El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.

En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar, atès que hi ha d’haver coherència entre les diferents il·lustracions.

No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.

• El títol de les il·lustracions
  
  El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o gràfic, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.
  
  A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.
  
  

  Figura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa

  
  
  

  Gràfic 5. Resultats de l’enquesta

  
  
  
• Aclariments de les il·lustracions
  
  Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.
  
  

  A la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.

  
  
  

  Figura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).

  
  
  Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.
  
  

  Gràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.

  
  
  

  Gràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.

  
  
• Font
  
  La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.
  
  

  Font. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.

  
  
  Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.
  
  

  Font. Rozman (2002).

  
  
  Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».
  
  

  Font. Elaboració pròpia.

  
  
  En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.