Els investigadors francesos i la comunicació científica actual: una enquesta amb resultats esperats?

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Rousseau-Hans, Françoise; Ollendorff, Christine; Harnais, Vincent (2020). Les pratiques de publications et d’accès ouvert des chercheurs français en 2019: analyse de l'enquête Couperin 2019. [Paris]: Consortium Couperin. 92 p. (Les rapports Couperin; 1). Disponible a: <https://hal-cea.archives-ouvertes.fr/cea-02450324>. [Consulta: 01.06.2020].


En un moment en què els investigadors coneixen a bastament el moviment de l’accés obert a la comunicació científica i que la transició del «pagar per accedir al pagar per publicar» és ja una realitat en diversos països, el consorci francès Couperin ha volgut conèixer de primera mà la relació dels investigadors amb les editorials científiques i la seva experiència en la publicació en obert en revistes i altres plataformes.

Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta realitzada el 2019 en el marc del Plan National pour la Science Ouverte. Recull les pràctiques i l’opinió d’un nombre substancial d’investigadors de totes les disciplines, –més d’11.000–, d’universitats, escoles superiors, centres de recerca i hospitals. Amb 36 preguntes tancades i 8 zones per poder fer aportacions, els informants han aprofitat de forma considerable els espais oberts de l’enquesta: s’han recollit 11.500 comentaris, alguns reproduïts a l’informe. 

Asimetries en la transformació digital de la ciència (segons els autors de correspondència) 

Blanca Rodríguez Bravo
Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León


Bello, Michela; Galindo-Rueda, Fernando (2020). «Charting the digital transformation of science: findins from the 2018 OECD International Survey of Scientific Authors (ISSA2)». OECD science, technology and industry working papers, no. 03. 94 p. Disponible en: <https://doi.org/10.1787/1b06c47c-en>. [Consulta: 17/06/2020].


Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.

L’objectiu de l’enquesta, d’abast global, era identificar i mesurar els aspectes clau en la transformació digital de la ciència. El document que ressenyem explora l’impacte potencial de la digitalització mitjançant una combinació de diferents indicadors i les respostes de recerca de 12.000 autors. La població objectiu van ser els autors de correspondència de les publicacions científiques recollides en bases de dades bibliogràfiques. Així, si bé les respostes procedeixen principalment de l’acadèmia, no s’hi limiten.

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].


La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Kits d’eines per obrir l’ensenyament: aprenguem a ensenyar amb OER

Gema Santos-Hermosa
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Elder, Abbey (2019). The OER starter kit. Ames, IA: Iowa State University Digital Press. IX, 87 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31274/isudp.7>. [Consulta: 01/06/2020].

«OER toolkit» (2020). The Learning portal. [Toronto]: College Libraries Ontario. Disponible a: <https://tlp-lpa.ca/oer-toolkit>. [Consulta: 01/06/2020].


Durant la darrera Conferència general de la UNESCO, celebrada el 25 de novembre de 2019, es van aprovar per unanimitat unes recomanacions pel desenvolupament i implementació dels recursos educatius oberts (o open educational resources, OER) en benefici de la comunitat educativa de tot el món: les Draft recommendation on open educational resources (també disponible la versió en espanyol)1.

Recordem que els recursos educatius oberts o OER són materials d’aprenentatge en qualsevol format que es trobin en el domini públic o estiguin protegits per drets d’autor que s’hagin publicat sota una llicència oberta, que hi permeti l’accés, la reutilització, l’adaptació i la redistribució sense cap cost per part de tercers.
Ara fa uns mesos, tot just abans del confinament, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió intergovernamental d’experts i expertes OER a París amb l’objectiu de llançar una coalició internacional per implementar les recomanacions OER de la UNESCO (Dynamic Coalition for the UNESCO OER Recommendation). Aquesta estratègia i compromís de cooperació internacional, sumada a l’emergència sanitària de la COVID-19, ha fet accelerar l’accés obert a continguts culturals i educatius.

Algoritmes i alfabetització informacional: sabem el que saben de nosaltres?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Head, Alison J.; Fister, Barbara; MacMillan, Margy (2020). Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. [San Francisco]: Project Information Research Institute. 53 p. Disponible a: <https://www.projectinfolit.org/uploads/2/7/5/4/27541717/algoreport.pdf>. [Consulta: 24/05/2020]. 


El passat 15 de gener de 2020 (no fa pas tant i malgrat això tot sembla tan llunyà…) es va publicar un nou informe sobre alfabetització informacional titulat Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. Aquest nou informe va comptar amb el suport de la Knight Foundation, la Harvard Graduate School of Education, el ER&L (Electronic Resources & Libraries, un important congrés sobre biblioteques) i l’School of Library and Information Science de la University of South Carolina.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS