Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment de l’àmbit de la física, la química, les matemàtiques o altres especialitats de la ciència o la tècnica. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir un símbol es recorre al mot o a l’expressió sencers.



Els símbols responen, majoritàriament, a convencions, generalment de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts. Per tant, no només no les creen lliurement els usuaris d’una llengua, sinó que són les úniques abreviatures d’utilització obligatòria.

Aquesta convencionalitat simplifica i assegura l’intercanvi d’informació i la comprensió interlingüística en diferents camps, especialment de la ciència i de la tècnica. De fet, els símbols són el cas menys conflictiu d’abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns criteris més homogenis.

Són característiques dels símbols, més enllà del caràcter oficial que tenen (que és el seu tret distintiu), l’omissió del punt abreviatiu i de la marca de plural.




Com a norma general, aplicable a la resta d’abreviacions, els símbols s’han d’utilitzar amb mesura, sempre amb el convenciment que els lectors els interpretaran correctament. A fi de garantir-ne la comprensió, se’n pot explicar el significat la primera vegada que apareixen en un text o es pot recórrer a les llistes d’abreviatures prèvies.

Actualment, hi ha establerts símbols nacionals o internacionals per representar el sistema internacional d’unitats, els elements químics, les llengües, les monedes o els noms dels països. També tenen valor simbòlic els punts cardinals o les matrícules de cotxe, per exemple.