla seguida enmig de text o en paràgraf a part.

Enumeracions a ratlla seguida

En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.

Enumeracions en paràgraf a part

Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.
Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:

cohesió social i territorial

autonomia personal i familiar

universalitat d’accés als serveis
Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.
Utillatge

Un generador de senyals sinusoidals

dues resistències

un condensador

una bobina

una placa de connexions

un oscil·loscopi

D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

L’alumnat ha d’assolir els objectius següents:

Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.
Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.
Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.

Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

L’estudi posa en relleu característiques com ara:

La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.
La vinculació amb l’augment de la superfície regada.

En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.

Pel que fa al format dels paràgrafs, es recomana aplicar la mateixa alineació que a la resta del document i fer un sagnat a l’esquerra.

Davant l’escassetat d’estudis específics sobre l’objecte del treball, l’establiment dels indicadors s’ha dut a terme de dues maneres:

Adaptant els preestablerts en estudis sobre hemeroteques de diaris a les característiques dels arxius audiovisuals.

Creant-ne de propis a partir dels aspectes que es consideren més rellevants.

Convé començar cada element de l’enumeració amb un pic (•) o altres caràcters com ara els quadrats (▪) o els guions llargs (—).

Els motius pels quals s’han triat aquest programari són diversos, però principalment:

L’empresa va decidir no exercir els drets de patent i va convertir-lo en un estàndard obert, fet que ha ajudat a difondre’l.

Té una gran capacitat de gestió de dades, concretament, 4.296 caràcters alfanumèrics, és a dir, dues pàgines escrites.

Citacions textuals

Les citacions textuals són una reproducció literal d’un fragment de text que es dona com a suport o contrast d’una idea o una afirmació. En el cas que tinguin una finalitat documental (com passa en els treballs acadèmics o de recerca), han d’anar acompanyades de la citació bibliogràfica corresponent, que n’indica la font. Cal recordar que totes les fonts de les citacions textuals s’han d’incloure com a referència bibliogràfica a la part corresponent del document.

«La vinculació de les paraules amb les coses és també la causa d’unes pèrdues i d’uns guanys coneguts amb el nom de tabú» (Tuson, 1994, p. 20).

En les citacions que només tenen una finalitat estilística, no s’acostuma a indicar-ne la font.

En qualsevol cas, potser caldria matisar la frase d’Émile Buré: «Un imbécile sans culture ne sera jamais un imbécile complet»; fóra més pertinent de formular-ho a l’inrevés: una cultura sense imbècils mai no serà una cultura al complet.

No s’ha de confondre la citació textual, que és literal, amb la paràfrasi, que implica reproduir amb paraules pròpies el que diu el text original de la citació. En aquests casos també cal fer constar l’autoria.

Citació textual:

Joan Requesens afirmava en el seu article: «I si d’algú es pot dir que donà i regalà entusiasme és del canonge Colell».
Paràfrasi:

Joan Requesens afirmava en el seu article que si d’algú es podia dir que havia donat i regalat entusiasme era del canonge Colell.

Per a les citacions textuals que es troben en els epígrafs, vegeu «Dedicatòries i epígrafs».

Més informació

Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 69-75.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017, p. 382-383.

Literalitat de les citacions textuals

Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals (en estil directe). Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.

Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:

Una supressió interna en una citació s’indica amb punts suspensius entre claudàtors: […].

«Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.

No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).

Text original:

«Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).
Fragment citat:

«L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

En el cas de les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.

Versos sencers:

«Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).
Versos incomplets:

«[…] com fumerol de festa;
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.

El sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:

La pau demano de la mort, cansat
de veure el mèrit néixer nu al carrer
i el pobre vergonyant embufonat
i feta burla en la més pura fe.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
de morir-me deixant mon amor sol.

Disposició en el text de les citacions textuals

La disposició d’una citació textual dins d’un document pot ser enmig de text o bé situada en paràgraf a part.

Citacions textuals enmig de text

En les citacions textuals enmig de text cal tenir en compte que la frase o paràgraf inserits s’integren correctament, i que es manté la coherència del temps i les persones verbals.

Habitualment, les citacions textuals enmig de text s’escriuen en rodona, amb el mateix cos i tipus de lletra que la resta del text, i entre cometes, preferiblement baixes.

Stendhal acaba algunes de les seves obres amb la frase «To the happy few».

Quan la citació enmig de text o inserida constitueix una oració amb sentit complet porta majúscula inicial. Pot anar precedida de dos punts:

Com recorda Amigó: «Sembla que la química de la vida es basa simplement en l’existència o no de molècules orgàniques».

Però no necessàriament:

El «¡No pasarán!» de Dolores Ibárruri és mundialment conegut.

La citació textual també pot ser fragmentària i constituir una part de la frase en què s’insereix. En aquest cas porta minúscula inicial.

Riquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».

En els casos, però, en què el text que es vol citar conté un punt intern, la citació textual ha de començar amb majúscula i anar precedida de dos punts o d’un punt i seguit.

Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu: «El primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu que «el primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

El punt final de les citacions inserides va fora de les cometes, excepte quan la citació textual es troba entre dues frases acabades amb punt i seguit:

Només els il·lusos parlen de la veritat pura i simple. «La veritat pura i simple rares vegades és pura i mai no és simple.» Oscar Wilde l’encerta de ple.

En les citacions textuals de poesia, els versos se separen amb una pleca (|) o bé una barra inclinada (/), amb un espai a cada banda:

Una de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart: «Una esperança desfeta, | una recança infinita. | I una pàtria tan petita | que la somio completa».

El poema de Gabriel Ferrater que acaba «el cos recorda: encara / tens la pell mig del sol, mig de la lluna».

