recursos

Organització d’informació: camp, tècnica, disciplina… un manual d’acollida interdisciplinari

Enviat per Tomás Saorín el Dc, 20/04/2022 - 10:07

Tomás Saorín
Facultad de Comunicación y Documentación
Departamento de Información y Documentación
Universidad de Murcia

Oficina de la Transparencia y la Participación Ciudadana
Comunidad Autónoma de la Región de Murcia

Glushko, Robert J. (ed.) (2020). Organización y descripción de recursos de información digital. [Madrid]: FESABID. 167 p. Disponible en: <https://www.fesabid.org/organizacion-y-descripcion-de-recursos-de-informacion-digital/>. [Consulta: 19/04/2022].

Existeix un enorme forat de publicacions en castellà d’introducció a l’àmbit de l’organització d’informació que no s’enquadren estrictament en una activitat professional institucionalitzada (biblioteques, arxius). El camp d’estudi de la information science troba a faltar materials accessibles i motivadors per situar el focus en la informació com una cosa multidimensional que necessita ser gestionada de forma específica. Assistim al triomf de les dades com a objecte d’atenció i inversió, i a un gir mètric –que cavalca sobre una ona d’enginyeria i tecnologies– en les disciplines de la informació, que relega a un segon pla preguntes sobre com identificar, descriure, estructurar i relacionar la informació i els continguts necessaris per al funcionament de les organitzacions i la vida col·lectiva.

COVID-19 i biblioteques

Enviat per Juan Carlos Cal... el Dc, 28/04/2021 - 18:13

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’Assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals. Diputació de Barcelona

COVID-19 y el sector bibliotecario global (2020). [La Haya]: IFLA. Disponible a: <https://www.ifla.org/ES/node/92983>. [Consulta: 05/04/2021].

Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

Davant aquesta situació, les associacions de biblioteques han intensificat les accions i han ofert recursos perquè els seus membres puguin planificar i respondre als reptes que planteja la irrupció de la pandèmia en el món bibliotecari. L’IFLA, per exemple, manté actualitzada una pàgina web amb informació i recursos detallats sobre el tancament i els plans de reobertura per països, a més d’idees i experiències en diferents àmbits: prestació de serveis en línia, reassignació de recursos, organització d’activitats, mesures d’higiene i seguretat per al personal, etcètera.

Kits d’eines per obrir l’ensenyament: aprenguem a ensenyar amb OER

Enviat per Gema Santos-Hermosa el Dc, 15/07/2020 - 17:33

Gema Santos-Hermosa
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Elder, Abbey (2019). The OER starter kit. Ames, IA: Iowa State University Digital Press. IX, 87 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31274/isudp.7>. [Consulta: 01/06/2020].

«OER toolkit» (2020). The Learning portal. [Toronto]: College Libraries Ontario. Disponible a: <https://tlp-lpa.ca/oer-toolkit>. [Consulta: 01/06/2020].

Durant la darrera Conferència general de la UNESCO, celebrada el 25 de novembre de 2019, es van aprovar per unanimitat unes recomanacions pel desenvolupament i implementació dels recursos educatius oberts (o open educational resources, OER) en benefici de la comunitat educativa de tot el món: les Draft recommendation on open educational resources (també disponible la versió en espanyol)1.

Recordem que els recursos educatius oberts o OER són materials d’aprenentatge en qualsevol format que es trobin en el domini públic o estiguin protegits per drets d’autor que s’hagin publicat sota una llicència oberta, que hi permeti l’accés, la reutilització, l’adaptació i la redistribució sense cap cost per part de tercers.
Ara fa uns mesos, tot just abans del confinament, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió intergovernamental d’experts i expertes OER a París amb l’objectiu de llançar una coalició internacional per implementar les recomanacions OER de la UNESCO (Dynamic Coalition for the UNESCO OER Recommendation). Aquesta estratègia i compromís de cooperació internacional, sumada a l’emergència sanitària de la COVID-19, ha fet accelerar l’accés obert a continguts culturals i educatius.

Mindfulness per a la integració global dels open educational resources

Enviat per Gema Santos-Hermosa el Dc, 18/04/2018 - 23:02

Gema Santos
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Open educational resources: global report (2017). Burnaby: Commonwealth of Learning. 77 p. Disponible a: <http://oasis.col.org/bitstream/handle/11599/2788/2017_COL_OER-Global-Rep.... [Consulta: 08/04/2018].

Durant els quinze anys d’existència dels open educational resources (OER), des del seu sorgiment formal al fòrum de la UNESCO de 2002 a París, el moviment ha anat guanyant terreny i s’ha expandit de manera notable. El concepte de recursos educatius oberts inclou tots aquells materials d’aprenentatge i recerca en qualsevol suport que siguin de domini públic o es difonguin amb una llicència oberta que hi permeti l’accés gratuït, com també l’ús, l’adaptació i la redistribució per d’altres sense cap restricció o amb restriccions limitades (UNESCO, 2002). El punt culminant del moviment educatiu obert va ser l’aprovació de la Declaració OER de París de 20121, durant el I Congrés Mundial d’OER de la UNESCO, des d’on es va fer una crida als governs del món per donar suport al desenvolupament dels OER (UNESCO, 2012). La següent fita important, representada pel full de ruta col·laboratiu OER strategy development (Allen et al., 2015), va identificar estratègies específiques per aconseguir l’adopció real dels recursos educatius oberts. L’informe que avui ens ocupa, generat amb motiu de la celebració del II Congrés Mundial d'OER (Eslovènia, setembre de 2017), correspondria a un tercer estadi del moviment, que pretén dibuixar l’estat de la qüestió actual dels OER, de manera global i en relació a les bases anteriors.

Hispana: una revisió crítica

Enviat per Jesús Tramullas el Dc, 01/04/2015 - 14:51
Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 
Hispana. Directorio y recolector de recursos digitales. http://www.hispana.mcu.es/

El 2009 el Ministeri de Cultura va llançar Hispana, un servei d'accés a col·leccions digitalitzades de documents en servidors espanyols, que, com no podia ser d'una altra manera, es basa en l'ús de protocols OAI. Hispana era el successor i hereu del Directori i Recol·lector de Recursos Digitals, que havia estat posat en marxa el març de 2006 (Grup de Treball de Col·leccions Digitals del Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes, 2007; Carrato Mena, 2009). Al Registry of Open Access Repositories té l'ID 5942 (http://roar.eprints.org/5942/). Com el nom original ja indicava, en realitat es tracta d'un servei harvester (recol·lector) de metadades OAI. Un harvester usa el protocol OAI per connectar amb proveïdors de dades OAI, dels quals pren els conjunts de metadades que descriuen als objectes digitals, i crea amb ells una metaBase, que els usuaris poden utilitzar per aconseguir un punt d'accés centralitzat a col·leccions disperses.

Subscriure a RSS - recursos