accés obert

Revistes DIAMANT: cap a un canvi en el model de publicació científica

Rocío Serrano-Vicente  
Responsable de la biblioteca del campus de Madrid
Universidad de Navarra
Projecte Open Science Spain


Arasteh-Roodsary, S. L., Gaillard, V., Garbuglia, F., Mounier, P., Pölönen, J., Proudman, V., Rooryck, J., Saenen, B., & Stone, G. (2025). Diamond open access recommendations and guidelines for institutions. https://zenodo.org/records/15518745 


El projecte DIAMAS (Developing Institutional Open Access Publishing Models to Advance Scholarly Communication) és un consorci que promou iniciatives de publicació que no suposin una càrrega econòmica ni per als lectors ni per als autors (revistes Diamant). Normalment, són finançades per institucions acadèmiques, organitzacions sense ànim de lucre, subvencions governamentals, etc. Entre les institucions que formen part del consorci hi ha la FECYT i la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació, el setembre de 2022, el consorci ha dut a terme diverses activitats dirigides a donar suport a la creació i el desenvolupament de publicacions acadèmiques seguint el model diamant.

El maig de 2025 es va publicar un document amb recomanacions adreçades als quals participen en el foment d'aquestes publicacions: institucions, finançadors i responsables de polítiques. L’objectiu és incentivar la publicació en revistes diamant davant un panorama de comercialització de la ciència, provocat per l’obligació dels investigadors de publicar en revistes d’impacte si volen progressar en la seva carrera acadèmica. 

Existeix un gran interès per les revistes diamant degut al complex panorama de la publicació científica. L'enfocament comercial de les editorials científiques introdueix desigualtats en accedir als fons per a la publicació per part d'institucions i autors. En els darrers anys també s’han detectat problemes ètics en les publicacions, que han comportat nombroses retractacions d’articles.

En aquest sentit, l’informe publicat ara per DIAMAS pretén oferir unes pautes d’actuació a diferents nivells que permetin fomentar la publicació en revistes diamant. Tal com s’indica a l’informe, aquestes recomanacions són flexibles, ja que les organitzacions poden prioritzar les més rellevants segons els seus objectius, contextos nacionals i cultures organitzatives.  

Suport a les revistes Diamant

Aquest informe té com a finalitat fomentar la comprensió del model, el diàleg entre els agents implicats en la publicació científica i, mitjançant el treball conjunt, fer entendre que impulsar la publicació en aquest tipus de revistes pot suposar un canvi de model de publicació que beneficiï la comunitat científica en molts aspectes. Es proposen algunes vies per promoure el suport a les revistes diamant, com per exemple::

  • Identificar les motivacions per donar suport a l’accés obert diamant i promoure els beneficis.

  • Les organitzacions de recerca i els responsables polítics han de promoure estratègies per reconèixer i premiar les contribucions d’editors, revisors i autors en les publicacions diamant.

  • Signar el Pla d’Acció per a l’Accés Obert Diamant. Es duen a terme reunions regulars per mantenir informada la comunitat sobre els desenvolupaments i avenços.  

  • Les institucions de recerca i els responsables polítics haurien de crear Centres de Formació Diamant, que ofereixin recursos i serveis a la comunitat interessada a adoptar i promoure aquestes revistes. Existeixen ja alguns a França, Alemanya o Croàcia, que són coordinats pel European Diamond Capacity Hub (EDCH).

Guies i recomanacions

Les recomanacions s'ofereixen dividides en tres categories:

1. Cultura de recerca positiva, és a dir, basada en valors com l’autonomia, la llibertat, la col·legialitat, la col·laboració, l’equitat, la diversitat, l’ètica i la transparència. Fomentar la publicació diamant és una manera concreta d’afirmar aquests valors.

Algunes recomanacions per afavorir aquesta cultura són donar suport a comunitats acadèmiques plurilingües i multiculturals, organitzar activitats que promoguin els beneficis de l’accés obert diamant dins la institució,  garantir que les publicacions diamant de cada institució compleixin els estàndards de qualitat.

2. Responsabilitats econòmiques i financeres, incloent-hi el finançament sostenible i el control i la transparència dels costos.

Pel que fa als fons sostenibles, es requereix un compromís de finançament a llarg termini, desenvolupar iniciatives de col·laboració, fomentar l’estalvi de les institucions en els acords de subscripció i impulsar bases de dades obertes que siguin propietat de la comunitat investigadora. També cal garantir la transparència en els informes financers i invertir en solucions de publicació que redueixin els costos mantenint la qualitat.

3. Dinàmiques d’autoritat, patrocini i legitimitat, que millorin el suport des de les autoritats, i fomentin les iniciatives de baix a dalt.