El canvi d’estrofa s’indica amb dues pleques o dues barres inclinades:

Shakespeare sentencia: «¿Per què un ull fals i enganyador sol saludar | la meva sang de llicenciós temperament, | i febleses en mi el feble vol trobar, | si jo trobo que és bo el que ell troba dolent? || No, jo soc el que soc. I els que paren esment | en els meus fets de seducció mostren els seus». (Traducció de Salvador Oliva.)

Citacions textuals en paràgraf a part

Habitualment les citacions textuals en paràgraf a part s’escriuen en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text. Quant a la puntuació, acostuma a anar precedida de dos punts i acaba amb punt final.

Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós:

Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís. (Dídac Pujol, 2005)

Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.

Com que el paràgraf a part, el sagnat i la mida de lletra ja diferencien prou la citació de la resta del text, no cal afegir-hi altres recursos tipogràfics com ara les cometes o la cursiva.

Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’«Odissea» (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.

No obstant això, si es prefereix, també es pot fer la citació en paràgraf a part entre cometes baixes, sense sagnar el text i amb el mateix cos de lletra.

El començament de la novena de les Elegies de Bierville, de Carles Riba:

«Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora.
Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
mots! la meva veu assedegada us fa plens.»

Quan una citació textual ocupa més d’un paràgraf, cal que no es tanquin les cometes fins al darrer paràgraf de la citació; però, en començar cada paràgraf, a partir del segon, cal posar-hi unes cometes de tancament [»], per indicar que la citació encara continua oberta.

Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:

«Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.

»Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.

»A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.»

Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

Llengua de les citacions textuals

Les citacions textuals extretes d’una referència bibliogràfica poden coincidir o no amb la llengua de redacció del document en què s’insereixen. En els casos en què la llengua de la citació no coincideix amb la de redacció del document, es pot decidir de fer-ne la traducció o mantenir la llengua original.

Se solen traduir les citacions a la llengua del document en què s’insereixen, en textos d’àmbit general o segons les característiques textuals i a qui s’adreça.

Com diu Bion, «certs llibres, com algunes obres d’art, susciten emocions poderoses i estimulen el creixement, es vulgui o no».

En canvi, s’acostuma a mantenir la citació en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat, sobretot acadèmics i de recerca.

No obstant això, en casos de determinades llengües, susceptibles de no ser enteses pels destinataris del text (perquè no són tan freqüents en aquell àmbit d’especialitat, perquè tenen alfabets diferents del llatí, etc.), es pot optar per posar-hi només una traducció o incloure-hi tant la citació original com la traduïda.

Si es decideix d’incloure-hi només la traducció, s’hi acostuma a fer constar una frase com ara «La traducció és nostra.» entre parèntesis:

Com diu Cioran: «Així neixen les ideologies, les doctrines i les farses sangonentes».¹

¹ Emil M. Cioran, Précis de décomposition, p. 9. (La traducció és nostra.)

Tal com es recull en el començament de les Disquisitiones Arithmeticæ de Carl Friedrich Gauss (1986): «Les disquisicions contingudes en aquesta obra pertanyen a la part de les matemàtiques que tracta els nombres enters, excloent-ne sovint els fraccionaris, sempre els irracionals». (La traducció és nostra.)

Quan això es repeteix moltes vegades, en la primera traducció es pot fer una nota per indicar que, si no s’especifica el contrari, l’autor del document ha traduït totes les citacions textuals que hi apareixen.

En cas d’optar per les dues citacions, primer es pot facilitar l’original i després la traduïda, o a l’inrevés. La citació que apareix en segon lloc es pot decidir incloure-la en forma de nota:

Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «First, the face. It’s a God-given clown’s mask».¹

¹ Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel.

Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel».¹

¹ First, the face. It’s a God-given clown’s mask.

O bé a continuació entre claudàtors, sense cometes. Es recomana no abusar d’aquesta opció.

El llibre Le sexe des mots ironitza sobre la definició de dona que fan els diccionaris:

«Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

[Què en pot dir, un diccionari, de la paraula dona? Sembla que la definició és senzilla i sense equívocs. S’ha tirat pel dret definint la dona en termes biològics com a «representant del sexe que té els nens».]

Taules i il·lustracions

Les taules permeten sintetitzar la informació del text i presentar-la de manera esquemàtica i ordenada. En canvi, les il·lustracions, que poden consistir tant en la representació gràfica de dades com en figures, esquemes, dibuixos o fotografies, complementen o exemplifiquen de manera molt visual la informació del text.

Les taules i il·lustracions s’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen.

Tal com es pot veure en la taula anterior, aquesta primera distribució per gèneres facilita l’agrupació d’obres més minoritàries.

En el gràfic següent es poden observar els resultats de l’enquesta:

Exemple d’il·lustració

En documents en què es fan remissions internes, es recomana numerar independentment cada tipus d’element (taula, gràfic, figura, etc.) per facilitar-ne la localització. En aquests casos, la numeració pot ser correlativa per a tot el document o per apartats.

Numeració per a tot el document:

2 Discussió

Com es pot veure en la taula 3, els elements…
Numeració per apartats:

2 Discussió

Com es pot veure en la taula 2.1, els elements…

El format dels diversos elements de les taules —títol, cos i peu— i de les il·lustracions —peu, i etiquetes i llegendes— s’ha de mantenir al llarg de tot el document.

Per afavorir la llegibilitat, es pot augmentar l’interlineat del text per sobre i per sota de les taules i il·lustracions.

Format de les taules

És recomanable que les taules, sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, tinguin un títol que les identifiqui. Si escau, poden contenir un peu amb informació diversa.

Les diferents parts de la taula solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la taula s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Títol de les taules

Format de les taules

El títol, que s’escriu a sobre de la taula, és l’element que permet identificar-la.

