El sistema numèric de citació bibliogràfica, proposat per les
normes de Vancouver i altres normatives, és l’habitual en els treballs de ciències experimentals.
- Aquest sistema consisteix a posar un número entre parèntesis o entre claudàtors en el text, darrere del fragment del qual volem donar la font i abans de la puntuació. Aquest número remet a la llista numerada de referències bibliogràfiques que hi ha al final del document.
| S’han tingut en compte els percentatges obtinguts en treballs anteriors (11). |
| Pierce ho demostra en la seqüència d’etapes d’electrodeposició de Co-Mo suggerida prèviament [7]. |
- Si s’ha de citar més d’un treball alhora, els números se separen amb comes.
| La primera equació permet la reducció subsegüent a molibdè [11, 12]. |
- Quan es tracta d’una sèrie de números consecutius, es pot escriure solament el primer i l’últim separats per un guionet.
| S’han de mantenir perquè són materials necessaris per als dispositius electrònics [1-9]. |
Per a l’ordenació de les referències bibliogràfiques corresponents es pot consultar «
Ordenació numèrica».