Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Seminari Dades de Recerca en Humanitats Digitals (2024). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 3 vídeos. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtMlN2mUghhiUQFtkz0QgFOK>. [Consulta: 20/07/24].
El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats. La presentació i benvinguda va anar a càrrec de la directora dels Estudis d’Arts i Humanitats, Anna Busquets, i de la investigadora principal del projecte «Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación» (PID2021-125828OB-I00), organitzadora de l’esdeveniment, i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Candela Ollé.
Anna Villarroya, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC FIMA-UB), va presentar la ponent inaugural, Holly Wright (University of York) que amb el títol de la xerrada «Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data» va explicar-nos el Servei de Dades d’Arqueologia, ens va parlar del projecte SEADDA i del projecte Ariadne, així com dels reptes de les dades en Arqueologia, de la digitalització i de molts altres aspectes.
La primera taula rodona «Les dades obertes en Humanitats Digitals són diferents?» va estar moderada per Lluís Anglada, membre del projecte, i hi van intervenir Xavier Rubio Campillo, director del grup DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni), Institut de Recerca en Arqueologia de la Universitat de Barcelona; Diana Roig, professora titular de l’ICREA i titular de l’ERC StG a l’IN3-UOC; Mireia Alcalà, coordinadora del Repositori de Dades de Recerca CORA del CSUC i Mikel Iruskieta de CLARIN - UPV/EHU. Cadascun dels ponents va donar resposta a les preguntes plantejades per Anglada, com per exemple: Quins trets diferencials tenen les dades en Humanitats (Digitals)? Tenen problemes específics, necessitats i reptes? Què necessiten com a investigadors per fer el treball més senzill? Les conclusions principals a les quals es va arribar són que les dades en Humanitats es caracteritzen pel fet que no estan estructurades i es troben encara en procés d'estandardització. Per altra banda, també solen tenir pèrdues durant el procés de digitalització. També es van comentar temes com la interdisciplinarietat, i la preservació i els problemes sorgits de l’obsolescència de la tecnologia, etc. Per acabar, els investigadors van coincidir a reclamar més finançament, formació i, en general, un canvi necessari de cultura acadèmica.
La segona taula, moderada per l’autora d’aquest text, va reunir diversos investigadors per presentar els seus estudis sobre dades obertes de recerca. D’entrada, va comptar amb les aportacions de Sabina Batlle, doctoranda del projecte, que ens va explicar algunes de les principals conclusions de la seva tesi de dades de recerca en Arqueologia, i va ressaltar les característiques singulars de les dades arqueològiques –que són incompletes, imprecises, complexes, subjectives, heterogènies i irrepetibles– i les dificultats que tot això comporta a l’hora d’obrir-les. També hi va participar Yolanda Martín González, investigadora principal del projecte «Alfabetització en dades en el context universitari» de la Universidad de Salamanca que va deixar palesa la importància de l’alfabetització de dades per tal de poder gestionar-les, compartir-les i reutilitzar-les. Per la seva banda, Daniela de Filippo del CSIC i Instituto INAECU (UAM-UC3M) va mostrar-nos algunes dades focalitzades en Humanitats de les obtingudes en els dos projectes actuals. Pel que fa el projecte vinculat amb el segell de la FECYT va parlar-nos de percepció, pràctiques dels investigadors i polítiques sobre la ciència oberta i dades. Finalment, Rafa Aleixandre, del CSIC-UPV, també va posar el focus en els darrers projectes liderats i les dades concretes de l’àmbit de les Humanitats: identificació dels conjunts de dades, avaluació FAIR, coneixement del comportament dels investigadors i formació.
Es va donar per finalitzada la jornada amb un agraïment a tots els assistents i ponents per fer-la tan enriquidora i com un espai de reflexió, debat i trobada molt necessari.
Podeu consultar els tres vídeos de la sessió aquí.
Nota. Text publicat simultàniament a l’Open Science.
© Fotografies de Candela Ollé
L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.
Les compres consorciades de paquets de revistes —els anomenats big deals— han estat el model predominant de subscripció a les biblioteques universitàries durant les dues darreres dècades. Aquest format de compra permet, amb un increment marginal del preu respecte del que es pagava per rebre els títols impresos, accedir en línia al conjunt de revistes d’una editorial. No obstant, factors com l’augment dels preus o les polítiques en favor de l’accés obert estan portant nombroses biblioteques a explorar altres models de contractació. Aquest és el cas dels acords transformatius, consistents en què les Institucions paguen les editorials per la publicació en accés obert de la seva producció científica mantenint l’accés als continguts que requereixen una subscripció. També és cert que, des d’un punt de vista financer, el model no és massa diferent i a voltes es denomina aquests contractes open access big deals.
Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.