S’encapçala amb el mot taula seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar la remissió interna. A continuació i separat per un punt, generalment hi apareix un text explicatiu breu. Com a títol que és, no porta punt final.

Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta, i fins i tot augmentar la mida de la lletra en relació amb el cos de la taula.

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Cos de les taules

Format de les taules

Els encapçalaments de les columnes i les files s’escriuen sense punt final i, generalment, amb majúscula inicial.

Tradicionalment, s’ha fet servir la cursiva per destacar-los, però també es poden fer servir altres recursos gràfics, cosa que permet reservar la cursiva per a usos més específics.

El contingut de les cel·les, en principi, s’escriu en rodona. Quan les dades són frases o sintagmes complexos, es fa servir habitualment la majúscula inicial i el punt final. En canvi, si són mots o sintagmes breus, es poden escriure en minúscula i sense punt final. Cal mantenir el mateix criteri de majúscula o minúscula i puntuació final en totes les cel·les d’una mateixa columna.

L’alineació del text de les cel·les depèn del tipus de dada:

Les dades textuals solen anar alineades a l’esquerra. Ara bé, quan són mots o sintagmes breus, poden anar centrades.
Les dades numèriques s’alineen per l’última xifra i, en cas que hi hagi decimals, per l’última xifra abans del delimitador corresponent. En canvi, els intervals s’alineen pel guionet.
Si no hi ha cap dada a la cel·la i no es vol deixar buida, es recomana fer servir un guió llarg o els punts suspensius, que han d’anar centrats.

És convenient que l’alineació de l’encapçalament i les dades de cada columna sigui la mateixa per facilitar la lectura de la taula.

Peu de les taules

Format de les taules

El peu, que s’escriu a sota de la taula, serveix per recollir la font de les dades o altres informacions complementàries. Se sol compondre en una lletra més petita que la del cos de la taula.

Les diferents informacions del peu s’han d’escriure en paràgrafs independents, que han d’acabar amb punt i no poden sobrepassar el marge dret de la taula. A més, per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada paràgraf.

Quan el peu inclou informacions de tipus diferents, cal mantenir l’ordre següent: nota puntual d’una part de la taula, nota general de tota la taula i font de les dades.

Nota puntual d’una part de la taula

Les dades afectades per una nota puntual han d’anar seguides d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

Si només hi ha una nota, habitualment es fa servir l’asterisc. Si n’hi ha més d’una, s’acostumen a fer servir lletres minúscules volades en cursiva.

El criteri per establir l’ordre de les crides a la taula és sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

Totes les dades afectades per la mateixa nota han de portar el mateix signe de crida.

Pel que fa al peu, les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig. En el cas que s’hagin fet servir lletres, han de mantenir el mateix format tipogràfic que tenen a la taula (volades i en cursiva) i no han d’anar seguides ni de parèntesi de tancament, ni de punt, ni de cap altre signe de puntuació.

Per a més informació sobre les crides, vegeu «Crida de les notes».

Nota general de tota la taula

Les informacions generals que afecten tota la taula habitualment van precedides de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt. Encara que siguin de tipus diferent, s’escriuen en un sol paràgraf.

Nota. Els números i lletres de les caselles corresponen a la qualificació obtinguda per cada revista en els índexs internacionals. Item: Item: revista de biblioteconomia i documentació; PLS: Public Library of Science; DIEPER: Digitised European Periodicals.

Font

La font d’on es reprodueix la taula o s’extreuen les dades habitualment va precedida de la paraula font, en versaleta i seguida de punt. Si es modifica una taula o les dades d’un altre autor, s’ha d’indicar, a la font, que la taula ha estat modificada.

La indicació de la font ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

Font. Dades extretes de Fitzpatrick, David (1998). The two Irelands: 1912-1939. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

Font. Dades modificades a partir de Kaplan, Jean-Claude; Delpech, Marc (1989). Biologie moléculaire et médecine. París: Flammarion, i de Schilperoort, Robbert A.; Dure, Leon (ed.) (1992). 10 years plant molecular biology. Dordrecht [etc.]: Kluwer Academic.

Si la referència bibliogràfica de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

Font. Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

Font. Dades modificades a partir de Kaplan i Delpech (1989) i de Schilperoort i Dure (1992).

Si es vol remarcar que la taula no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

Font. Elaboració pròpia.

Format de les il·lustracions

És recomanable que les il·lustracions (gràfics, figures, esquemes, dibuixos, fotografies, etc.), sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, vagin seguides d’un peu que les identifiqui, i que pot contenir informació diversa. D’altra banda, les il·lustracions també poden incloure etiquetes i llegendes.

Les diferents parts textuals de la il·lustració solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la il·lustració s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Peu de les il·lustracions

Format de les il·lustracions

El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.

En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar, atès que hi ha d’haver coherència entre les diferents il·lustracions.

No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.

Il·lustració amb peu d’un tipus informació

Figura 1. Organigrama del departament

El títol de les il·lustracions

El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o gràfic, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.

A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.

Figura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa

Gràfic 5. Resultats de l’enquesta
Aclariments de les il·lustracions

Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.

A la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.

Figura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M₁), tricuspídic (T₁), aòrtic (A₂) i pulmonar (P₂).

Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.

Gràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.

Gràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.
Font

La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

Font. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.

Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

Font. Rozman (2002).

Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

Font. Elaboració pròpia.

En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.

Etiquetes i llegendes de les il·lustracions

Format de les il·lustracions

Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins de la il·lustració. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu.

S’escriuen sense punt final. Quan són frases o sintagmes complexos, van amb majúscula inicial. En canvi, si són mots o sintagmes breus, poden anar amb minúscula.

