Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927
Stern, Bodo; Ancion, Zoé; Björke, Andreas; Farley, Ashley; Qvenild, Marte; Rieck, Katharina; Sondervan, Jeroen; Rooryck, Johan; Kiley, Robert; Karatzia, Maria; Papp, Nora (2023). Towards responsible publishing: a proposal forn cOAlition S. Zenodo. A: <https://doi.org/10.5281/zenodo.8398480>. [Consulta: 14/09/2024].
Chiarelli, Andrea; Cox, Ellie; Johnson, Rob; Waltman, Ludo; Kaltenbrunner, Wolfgang; Brasil, André; Reyes Elizondo, Andrea; Pinfield, Stephen (2024). «Towards responsible publishing»: findings from a global stakeholder consultation. Zenodo. A: <https://doi.org/10.5281/zenodo.11243942>. [Consulta: 14/09/2024].
La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.
Paradoxalment, avui hi ha descontentament amb el sistema actual, malgrat que la situació sigui clarament millor ja que l’accés a la informació científica és molt més fàcil de fer i la capacitat d’accedir a articles és molt més alta. La satisfacció queda distorsionada per la constatació que el sistema és una realitat més governada pel que han sabut fer les editorials científiques comercials (i pels seus guanys econòmics) que no pas pels qui fan recerca. Aquesta explicació ve a tomb per entendre els considerables esforços de diferents instàncies adreçats a reformar el sistema pel qual avui es difon la recerca, esforços dirigits a tenir-ne un d’equitatiu, amb una accessibilitat universal (és a dir, oberta) i, si pot ser, de menor cost.
Es tracta d’un informe elaborat per l’EOSC Association Task Force «Data stewardship, curricula and career paths» que pretén oferir un panorama de com s’està abordant la incorporació de gestors de dades dins dels centres i equips de recerca.
Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.
Els toolkits («jocs d’eines») de la UNESCO estan concebuts com a instruments d’utilitat efectiva i publicats com a complement per assolir els objectius de l’organització en els àmbits que li són propis: l'educació, la cultura, la ciència i la comunicació. Pretenen proporcionar orientació, recursos i estratègies per abordar qüestions globals crítiques, sempre en línia amb els valors de la UNESCO. Hi ha múltiples toolkits que s'utilitzen en distintes àrees de treball i en cadascun d’ells s’intenta oferir bases teòriques i/o solucions aplicables als principals apartats de l’àmbit al qual es dedica el recurs. A partir d’aquí, no hi ha model formal per a aquests jocs d’eines, que es presenten i s’usen de diverses maneres.
