El text afectat per una nota ha d’anar seguit d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

Els signes de crida més habituals són els números, tot i que també es poden usar lletres o altres símbols.

En documents llargs, es pot recomençar la numeració de les notes a cada apartat o capítol.

• Format de la crida
  
  
  • La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).
    
    

    En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.19

    
    D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.
    
    

    En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).

    
    
    
  • Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.
    
    
    
    
    
  • En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.
    
    

    Els mamífers marins i els seus noms* Jordi Lleonart Aliberas Institut de Ciències del Mar, CSIC * Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.

    
    
    En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu),  ‡ (doble creu), § o ¶ (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.
    
    

    Dinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions Josep Graell,* Carme Martín,† Laura Niubó‡ i Marc Pla§ * Doctor en Física a la Universitat de Barcelona. † Professora de La Salle Gràcia. ‡ Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida. § Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.

    
    
  
  
• Posició de la crida
  
  La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:
  
  

  Fitzpatrick opina tot el contrari.1

  
  

  Fitzpatrick opina tot el contrari1.

  
  

  «La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.

  
  

  «La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg.

  
  

  Així doncs, quina és la funció de l’enzim?12

  
  

  Així doncs, quina és la funció de l’enzim12?

  
  
  Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:
  
  

  Fitzpatrick opina tot el contrari (1).

  
  

  «La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.

  
  

  Així doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?