En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.

Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.
La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.

Notes

Les notes són advertiments, aclariments, explicacions o comentaris que, per tal de facilitar la lectura, van fora del text. Convé posar les estrictament necessàries i no abusar-ne. Les notes han de contenir informació imprescindible i rellevant, i es recomana que no siguin excessivament llargues.

Pel que fa a la ubicació, hi ha tres possibilitats de situació de les notes: a peu de pàgina (o al marge de la pàgina), al final d’un apartat o capítol, o bé al final del document. Es recomana posar les notes a peu de pàgina, ja que aquesta opció permet llegir paral·lelament el cos del text i les notes, i això afavoreix la lectura. Només en els documents en què hi hagi peu, es recomana de posar-les al final.

Les notes estan constituïdes, d’una banda, per la crida, que és el signe que s’insereix dins del text per remetre a la nota corresponent i, de l’altra, per la nota pròpiament dita, que ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes quant al contingut i al format.

Cal recordar que, en general, els títols de documents o de parts de documents no acostumen a portar notes.

Més informació

Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 79-83.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, p. 505.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017.

Crida de les notes

El text afectat per una nota ha d’anar seguit d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

Els signes de crida més habituals són els números, tot i que també es poden usar lletres o altres símbols.

En documents llargs, es pot recomençar la numeració de les notes a cada apartat o capítol.

Format de la crida

La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).

En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.¹⁹

D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.

En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).
Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.

En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.

Els mamífers marins i els seus noms*

Jordi Lleonart Aliberas
Institut de Ciències del Mar, CSIC

* Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.

En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu), ‡ (doble creu), § o ¶ (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.

Dinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions

Josep Graell,^* Carme Martín,^† Laura Niubó^‡ i Marc Pla^§

^* Doctor en Física a la Universitat de Barcelona.
^† Professora de La Salle Gràcia.
^‡ Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida.
^§ Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.

Posició de la crida

La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:

Fitzpatrick opina tot el contrari.¹

Fitzpatrick opina tot el contrari¹.

«La figura és de probable geometria irregular»,³ afirma Weinberg.

«La figura és de probable geometria irregular»³, afirma Weinberg.

Així doncs, quina és la funció de l’enzim?¹²

Així doncs, quina és la funció de l’enzim¹²?

Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:

Fitzpatrick opina tot el contrari (1).

«La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.

Així doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?

Contingut i format de les notes

Contingut de les notes

El contingut de les notes s’ha d’escriure en un únic paràgraf, tot i que hi hagi informacions de menes diferents.

Les notes poden contenir informacions diverses: informacions o explicacions complementàries, remissions internes, consideracions sobre fonts bibliogràfiques, representació de la citació bibliogràfica en nota, entre d’altres. Es recomana de no incloure-hi ni taules ni il·lustracions.

¹² Dades fins al 25/10/2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).

Informacions o explicacions complementàries

Les notes poden incloure dades marginals, opinions de suport o contrast amb altres fonts, aclariments, exemples, citacions textuals, etc.

¹ «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

² Segons el cas pot ser de fins a 5 mg.

³ Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

⁴ Trobareu la informació desenvolupada a Cuenca (2000).

Per a més informació sobre com s’ha de referenciar la font bibliogràfica, vegeu «La citació bibliogràfica».

Remissions internes

³¹ Vegeu el capítol vi.

^b Cf. nota 15 vi.
Citacions bibliogràfiques en nota

¹ Salvador Oliva, Joan Solà, in memoriam, p. 10.

⁵ Oliva, p. 23-30.

Format de les notes

Tant el text que compon les notes com la crida que el precedeix, s’escriuen en un cos de lletra més petit que el de la resta del document.

S’aconsella de seguir el mateix tipus de format de paràgraf que en la resta del text. Per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada nota.

Les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig.
- Si la crida va volada, no va seguida de cap punt.
  
  ¹ Vegeu la nota 2.
  
  ¹³ Més avall tornarem sobre aquest problema.
- Si la crida no va volada, acostuma a anar seguida d’un punt. S’ha de tenir en compte que quan hi ha crides amb més d’un caràcter, s’alineen pel caràcter de la dreta, a fi que el text de les notes també quedi alineat.
  
  9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
  10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.
  
  9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
  10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

Convencions

S’entén per convencions tots els aspectes lingüístics que, sense que hi hagi sovint cap norma que els reguli, s’adopten per acord, per unificar i sistematitzar determinats criteris formals.

Els aspectes que es troben en aquest apartat (majúscules i minúscules, escriptura dels nombres, abreviacions i referències i citacions bibliogràfiques) es considera que són els més útils a l’hora de redactar treballs acadèmics.

Majúscules i minúscules

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Àgueda

És una assignatura de primer any.

INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA

La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.

Persones
Sobrenoms	Jaume I el Conqueridor
Dinasties	els Montcada els Trastàmara
Càrrecs	la vicedegana l’administrador de centre
Tractaments	el professor Milà la doctora Pérez

Organismes
Institucions i entitats	la Unió Europea la Universitat de Barcelona el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
Òrgans de gestió	la Facultat de Medicina el Departament de Ciències Clíniques les facultats de Química i Farmàcia els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística
Grups de recerca i afins	el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat els grups de recerca universitaris


Estudis	el grau en Física el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris el doctorat en Filologia Romànica l’assignatura Treball Final de Grau
Disciplines	un manual de física una conferència de lingüística aplicada
Jornades i congressos	les Jornades de Salut i Alimentació el Simposi de Física Nuclear una jornada sobre dret un simposi amb molt de públic
Conferències	la conferència «Els països en vies de desenvolupament»

