The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>
Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.
L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.
La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.
Recentment en altres fòrums s'ha comentant el creixent desinterès que hi ha en l'actualitat entre els investigadors / professors i la biblioteca universitària. L'investigador actual sembla que ja no necessita a la biblioteca i la biblioteca, en la seva enèsima crisi d'identitat, sembla que ha de buscar noves competències i serveis que oferir a aquests usuaris per a la seva supervivència. Aquest allunyament, independentment de les raons que l'han produït, no és exclusiu d'Espanya ja que en altres països s'està produint una situació anàloga (sembla que és una preocupació comuna) per la qual cosa s'eleven les veus que veuen necessari el tornar a construir ponts entre bibliotecaris i investigadors. Per a això és necessari conèixer exactament a què dediquen el seu temps els nostres investigadors i precisament en aquest tema es centra un dels últims informes de la OCLC titulat "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States".
El Govern d'Austràlia és, com la majoria de governs anglosaxons, un dels més avançats en la incorporació de polítiques d'accessibilitat, i un dels primers a adoptar la 
Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d'accés gratuït, publicada únicament per Internet. L'àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S'hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d'aplicació.
Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.
