Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].
Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].
Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.
Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.
Ens hem referit anteriorment als treballs d’Ithaka, una organització estatunidenca sense ànim de lucre que es dedica, entre d’altres coses, a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica1. Un comú denominador en aquests informes és la seva determinació per donar veu als usuaris dels serveis bibliotecaris, per sobre d'altres factors. 
El Blok de BiD ha fet 10 anys. El vam començar per «conèixer el que fan els altres, preparar-se per un demà que no sabem com serà i explorar terrenys més enllà de les ocupacions diàries», per estar al dia i ser així –professionalment parlant– millors.
El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.
Com aconseguir que les principals biblioteques universitàries dels Estats Units i el Canadà, i alguns altres grans centres amb recursos d’informació pública d’aquests països, augmentin la visibilitat de les seves col·leccions, de les seves activitats i dels seus investigadors? I, com compartir esforços per aprofitar la seva experiència descrivint aquests continguts? Respondre, entre d’altres, a aquestes dues preguntes va ser el que va dur l’Association of Research Libraries (ARL) a unir les seves forces amb una de les iniciatives de difusió de coneixement col·laboratiu més conegudes del món: la Wikimedia Foundation, organització responsable de la Wikipedia.