Termes especialitzats
Moviments culturals	el romanticisme el marxisme el keynesianisme
Noms científics	el ximpanzé (Pan troglodytes) la família de les petúnies (Petunia hybrida) el virus Streptococcus faecalis
Teories i fórmules	la fórmula d’Euler el teorema del sinus la teoria de cordes la llei de la gravetat

Documents
Documents oficials	el Reglament de la Facultat de Dret la Llei de propietat intel·lectual la Normativa reguladora de la formació permanent
Parts de documents	el capítol segon l’article 18 d’aquest reglament l’annex de la memòria la taula següent l’apartat 5
Documents acreditatius	el passaport el carnet d’estudiant
Publicacions i obres d’art	el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Revista de Llengua i Dret la revista Science la novel·la Incerta glòria l’article «Educar els brivalls» Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso

Noms de lloc
Topònims	el Masnou la República Txeca la Vall de Boí La Rioja Le Havre
Divisions territorials	la comarca del Priorat la ciutat de Reus
Accidents geogràfics	el mar Atlàntic el riu Segre la serra de Collserola
Toponímia urbana	el passeig de Gràcia la plaça Reial el carrer del Consell de Cent
Campus i edificis	l’Edifici Històric el Palau de les Heures el Campus Bellvitge l’edifici de les Cúpules l’aulari de Migdia 1
Parts d’edificis	l’Aula Magna el Pati de Lletres l’Aula Capella la sala d’actes el laboratori d’electrònica el despatx 371

Expressions temporals
Dates i períodes	el 20 de juny el curs 2014-2015 el segon semestre
Dies de la setmana i estacions	dimarts primavera
Festivitats	l’Onze de Setembre les festes de Nadal
Períodes històrics i geològics	l’edat mitjana l’edat del ferro el paleozoic
Fets singulars de la història	la Revolució Industrial la Guerra dels Balcans

Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.

Escriptura dels nombres

Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres.

En general, quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Falta una hora perquè comenci l’acte.

El zero va arribar a Occident per mitjà dels àrabs.

En canvi, quan els nombres van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres.

El curs es fa a l’aula 2.

Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

Quan el nombre va darrere del nom

Escriptura dels nombres

Quan el nombre va darrere d’un nom, per regla general, s’escriu amb xifres.

Si la xifra correspon a un nombre que identifica un objecte dins una sèrie, generalment s’usen les xifres aràbigues.

La conferència és a l’aula 3.

La solució és a la pàgina 234.

Si voleu més informació, truqueu al telèfon 934 035 417.

Vam fer el trajecte amb un Boeing 747.

Arribaran a Barcelona el dia 7.

En alguns casos, però, es fan servir les xifres romanes.

Jaume I el Conqueridor

el segle xxi

l’assignatura Ciència Política II

Quan el nombre va davant d’un nom o és un nom

Escriptura dels nombres

Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Les dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec.

És el tercer alumne que s’ha matriculat avui.

La Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts.

Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:

Nombres formats per tres mots o més.

S’hi han inscrit 1.130 alumnes.

S’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.

També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.

Hi havia 154 persones a la sala.

Hi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala.
Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.

La longitud del riu Ebre és de 910 km.
La longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km.
La temperatura mitjana anual és de 17 °C.
La temperatura mitjana anual és de disset °C.
Nombres amb decimals.

El tipus d’interès ha pujat
un 1,3.
El tipus d’interès ha pujat
un u coma tres.

Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.

152 milions

152.000.000

2.900 bilions

2.900.000.000.000.000

En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.

Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster).

Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster).

Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.

Abreviacions

De vegades, les paraules es poden representar per segments més curts anomenats abreviacions. Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols.

En els treballs acadèmics, es recomana de fer un ús mesurat de les abreviatures, ja que poden dificultar la comprensió i la claredat del text. Tot i això, poden ser molt útils per als gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i il·lustracions diverses, en què la manca d’espai en justifica i n’afavoreix l’ús. En canvi, l’ús de sigles i de símbols és força freqüent en determinats àmbits d’especialitat.

En cas que s’utilitzi un nombre important d’abreviacions, especialment sigles, s’aconsella de fer-ne una llista com a part del document.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla (s. l. / SL [societat limitada]) o d’abreviatura i símbol (angl./en [anglès]), en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional. I en tot cas, cal aplicar el mateix criteri al llarg de tot el treball.

Si es vol consultar alguna abreviació concreta, es recomana anar a Totes les abreviacions.

Abreviatures

Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial.

Abreviatura	Desenvolupament
h.	habitant
etc.	etcètera
aprox.	aproximadament


apt.	apartat
dept.	departament
espf.	específicament


n. de la t.	nota de la traductora
p. ex.	per exemple
p. o.	per ordre

Consideracions generals

Generalment, les abreviatures porten punt al final encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra.

cap. [capítol]
a/e [adreça electrònica]
Mantenen els accents de la paraula sencera.

màx. [màxim]
Només tenen forma femenina o plural les que conserven la part final del mot.

Dra. [doctora]
nres. [nombres]

núms. [números]
caps. [capítols]
En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot desenvolupat.

núm. 4 [número 4]
Dept. de Biologia Vegetal [Departament de Biologia Vegetal]

En canvi, les abreviatures dels tractaments de respecte sempre van amb majúscula inicial.

Sra. [senyora]
Prof. [professor o professora]
En les abreviatures de sintagmes o fragments formats per més d’un element, s’ha de deixar un espai en blanc entre els elements abreujats.

u. m. [unitat monetària]

En determinades abreviacions d’àmbits de la ciència, però, no s’acostuma a deixar cap espai.

v.o. [via oral]

En aquests casos, cal mantenir sempre el mateix criteri al llarg de tot el document.
Davant de les abreviatures, l’article (el o la) i la preposició de s’apostrofen seguint la mateixa norma general que se seguiria davant dels mots sencers.

l’apt. 4
el cap. 5
la univ. pública
un llibre d’A. Solís

Per a més informació sobre les abreviatures, es pot consultar la informació ampliada.