En el primer grup es proposen les recomanacions de polítiques que fomentin l'accés obert diamant per part dels governs regionals, nacionals i internacionals, incloent-hi estratègies de finançament i el foment de la col·laboració internacional. Les iniciatives bottom-up inclouen oportunitats de finançament proposades per comunitats acadèmiques, o que les institucions premiïn als investigadors que participin en el treball editorial o de revisió d'articles d'aquesta mena de revistes, entre altres.

Aquestes propostes ja s'han anat posant en pràctica en bastants països europeus. Suposen un avanç en el canvi de model de publicació científica. Encara queda camí per davant, però la solidesa del projecte, demostrada en els resultats que està tenint fins al moment, permet anticipar un panorama més optimista per a la ciència oberta.

 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Albirant la tercera revolució. La intel·ligència artificial i la comunicació científica

Jordi Prats
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

X: @JordiPrats
BlueSky: @jordiprats.bsky.social


Bergstrom, Tracy, Oya Y. Rieger, and Roger C. Schonfel. The Second Digital Transformation of Scholarly Publishing: Strategic Context and Shared Infrastructure. New York: Ithaka S+R, 2024. DOI: https://doi.org/10.18665/sr.320210. Disponible a <https://sr.ithaka.org/publications/the-second-digital-transformation-of-scholarly-publishing/>. [Consulta: 25/02/2025].

Bergstrom, Tracy, and Dylan Ruediger. A Third Transformation?: Generative AI and Scholarly Publishing. New York: Ithaka S+R, 2024. DOI: https://doi.org/10.18665/sr.321519. Disponible a <https://sr.ithaka.org/publications/a-third-transformation/>. [Consulta: 25/02/2025].


Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 

Aquesta segona revolució ve marcada per una forta incorporació de la comunicació acadèmica en el context digital. Pren rellevància la disponibilitat d’infraestructures i serveis comuns, com poden ser la disponibilitat d’identificadors persistents comuns (com poden ser el DOI o l’ORCID), el sorgiment de serveis editorials compartits, la millora en la descoberta de la literatura científica o la seva preservació, entre d’altres. Parlem d’infraestructures que, sovint, un únic proveïdor d’informació no podria oferir, pels alts costos de desplegament que tenen. En quin punt es troba aquesta segona revolució i quines han de ser les estratègiques per abordar-la és el que el primer dels informes citats, fet a partir de 49 entrevistes a diferents proveïdors de serveis de diferent naturalesa, mirar d’esbrinar. 

Com no podria ser d’altra manera, en aquest primer informe ja s’indica que la irrupció de la intel·ligència artificial generativa pot tenir en els propers anys un fort impacte en els diferents fluxos i processos propis de la comunicació científica. Si la cadena de valor de la comunicació científica es basa en el llenguatge escrit, potencialment la IA generativa pot afectar tots els aspectes relacionats amb la seva creació i comunicació i s’albira que possiblement ens trobem a les portes d’una tercera gran revolució. És en aquest aspecte en el qual centra el segon dels informes citats avui i elaborat a partir d’un número més reduït d’entrevistes. 

Com ja s’indica en el primer estudi,la comunicació acadèmica es troba en un moment on els processos editorials tradicionals transiten cap al desenvolupament de plataformes de serveis integrals als seus autors. Cada cop més, la descoberta, l’accés i la creació de nous continguts i coneixements són processos en els quals les fronteres s’hi difuminen i no hi ha dubte que la IA hi pot tenir un paper rellevant.

Alguns dels impactes més evidents que han tingut les IA en els processos de comunicació acadèmica el tenim ja sobre la taula. Es tracta de l’ús que en poden fer els investigadors com a eina de suport en la redacció dels seus treballs. Aquests usos no sempre poden ser desitjats,1 però usats i referenciats correctament poden ser de gran utilitat com a eina de suport a l’escriptura i a l’estructuració i creació d’idees. Ja són moltes les editorials acadèmiques que no s’oposen a l’ús de les IA en la redacció de treballs, però sí que es reconeix que cal establir un marc clar sobre quin paper hi han de jugar i com han d’estar referenciades.2  Per no dir el valor que pot tenir aquesta tecnologia en un marc on l’anglès és l’idioma per defecte, i les capacitats demostrades en traducció i millores en la redacció poden facilitar l’exposició d’idees a aquelles persones que no disposen de coneixements avançats en aquest idioma. 

També s’observen oportunitats en altres processos, com pot ser la revisió per parells dels articles o altres documents. Es reconeix que, pels temps que comporta, es tracta d’un dels colls d'ampolla en la comunicació científica. Les possibilitats que ofereix la IA pot reduir els temps de revisió, aportant revisions prèvies o indicant si, per exemple, el resum es correspon o no, amb el contingut del text presentat.

