Versió per a imprimir
Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona
Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].
La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.
La jornada, organitzada un any més pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, va ser seguida per més de 250 persones (rècord d’assistència del seminari) que van poder participar activament, tant per mitjà de Twitter com, sobretot, en el xat obert a la jornada, amb comentaris, reflexions i preguntes dirigides als ponents.
La primera taula rodona, moderada per Ciro Llueca, director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC, va mostrar tres projectes on la col·laboració n’és un factor essencial. Primer, l’enginyer informàtic Carles Paredes va compartir el balanç del Viquiprojecte dedicat a la Memòria Digital de Catalunya (MDC), on la comunitat viquipedista ha aprofitat el contingut del repositori MDC per enriquir altres projectes de la Viquipèdia, mitjançant la reutilització de més de 21.000 imatges dipositades en domini públic. Paredes va evidenciar un alt nombre de llicències errònies en el portal MDC, que dificulten el seu ús en obert; i va respondre a nombroses qüestions tècniques sobre metadades i el funcionament dels viquiprojectes. A continuació, Frederic Font (Universitat Pompeu Fabra) va presentar Freesound, una plataforma d’intercanvi de sons molt utilitzada en l’àmbit domèstic i professional, per a tota classe de produccions audiovisuals i multimèdia. Amb un historial de més de 150 milions de descàrregues de sons, i prop de mig milió de fitxers d’àudio disponibles, Font va entrar a fons en el funcionament de la plataforma, incorporant aspectes financers, tècnics, i legals. Finalment, Elena Sánchez Nogales (Biblioteca Nacional de España) va compartir amb els assistents els detalls de Comunidad BNE, addictiva plataforma col·laborativa de la BNE, que anima els seus usuaris a identificar estils musicals d’antics enregistraments en disc de vinil, a contribuir a identificar dades d’autors en domini públic, o espais i persones de retrats fotogràfics, a partir de les nombroses col·leccions i fons de la BNE. El balanç, uns mesos més tard de la seva inauguració, és molt satisfactori.
La segona taula rodona, moderada per Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona, va agrupar tres experiències. En primer lloc, el projecte XARXES, explicat per Alícia Fornés (Centre de Visió per Computador - CVC) i Joana Maria Pujades Mora (Centre d’Estudis Demogràfics - CED), que utilitza tècniques informàtiques i de visió per computador per construir xarxes socials històriques dels habitants registrats en padrons de població. El projecte inclou la participació activa de la ciutadania i dels arxivers tant en l’extracció de les dades demogràfiques a través de plataformes web i jocs informàtics, així com en el disseny de noves experiències d’usuari, facilitant el consum i divulgació del coneixement històric d’una manera gràfica i atractiva. A continuació, David Iglésias (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge -Ajuntament de Girona) va presentar el projecte European Kaleidoscope «The 1950s in Europe», que té per objectiu recrear la vida als anys cinquanta en diferents països europeus a partir del llegat iconogràfic. Es tracta de potenciar el coneixement i la reutilització de les fotografies publicades a Europeana i fer-ho amb el suport de tecnologia de reconeixement d'imatge, crowdsourcing i amb el desenvolupament d'un recurs educatiu, un curs virtual (MOOC). En aquesta presentació, es va explicar el global d'accions del projecte i també les aportacions del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, un dels deu socis que en formaven part. Finalment, Aureli Mora i Omar Ornaque (Estudi AMOO) van presentar arquitecturacatalana.cat, un projecte del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Es tracta de l’arxiu digital més extens sobre arquitectura catalana moderna i contemporània. Una base de dades amb informació de més de 2.000 obres de 1.300 arquitectes i estudis d’arquitectura, repartides per tot l’àmbit geogràfic català i construïdes entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Catalunya, que s’estableix com a inici de la modernitat– i l’actualitat.
La jornada va finalitzar amb unes paraules de Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), que van anar més enllà de la cloenda que prometia el programa i que portaven per títol «Confinar la realitat, confiar en la realitat». Aquesta intervenció bàsicament va girar entorn de dues idees. La primera és que no ens hem d’obsessionar pel que se’ns presenta com a «Realitat», aquest és un objecte per construir i sobre el qual podem influir. La segona idea és que hem de basar les nostres actuacions i serveis en les necessitats reals de les persones; aquestes necessitats són la realitat en què hem de confiar. El missatge central d’aquesta cloenda va ser: «la solució no és ser més digital, la solució és ser més útil».
Els seminaris Intensiu Digital han servit per apropar les experiències sobre digitalització als professionals de la biblioteconomia i la documentació, als arxivers i als museòlegs, en un intent d’establir un fòrum de discussió conjunta entre aquests col·lectius. Creiem que la necessitat existeix i, per tant, ens emplacem a continuar amb la seva organització.
Ens plantegem, per tant, una propera edició en la qual puguem recuperar l’espai de trobada dels anys anteriors, incidint encara més en els aspectes més participatius de la jornada i treballant per atreure una major diversitat de professionals, amb especial esment als professionals del sistema de lectura pública, un sector encara poc representat.