Sigles

Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots. Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol.

Sigla	Desenvolupament
FMI	Fons Monetari Internacional
CAP	centre d’assistència primària
R+D	recerca i desenvolupament
ERx	exploració radiogràfica
TV3	Televisió de Catalunya
radar	radio detecting and ranging

Consideracions generals

Es recomana que la primera vegada que s’usa una sigla dins d’un text aparegui entre parèntesis i precedida de la forma desenvolupada corresponent, o que aparegui després de la sigla la forma desenvolupada entre parèntesis.

Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.

Els TCA (trastorns de comportament alimentari) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.
S’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades, i sense cap punt ni espai en blanc després de cada lletra.

IDIBAPS
Idibaps
EUA
E.U.A.
E U A
sida
SIDA
S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

IPC [índex de preus al consum]

un cedé
Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen. No s’hi afegeix cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació de lletres.

les ONG [organitzacions no governamentals]

les ONGS

les ONG’s

el responsable d’RH [Recursos Humans]

el responsable d’RRHH

el responsable d’RH’s

les TIC [tecnologies de la informació i la comunicació]

les TICS

les TIC’s

Habitualment, s’escriuen en rodona encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

DOGC [Diari oficial de la Generalitat de Catalunya]

MELE [Manual de estilo de la lengua española]
A l’hora d’apostrofar l’article (el o la) i la preposició de davant les sigles, cal tenir en compte si es pronuncien com una paraula:

el CRAI
l’OTAN
la ICEA
d’INEFC

o si es lletregen:

l’IPC
el TSJC
l’FM
la UB
Les sigles lexicalitzades es comporten com a paraules de la llengua i aleshores s’escriuen amb minúscula, poden portar accent gràfic i pluralitzen com un substantiu qualsevol.

els làsers

les pimes

els cedés

Símbols

Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa internacionalment la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment d’àmbits d’especialitat de la ciència o la tècnica.

Els símbols responen, majoritàriament, a convencions de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts.

Símbol	Desenvolupament
20 m³	vint metres cúbics
2000 km	dos mil quilòmetres
3 %	tres per cent
vent de NE	vent de nord-est

Consideracions generals

Els símbols s’escriuen sense punt, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

20.30 h
250 kcal
Els símbols no admeten cap marca de plural, encara que el mot que representen en tingui.

50 g [50 grams]
5 min [5 minuts]
Sempre s’ha de respectar, en l’ús de majúscules i minúscules, la forma que s’ha fixat internacionalment, independentment de la tipografia de la resta del text en què s’insereix el símbol.

El símbol de l’aigua és H₂O.
Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai de no-separació entre la xifra i el símbol.

2 m³
25 km²
un 12 %

L’article singular (el, la) i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols.

El O i el Es són símbols d’elements químics.

L’O i l’Es són símbols d’elements químics.

La α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.

L’α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.

La notació sin⁻¹ es pot fer servir en lloc de arcsin.

La notació sin⁻¹ es pot fer servir en lloc d’arcsin.

Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, aeroports, països, monedes, etc.

Codi
Desenvolupament
BCN
Aeroport del Prat (Barcelona)
AU
Alt Urgell
AD
Andorra
SEK
corona sueca

Per a més informació sobre els símbols, es pot consultar la informació ampliada.

Referències i citacions bibliogràfiques

Les referències i les citacions bibliogràfiques són aspectes importants d’un text, especialment en l’àmbit acadèmic i de recerca. Tant les referències com les citacions bibliogràfiques han de contenir els elements necessaris per identificar els documents a què fan referència, i seguir l’estructura i les directrius establertes per les recomanacions o normatives corresponents.

Referència bibliogràfica

Referències i citacions bibliogràfiques

La referència bibliogràfica és el conjunt d’elements que descriuen un document i en permeten la identificació i la localització. Algunes d’aquestes dades són necessàries i imprescindibles; d’altres són opcionals i complementàries. Com més informació s’inclou més exhaustiva és la referència.

Les referències bibliogràfiques apareixen generalment en forma de llista al final d’un text o part d’un document (per exemple, al final d’un capítol), ordenades alfabèticament, temàticament o numèricament. No obstant això, també poden aparèixer com a notes a peu de pàgina.

La presentació i ordenació de les referències bibliogràfiques pot variar segons els criteris, recomanacions o normatives adoptats, però és important que el conjunt sigui coherent i homogeni dins d’un mateix document.

Citació bibliogràfica

Referències i citacions bibliogràfiques

Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc.

Les citacions bibliogràfiques poden representar-se de diverses maneres: dins de text entre parèntesis; en forma de nota al peu de la pàgina, al final del capítol o en tancar el document; o mitjançant un sistema numèric.

La citació dins de text (sistema autor-data, americà o de Harvard) és molt utilitzada per als documents de l’àmbit de les ciències socials i, en general, de les disciplines en què es fa ús, sobretot, de la bibliografia secundària (referències al treball analític d’altres autors).
La citació en nota és habitual en les ciències humanes per la seva flexibilitat (a vegades s’han de citar obres molt antigues, anònimes, etc.) i per la possibilitat de fer-ho discursivament, afegint-hi comentaris.
En l’àmbit de les ciències experimentals s’ha generalitzat la citació amb el sistema numèric (normes de Vancouver i semblants), que consisteix a situar dins el text un número entre parèntesis o claudàtors que remet a una llista de referències bibliogràfiques al final del document.

