Rocío Serrano-Vicente
Responsable de la biblioteca del campus de Madrid
Universidad de Navarra
Projecte Open Science Spain
Arasteh-Roodsary, S. L., Gaillard, V., Garbuglia, F., Mounier, P., Pölönen, J., Proudman, V., Rooryck, J., Saenen, B., & Stone, G. (2025). Diamond open access recommendations and guidelines for institutions. https://zenodo.org/records/15518745
El projecte DIAMAS (Developing Institutional Open Access Publishing Models to Advance Scholarly Communication) és un consorci que promou iniciatives de publicació que no suposin una càrrega econòmica ni per als lectors ni per als autors (revistes Diamant). Normalment, són finançades per institucions acadèmiques, organitzacions sense ànim de lucre, subvencions governamentals, etc. Entre les institucions que formen part del consorci hi ha la FECYT i la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació, el setembre de 2022, el consorci ha dut a terme diverses activitats dirigides a donar suport a la creació i el desenvolupament de publicacions acadèmiques seguint el model diamant.
El maig de 2025 es va publicar un document amb recomanacions adreçades als quals participen en el foment d'aquestes publicacions: institucions, finançadors i responsables de polítiques. L’objectiu és incentivar la publicació en revistes diamant davant un panorama de comercialització de la ciència, provocat per l’obligació dels investigadors de publicar en revistes d’impacte si volen progressar en la seva carrera acadèmica.
Existeix un gran interès per les revistes diamant degut al complex panorama de la publicació científica. L'enfocament comercial de les editorials científiques introdueix desigualtats en accedir als fons per a la publicació per part d'institucions i autors. En els darrers anys també s’han detectat problemes ètics en les publicacions, que han comportat nombroses retractacions d’articles.
En aquest sentit, l’informe publicat ara per DIAMAS pretén oferir unes pautes d’actuació a diferents nivells que permetin fomentar la publicació en revistes diamant. Tal com s’indica a l’informe, aquestes recomanacions són flexibles, ja que les organitzacions poden prioritzar les més rellevants segons els seus objectius, contextos nacionals i cultures organitzatives.
Suport a les revistes Diamant
Aquest informe té com a finalitat fomentar la comprensió del model, el diàleg entre els agents implicats en la publicació científica i, mitjançant el treball conjunt, fer entendre que impulsar la publicació en aquest tipus de revistes pot suposar un canvi de model de publicació que beneficiï la comunitat científica en molts aspectes. Es proposen algunes vies per promoure el suport a les revistes diamant, com per exemple::
-
Identificar les motivacions per donar suport a l’accés obert diamant i promoure els beneficis.
-
Les organitzacions de recerca i els responsables polítics han de promoure estratègies per reconèixer i premiar les contribucions d’editors, revisors i autors en les publicacions diamant.
-
Signar el Pla d’Acció per a l’Accés Obert Diamant. Es duen a terme reunions regulars per mantenir informada la comunitat sobre els desenvolupaments i avenços.
-
Les institucions de recerca i els responsables polítics haurien de crear Centres de Formació Diamant, que ofereixin recursos i serveis a la comunitat interessada a adoptar i promoure aquestes revistes. Existeixen ja alguns a França, Alemanya o Croàcia, que són coordinats pel European Diamond Capacity Hub (EDCH).
Guies i recomanacions
Les recomanacions s'ofereixen dividides en tres categories:
1. Cultura de recerca positiva, és a dir, basada en valors com l’autonomia, la llibertat, la col·legialitat, la col·laboració, l’equitat, la diversitat, l’ètica i la transparència. Fomentar la publicació diamant és una manera concreta d’afirmar aquests valors.
Algunes recomanacions per afavorir aquesta cultura són donar suport a comunitats acadèmiques plurilingües i multiculturals, organitzar activitats que promoguin els beneficis de l’accés obert diamant dins la institució, garantir que les publicacions diamant de cada institució compleixin els estàndards de qualitat.
2. Responsabilitats econòmiques i financeres, incloent-hi el finançament sostenible i el control i la transparència dels costos.
Pel que fa als fons sostenibles, es requereix un compromís de finançament a llarg termini, desenvolupar iniciatives de col·laboració, fomentar l’estalvi de les institucions en els acords de subscripció i impulsar bases de dades obertes que siguin propietat de la comunitat investigadora. També cal garantir la transparència en els informes financers i invertir en solucions de publicació que redueixin els costos mantenint la qualitat.
3. Dinàmiques d’autoritat, patrocini i legitimitat, que millorin el suport des de les autoritats, i fomentin les iniciatives de baix a dalt.
En el primer grup es proposen les recomanacions de polítiques que fomentin l'accés obert diamant per part dels governs regionals, nacionals i internacionals, incloent-hi estratègies de finançament i el foment de la col·laboració internacional. Les iniciatives bottom-up inclouen oportunitats de finançament proposades per comunitats acadèmiques, o que les institucions premiïn als investigadors que participin en el treball editorial o de revisió d'articles d'aquesta mena de revistes, entre altres.
Aquestes propostes ja s'han anat posant en pràctica en bastants països europeus. Suposen un avanç en el canvi de model de publicació científica. Encara queda camí per davant, però la solidesa del projecte, demostrada en els resultats que està tenint fins al moment, permet anticipar un panorama més optimista per a la ciència oberta.
© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).
Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 
Aquesta ressenya combina l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i també l’editorial que se’n deriva, publicada al Proceedings of the National Academy of Sciences on s’afirma que «necessitem urgentment un enfocament científic per elaborar el futur de la publicació de la recerca».
Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.
És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 
