>>>>>
- Criteris
- Qüestions de llengua
- Convencions
- Producció de textos
- Models de documents
- Documents administratius
- Documents de planificació
- Documents de docència i de recerca
- Documents de comunicació
- Documents normatius
- Documents protocol·laris
- Nomenclatura universitària
- Criterios
- Guidelines
- Col·laboradors
L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.
D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.
Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.
D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.
Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.
 | Àgueda |
| És una assignatura de primer any. |
| INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA |
La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.
Persones | |
Sobrenoms | Jaume I el Conqueridor |
Dinasties | els Montcada els Trastàmara |
Càrrecs | la vicedegana l’administrador de centre |
Tractaments | el professor Milà la doctora Pérez |
Organismes | |
Institucions i entitats | la Unió Europea la Universitat de Barcelona el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials |
Òrgans de gestió | la Facultat de Medicina el Departament de Ciències Clíniques les facultats de Química i Farmàcia els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística |
Grups de recerca i afins | el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat els grups de recerca universitaris |
Activitats educatives, científiques i socials |
Estudis | el grau en Física el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris el doctorat en Filologia Romànica l’assignatura Treball Final de Grau |
Disciplines | un manual de física una conferència de lingüística aplicada |
Jornades i congressos | les Jornades de Salut i Alimentació el Simposi de Física Nuclear una jornada sobre dret un simposi amb molt de públic |
Conferències | la conferència «Els països en vies de desenvolupament» |
Termes especialitzats | |
Moviments culturals | el romanticisme el marxisme el keynesianisme |
Noms científics | el ximpanzé (Pan troglodytes) la família de les petúnies (Petunia hybrida) el virus Streptococcus faecalis |
Teories i fórmules | la fórmula d’Euler el teorema del sinus la teoria de cordes la llei de la gravetat |
Documents | |
Documents oficials | el Reglament de la Facultat de Dret la Llei de propietat intel·lectual la Normativa reguladora de la formació permanent |
Parts de documents | el capítol segon l’article 18 d’aquest reglament l’annex de la memòria la taula següent l’apartat 5 |
Documents acreditatius | el passaport el carnet d’estudiant |
Publicacions i obres d’art | el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Revista de Llengua i Dret la revista Science la novel·la Incerta glòria l’article «Educar els brivalls» Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso |
Noms de lloc | |
Topònims | el Masnou la República Txeca la Vall de Boí La Rioja Le Havre |
Divisions territorials | la comarca del Priorat la ciutat de Reus |
Accidents geogràfics | el mar Atlàntic el riu Segre la serra de Collserola |
Toponímia urbana | el passeig de Gràcia la plaça Reial el carrer del Consell de Cent |
Campus i edificis | l’Edifici Històric el Palau de les Heures el Campus Bellvitge l’edifici de les Cúpules l’aulari de Migdia 1 |
Parts d’edificis | l’Aula Magna el Pati de Lletres l’Aula Capella la sala d’actes el laboratori d’electrònica el despatx 371 |
Expressions temporals | |
Dates i períodes | el 20 de juny el curs 2014-2015 el segon semestre |
Dies de la setmana i estacions | dimarts primavera |
Festivitats | l’Onze de Setembre les festes de Nadal |
Períodes històrics i geològics | l’edat mitjana l’edat del ferro el paleozoic |
Fets singulars de la història | la Revolució Industrial la Guerra dels Balcans |
Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.
Citació recomanada:
«Majúscules i minúscules» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1515> [consulta: 21 novembre 2024].