Cal recordar que totes les obres citades en un text han de tenir la corresponent referència bibliogràfica completa i exacta al final del document.

Recursos per a una redacció de qualitat

A l’hora de redactar un document és important conèixer les diverses eines que es tenen a l’abast per aconseguir textos de qualitat.

Els recursos que es presenten en aquest capítol s’han agrupat segons si són criteris, diccionaris i altres recursos lingüístics o verificadors ortogràfics.

Criteris

Recursos per a una redacció de qualitat

Recurs	Descripció
Criteris de la Universitat de Barcelona	Llibre d’estil en què es tracten qüestions de gramàtica, estil, tipografia i convencions gràfiques rellevants a l’hora de redactar textos tant de l’àmbit acadèmic com de l’administració i la gestió universitàries.
Cuina lingüística per a químics	Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la química.
Escriure la física	Secció del Paraules de la física que conté materials i recursos per contribuir a la qualitat lingüística dels textos acadèmics i científics en català dins el camp de la física.
Rebotiga lingüística de farmàcia	Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la farmàcia.

Diccionaris i altres recursos lingüístics

Recursos per a una redacció de qualitat

Diccionaris i altres recursos

Català
Diccionari de la llengua catalana (DIEC2)	Diccionari normatiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 2a edició.
diccionari.cat	Diccionari de la llengua catalana que ofereix, en línia, el contingut actualitzat del Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC). Elaborat pel Grup Enciclopèdia Catalana.
enciclopèdia.cat	Enciclopèdia catalana, d’accés lliure, que conté les entrades i els articles de la Gran enciclopèdia catalana (GEC), a més d’altres obres del Grup Enciclopèdia Catalana, com ara la Gran geografia comarcal de Catalunya.

Castellà
Diccionario de la lengua española (DRAE)	Diccionari normatiu del castellà elaborat per la Reial Acadèmia Espanyola.
Fundación del español urgente (Fundéu)	Web de Fundéu, organisme que s’encarrega de vetllar per l’ús correcte del castellà dins els mitjans de comunicació, assessorat per la Reial Acadèmia Espanyola.

Anglès
Oxford Dictionary of English	Diccionari de referència de la llengua anglesa moderna, editat per Oxford University Press.
Collins English Dictionary	Diccionari de referència de la llengua anglesa actual, editat per HarperCollins.

Bilingües
Diccionari castellà-català	La quarta edició del Diccionari castellà-català i del Diccionari català-castellà, del Grup Enciclopèdia Catalana, es pot consultar mitjançant l’Optimot.
Diccionari castellà-anglès	Inclou els tres diccionaris WordReference Spanish Dictionary, Diccionario Espasa Concise i Collins Spanish Dictionary: Complete and Unabridged. S’hi pot accedir des del Wordreference.

Recursos terminològics

Recurs	Descripció
UBTERM	Portal de consulta i difusió de terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB. Aquest portal conté els apartats següents: Obres: Accés a tots els vocabularis i diccionaris terminològics publicats pels Serveis Lingüístics i elaborats amb la participació del professorat i l’alumnat de la UB. Cercador: Eina que permet la cerca conjunta de termes de totes les obres contingudes al portal UBTERM. Per a més informació sobre com fer les cerques i com interpretar les informacions de les fitxes, consulteu l’Ajuda. Actualitat: Blog d’informacions relacionades amb la terminologia, siguin del mateix portal UBTERM o externes. Més enllà de la terminologia: Recursos que poden ajudar a redactar un text acadèmic de qualitat, més enllà de la terminologia Què diuen els centres: Recursos relacionats amb la terminologia elaborats específicament per cobrir les necessitats d’un centre concret de la UB.
Cercaterm	Servei de consultes en línia, ofert pel TERMCAT. S’hi pot consultar lliurement la terminologia catalana de qualsevol àmbit d’especialitat a partir de qualsevol llengua (especialment català, castellà i anglès). El Cercaterm inclou els termes de la Neoloteca, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT)	Portal de l’Institut d’Estudis Catalans format per diverses interfícies: una biblioteca en línia sobre obres terminològiques, un motor de cerca avançada i una interfície que permet trobar contextos d’ús de diversos termes inclosos en revistes de l’Hemeroteca Científica Catalana.

Verificadors ortogràfics

Recursos per a una redacció de qualitat

Des del moment que es crea el document de treball i es comença a escriure cal seleccionar la llengua de redacció del text i activar el verificador del processador de textos en aquesta llengua. El fet de tenir el verificador activat mentre s’escriu, permet detectar les errades ortogràfiques, morfològiques i de picatge a mesura que es redacta el text. En la majoria de casos, el verificador ofereix diverses alternatives per substituir les paraules que considera incorrectes.

S’ha de recordar que el verificador no té en compte el context i que, per tant, no assenyala paraules ben escrites encara que siguin incorrectes en el context en què s’usen.

Molècula de senyalització extracel·lular alliberada en la sinapsis química.
[No detecta que ha de ser sinapsi, perquè sinapsis és la forma correcta en plural.]

Proteïna molt enriquida en els complexes fibril·lars.
[No detecta que ha de ser complexos, perquè complexes és la forma correcta en femení plural.]

I, a la inversa, el verificador assenyala com a incorrectes totes les paraules que no té en el seu diccionari (cosa molt habitual quan s’utilitzen paraules especialitzades o termes, encara que siguin correctes). En aquests casos tenim l’opció d’anar-les afegint al nostre diccionari personalitzat, perquè si tornen a aparèixer no les marqui.

L’apoptosi és la mort cel·lular fisiològica.
[Marca com a incorrecta apoptosi si no la té al diccionari.]

