Lletres

Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.

Exemple adequatEl mot tros s’escriu amb s final.
La j de majestat és una lletra fricativa.

Exemple adequatNo sap pronunciar la erra.
En les fonts històriques figura amb ve baixa.


En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.

Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.

Exemple adequatUn regle amb forma de T.
Una corba com una S perfecta.


Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.

Exemple adequatEl català oriental se subdivideix en els dialectes següents:

        a) rossellonès
        b) balear
        c) alguerès
        d) central


Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.

Exemple adequatLa figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita.

Exemple adequatD’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual.
Darrera actualització: 21-1-2022
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Lletres» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1248> [consulta: 24 novembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina