Una
abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir una abreviatura es recorre al mot o a l’expressió sencers.
aprox. | aproximadament |
etc. | etcètera |
p. ex. | per exemple |
t. m. | terme municipal |
L’ús d’abreviatures només es justifica si l’estalvi d’espai és significatiu (si l’abreviatura té menys caràcters que el mot sencer) i si el text ens obliga a sintetitzar al màxim la informació (en el cas de taules, gràfics, quadres, llistes o adreces).
| doc. [document] |
| | obr. [obra] |
|
| |
| apt. [apartat] |
| | secc. [secció] |
|
Cal evitar, per tant, l’ús d’abreviatures a l’interior de text, en què no sol haver-hi problemes d’espai, ja que el mot o els mots desenvolupats sempre són més clars que l’expressió abreujada corresponent, encara que aquesta sigui força coneguda.
| Al mes de juliol s’aplica l’horari reduït. |
| Al mes de jul. s’aplica l’horari reduït. |
| Aquesta assignatura no es cursa fins al semestre vinent. |
| Aquesta assign. no es cursa fins al semestre vinent. |
Una mateixa abreviatura pot representar conceptes diferents.
ag. | agent o agost |
col·l. | col·laboració, col·laborador/a, col·lecció, col·legi |
dir. | direcció, directiu/iva, director/a, directriu |
Si aquestes formes desenvolupades conviuen en un text, i s’han d’abreujar, cal trobar maneres per resoldre l’ambigüitat que pot representar l’ús d’una mateixa abreviatura per a conceptes diferents.
En aquest sentit, l’extensió d’una abreviatura pot estar en relació amb les altres que hagin d’aparèixer en el mateix text. Així, per exemple, utilitzar
econ. per abreujar
economia i
econòmiques en un mateix escrit pot ser confusionari; es podria fer servir
econ. i
econòm., respectivament.