L’àcid acetilsalicílic és un analgèsic força usat.
[Marca com a incorrecta acetilsalicílic si no la té al diccionari.]

Per ampliar la informació, es pot consultar, d’una banda, la pàgina dels Serveis Lingüístics de la UB sobre els verificadors ortogràfics i, de l’altra, la Guia de configuració de la llengua dels documents i del verificador del Word i Instal·lació de diccionaris complementaris per al verificador del Word redactades també pels Serveis Lingüístics de la UB.

Revisió

Després de redactar un text o document i abans de considerar que ja s’ha enllestit, la revisió és la darrera fase per aconseguir un text definitiu de qualitat. Cal considerar com a esborranys provisionals els primers textos de la fase de redacció i no confondre’ls amb el text final.

Revisar implica, d’una banda, fer una última lectura sencera del text final per comprovar que:

S’ajusta a les propietats textuals de coherència, cohesió, precisió i claredat, que ja s’han d’haver tingut en compte en el moment de la redacció.
S’adequa a les característiques que li són pròpies, d’acord amb el tipus de document, l’objectiu proposat, a qui s’adreça, la situació comunicativa en què es dona, la funció, etc.
Conté tots els continguts i apartats que ha de tenir.

I, de l’altra, també vol dir fer les esmenes i canvis que siguin necessaris per millorar-ne la llegibilitat; per assegurar-ne la correcció gramatical i d’estil, i per garantir l’adequació dels aspectes formals.

Exposició del contingut i llegibilitat

Revisió

Abans de donar per acabat el text, cal rellegir-lo i assegurar-se que s’entén, i que conté tots els continguts i parts pertinents.

En el cas de textos llargs i complexos, un recurs útil per assegurar la claredat o bona llegibilitat del text és demanar-ne una lectura a una altra persona; en estar menys familiaritzada amb el document, pot ajudar a detectar on hi ha qüestions mal expressades, relacions d’idees no prou evidents o argumentacions que no estan justificades amb claredat. En alguns documents acadèmics, com ara els treballs finals de grau o màster, o en les tesis, aquesta funció l’acostumen a fer els tutors o directors en el transcurs del seguiment del treball.

Així, per aconseguir textos llegibles, es recomana:

Revisar que l’exposició segueix un desenvolupament lògic i que cada informació és en la part del document que li correspon.
Seguir els consells que es detallen a l’apartat «Redacció», com ara considerar la llargada de les frases i paràgrafs, seguir l’ordre natural dels constituents de la frase, usar connectors per relacionar les idees i triar frases afirmatives, entre d’altres aspectes.

Finalment, cal assegurar també una llegibilitat tipogràfica, basada en l’adequació dels aspectes formals.

Més informació

«Argumentació» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_15/tot_t15.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Correcció lingüística

Revisió

La correcció gramatical i d’estil és un aspecte imprescindible de la revisió d’un text. En la fase de revisió, cal assegurar-se que el text és correcte pel que fa a la gramàtica (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, etc.) i coherent amb les tries estilístiques que s’han anat prenent al llarg de la redacció del document.

El contingut d’un text no pot destriar-se de la manera com s’expressa o vehicula lingüísticament. Per tant, un text amb incorreccions o errors gramaticals —més enllà de les dificultats de comprensió que pugui generar— és una pèssima carta de presentació. Així doncs, cal ser conscient de la importància de la correcció i qualitat lingüística i posar els recursos necessaris per dur-la a terme.

Es pot consultar el document L’eina de substitució del Word, elaborat pels Serveis Lingüístics de la UB, si interessa aprofundir en l’ús d’aquest recurs per fer cerques i substitucions durant el procés de correcció del text.

Adequació dels aspectes formals

Revisió

En la fase de revisió, un cop fetes totes les esmenes necessàries per aconseguir la llegibilitat i correcció lingüística del text, s’han de revisar tots els aspectes formals i relacionats amb convencions per assegurar-se que els criteris s’han aplicat de manera sistemàtica i homogènia al llarg de tot el document, especialment quan és llarg i complex, com ara els treballs acadèmics.

És el moment de fer una revisió visual i gràfica de cada pàgina, en particular, i del document, en general, per detectar possibles incoherències formals i alguns errors habituals fruit de la paginació o de la incorporació d’esmenes d’última hora.

Remarques

S’ha de comprovar que la tipografia, i especialment el cos de lletra, dels títols dels diferents apartats i de les diferents parts del text és la correcta, i que el criteri s’ha aplicat de manera homogènia al llarg de tot el document.
Cal evitar que quedi una única frase al final o al començament de pàgina (com a mínim n’han de quedar dues). En aquests casos, cal forçar un salt de pàgina.
S’ha de comprovar que la numeració final del document i dels índexs és coincident.
Si en el document hi ha pàgines que no han de dur encapçalament ni número de pàgina, comprovar que sigui així.
Si en el text s’hi han d’incloure pàgines en blanc, comprovar que hi són, que no estan numerades, però que s’han tingut en compte en la paginació.
S’ha de comprovar que la numeració de les remissions (d’apartats, notes, taules i il·lustracions, etc.) sigui correcta; especialment si hem fet canvis en el darrer moment, ja sigui incorporant o esborrant algun element.
Cal comprovar que totes les citacions bibliogràfiques tenen la referència bibliogràfica completa corresponent, si és el cas.
Convé assegurar-se que les taules i il·lustracions s’ubiquen en el lloc que els correspon i que estan ben identificades, si cal.
S’ha de comprovar que la separació de mots a final de ratlla és correcta i que no queden en línies diferents elements que no es poden separar.

Es recomana consultar l’apartat «Aspectes formals» i «Convencions» per als diversos aspectes que s’han de tenir en compte.

Presentació oral