Les possibles amenaces es troben també presents en l’estudi. En un context on grans grups editorials dominen el mercat i en el que s’estan fent esforços importants per cercar formes d’accés més equitatives, els alts costos d’implementació d’aquestes tecnologies poden generar distàncies encara més grans entre els diferents agents que  participen en els processos de comunicació. És sabut que les IA són entrenades amb els continguts que localitzen lliurement a Internet, majoritàriament disponibles en accés obert. Però ja hi ha casos en què grans grups editorials estan llicenciant els seus continguts a grans empreses que desenvolupen IA, obtenint un benefici econòmic que la publicació en accés obert no obté, posicionant-la en un clar desavantatge competitiu. En aquest marc, es pot preveure també la possibilitat que fabricants d’IA puguin irrompre en el mercat editorial, posicionant-se enfront d’altres empreses més tradicionals.

Un dels riscos que més es posen de manifest és el de preservar un sistema de comunicació científica que sigui fiable. Si bé s’aporten exemples de possibles beneficis, encara queda el dubte de fins a quin punt s’ha de donar confiança a aquestes tecnologies o si cal tenir en compte una revisió per part dels humans. Alguns estudis3 apunten clarament en aquesta línia, observant la importància de les IA com a eines de treball, però acompanyades, per treure’n el màxim rendiment, del coneixement i l’experiència humana. Però, quina confiança ens pot generar un sistema del qual en desconeixem el funcionament, amb quins continguts ha estat entrenat, si respectarà, o no, la confidencialitat que es mereixen els documents amb què tracta? La seva fiabilitat és un concepte que es repeteix al llarg de tot l’informe. Si bé els beneficis són coneguts, també es reconeixen les mancances o limitacions actuals que té, assumint que encara parlem d’eines de suport o d’ampliació, però no de substitució del treball humà.

Ens trobem en un entorn en el qual encara hi ha molts dubtes i incerteses a resoldre. Les IA avancen molt ràpidament i és difícil seguir-los el pas. La capacitat de les IA generatives quan al processament i tractament del llenguatge representen sense cap de mena de dubte una oportunitat, però no se’n poden descartar tampoc els riscos. No tenir-les en compte és un escenari que no es contempla, però una adopció massa ràpida o poc mesurada, pot comportar també cometre errors importants.

 

© Imatge inicial de kiquebg a Pixabay


1 https://www.academ-ai.info/ 

https://guies.bibliotecnica.upc.edu/intelligencia-artificial/publicacio-academica

3 Aidan Toner-Rodgers. (2024). Artificial Intelligence, Scientific Discovery, and Product Innovation. https://arxiv.org/pdf/2412.17866

Passat, present i, sobretot, futur de la recerca: la qualitat i l’accessibilitat

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Sharp, Phillip A.; Bonvillian, William B.; Desimone, Robert; Imperiali, Barbara; Karger, David R.; Mavhunga, Clapperton Chakanetsa; Brand, Amy; Lindsay, Nick; Stebbins, Michael (2024). Access to science and scholarship: key questions about the future of research publishing. Cambridge, MA: MIT. 58 p. Disponible a: <https://access-to-science.pubpub.org/>. [Consulta: 26/10/2024]. 

Sharp, Phillip A.; Bonvillian, William B.; Brand, Amy; Stebbins, Michael (2024). The future of open research policy should be evidence based. Proceedings of the National Academy of Sciences. Disponible a: <https://doi.org/10.1073/pnas.2412688121> (editorial). [Consulta: 26/10/2024].


Aquesta ressenya combina l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i també l’editorial que se’n deriva, publicada al Proceedings of the National Academy of Sciences on s’afirma que «necessitem urgentment un enfocament científic per elaborar el futur de la publicació de la recerca».

L’informe del MIT s’organitza en dues parts. La primera, Models de negoci a l'edició de revistes: mirant enrere i endavant i, la segona, Preguntes obertes sobre el futur de l'edició acadèmica en sis àrees clau on es necessiten més investigacions i dades. A la vegada, els continguts estan ordenats en sis àrees generals: models d'accés i negoci; dades de recerca; publicació prèvia a la impressió; revisió d’experts; costos per a investigadors; i universitats i infraestructura.

Accés obert en un món global

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Pinfield, Stephen (2024). Achieving global open access: the need for scientific, epistemic and participatory openness. Abingdon; New York: Routledge. XI, 121 p. ISBN 9781032679259. Disponible en: <https://www.taylorfrancis.com/books/oa-mono/10.4324/9781032679259/>. [Consulta: 13/10/2024]. 


Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.

Llibres i monografies en accés obert. Com es finança la festa?

Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats


Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].


És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 

Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert