Les construccions passives centren l’atenció en l’objecte de l’acció verbal, més que no pas en qui fa aquesta acció, que queda en segon terme o, fins i tot, s’obvia.
En català, disposem de dos tipus de construccions passives: la passiva amb ser o perifràstica i la passiva pronominal o reflexa.
 | Aquest robot ha estat construït per un grup d’alumnes de la UB. |
| Els estudiants afectats han estat distribuïts en altres aules |
| Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables. |
En català, disposem de dos tipus de construccions passives: la passiva amb ser o perifràstica i la passiva pronominal o reflexa.
Més informació
Bartra Kaufmann, Anna (2002) «La passiva i les construccions que s’hi relacionen». A: Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, cap. 16.
Cuenca, M. Josep. Sintaxi catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2003, pàg. 161-163.
Cuenca, M. Josep. Sintaxi catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2003, pàg. 161-163.
Citació recomanada:
«Construccions passives» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1792> [consulta: 21 novembre 2024].