Fernanda Peset

Recollint la realitat dels principis FAIR a les institucions britàniques

Fernanda Peset
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València
 
Christian Vidal Cabo
Col·laborador de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades, Universitat Politècnica de València
 
Fernanda Garzón-Farinós
Directora Máster Universitario en Cuidados de Enfermería en Diálisis y Trasplante Renal, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»
 
Pablo Lara Navarra
Professor Agregat dels Estudis d’Informació i Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
 
Antonia Ferrer-Sapena
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València


Allen, Robert; Hartland, David (2018). FAIR in practice: Jisc report on the Findable Accessible Interoperable and Reuseable Data Principles. Bristol: Jisc. 79 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/1245568#.XIo7daBCfcs>. [Consulta: 13/03/2019].


Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que F1000 els va llançar formalment el 2016 es volen impulsar com una capa que travessi qualsevol tipus de dades. Se suposa que poden ser aplicats a tots, però especialment als de recerca, on l'heterogeneïtat imposa una necessària estandardització. Però els principis FAIR no indicaven exactament de quina manera implantar-los. I com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però què succeeix a la pràctica, en la realitat de les institucions? En aquest informe veurem què ha esbrinat el JISC (Joint Information Systems Committee) al respecte: com s’han implantat aquests principis en l’ambient acadèmic del Regne Unit. 

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull


Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].


Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València


Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].


Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Triple salt mortal de les dades de recerca: sinergies del LEARN toolkit of best practice for research data management

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València


LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf


“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

Tres eren tres les filles del rei: plantejament, desenvolupament i explotació en dades científiques

Inma Aleixos. Universitat Politècnica de València
Ricardo Albiñana. Universitat Oberta de Catalunya
José Morales.  Universitat Ramon Llull
Fernanda Peset. Universitat Politècnica de València
 

- Erway, Ricky. 2013. Starting the Conversation: University-wide Research Data Management Policy. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-08.pdf
- LERU Research data Working group / LERU Roadmap for research data // LERU, 2013. Advice paper; 14.
http://www.uzh.ch/research/LERU_Roadmap_for_Research_data.pdf
- Sergey Filippov / Mapping Text and Data Mining In academic and Research Communities in Europe // Lisbon Council 2014; special briefing issue 16. http://www.lisboncouncil.net/publication/publication/109-mapping-text-and-data-mining-in-academic-and-research-communities-in-europe.html

Sembla que seguim amb la tradició de ressenyar en una sola nota tres informes de temàtica comuna (Peset, 2013; Fenoll 2014). Anem doncs per la tercera vegada, completant el 3 amb 3. Tractant de buscar un fil conductor entre els informes d'aquesta nota, podríem llegir-los de la següent manera: començaríem per Erway, seguiríem amb LERU i acabaríem a Filippov. I passarem a exposar perquè ho hem deduït després de la seva lectura: el primer identifica els stakeholders en l'escenari de les dades de recerca i planteja el paper líder que pot assumir la biblioteca; el segon informa exhaustivament sobre què s'ha de gestionar; i finalment, Filippov és una mostra de com l'anàlisi de les dades amb tècniques de mineria posa en valor els datasets, única justificació de l'estesa frase "les dades són el nou petroli de l'economia".

Pàgines

Subscriure a RSS - Fernanda Peset