Perquè (sempre escrit en un sol mot) pot ser una conjunció o un nom.
- Perquè conjunció: expressa causa o finalitat.
- Quan expressa causa, equival a ja que, com que:
S’han hagut de comprar un PC perquè aquest programa no és aplicable a un Mac. S’han hagut de comprar un PC, ja que aquest programa no és aplicable a un Mac. Com que aquest programa no és aplicable a un Mac, s’han hagut de comprar un PC.
Cal fixar-se que, en aquest cas, la frase iniciada amb perquè porta el verb en indicatiu. - Quan expressa finalitat, es pot substituir per a fi que, amb la finalitat que, per tal que:
Va deixar de treballar perquè li concedissin la beca. Va deixar de treballar a fi que li concedissin la beca. Va deixar de treballar amb la finalitat que li concedissin la beca. Va deixar de treballar per tal que li concedissin la beca.
En aquest segon cas la frase iniciada amb perquè porta el verb en subjuntiu.
En aquesta mena de frases afirmatives, no és correcte utilitzar per a què ni la forma per a que, que no és mai correcta.
Va deixar de treballar per a que li concedissin la beca.
- Quan expressa causa, equival a ja que, com que:
- Perquè nom
A banda d’aquests usos, la conjunció perquè pot ser substantivada i, per tant, es pot fer servir com un nom. Equival a la raó, la causa:No entenc el perquè de la seva moció. No entenc la raó de la seva moció. No entenc la causa de la seva moció.
I, com a nom, pot formar el plural:Finalment, em va explicar els perquès del seu comportament.
Darrera actualització: 26-2-2016
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«Usos de perquè» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=622> [consulta: 3 desembre 2024].
