Per a què és la preposició composta
per a més l’interrogatiu
què, que significa
quina cosa. Es fa servir en oracions interrogatives directes i indirectes amb la idea de destinació o finalitat.
| Per a què serveix aquesta màquina? |
| Per a què ho volen? |
| Explica’m per a què serveix aquesta màquina. |
| Alcaldes, per a què? |
No és correcte, però, l’ús de
per a què en frases afirmatives que expressen finalitat.
| Vinc per a què m’expliquis què va passar. |
| Vinc perquè m’expliquis què va passar. |
Ara bé, en frases afirmatives,
per a què és correcte si substitueix els pronoms relatius
el qual,
la qual,
els quals o
les quals, però atès que la construcció resultant és una mica forçada, no se’n recomana l’ús en els textos universitaris.
| El departament per al qual treballo fa molta docència. |
| El departament per a què treballo fa molta docència. |
Així doncs, fora d’aquests casos, en les frases afirmatives amb valor final cal fer servir la conjunció
perquè i un verb en mode subjuntiu.
| Obro la base de dades perquè en vegis els registres. |
| Obro la base de dades per a què en vegis els registres. |
Tampoc és correcte l’ús de la forma
per a que.
| Obro la base de dades per a que en vegis els registres. |