biblioteques

L’informe FESABID – Xalabarder sobre els límits als drets de propietat intel·lectual i les biblioteques

Josep Matas
Advocat


Xalabarder, Raquel (2023). Bibliotecas y límites en el contexto digital. El préstamo digital controlado en España. Madrid: FESABID. 65 p. (Informe FESABID). ISBN: 978-84-939694-6-2. Disponible a: <https://www.fesabid.org/prestamo-digital-controlado-alternativa-legal-europa-espana/>. [Consulta: 27/03/24].


En tristícia i en llanguiment es queda la bibliotecària o el bibliotecari que llegeix amb atenció la normativa de propietat intel·lectual i després procura complir, com ha de ser, la missió que la societat li assigna d’afavorir i fomentar la lectura, la recerca, la cultura i l’accés als continguts científics i a la informació. Tan important funció requeriria que les biblioteques poguessin utilitzar obres amb drets vigents, de manera més àmplia i més clara que com ho permet i ho diu ara la llei. Els denominats límits als drets de propietat intel·lectual1 admeten usos de les obres sense que sigui imprescindible l’autorització dels titulars dels drets, però lamentablement el legislador espanyol ha regulat els límits que són d’interès per a les biblioteques de forma molt més restrictiva que com ho preveuen les directives europees (més restrictiva i, afegim-hi, de forma descurada i confusa). Així, per exemple, per sorprenent que pugui semblar, la difusió de fragments de textos en guies de lectura o la presentació de les imatges de cobertes de llibres en el catàleg de la biblioteca, tan imprescindible tot plegat i tan d’interès també per a editors i autors, no té un aval legal, no es pot sustentar en cap dels límits previstos avui i, en conseqüència, pot ser qüestionat i «tarifat» per entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor.

Creant espais de biblioteca per al present i futur: un nou tractat de referència

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


Hickerson, H. Thomas; Lippincott, Joan K.; Crema, Leonora (eds.) (2002). Designing libraries for the 21st century. Chicago: Association of College and Research Libraries 2022. XIII, 447 p. Disponible a: <https://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/9780838936726_OA.pdf>. [Consulta: 01/06/2023].


Es pot afirmar que la tecnologia de la informació imperant a cada època sempre ha determinat la forma de les biblioteques. Però els darrers canvis han anat potser més enllà, perquè ja no és necessari arribar on es troba físicament registrada la informació i accedir-hi de forma directa en el seu suport palpable. Això és, desapareix la necessitat de la localització per a l’accés a la informació. 

Això fa que, des dels anys 60 del segle XX1, gairebé a la prehistòria dels ordinadors, la vigència de les biblioteques es va començar a posar en dubte, almenys com a ens físic i presencial. De forma recurrent, diversos autors de la talla d’F. W. Lancaster han seguit fent pronòstics preocupants, alguns amb fort impacte, com els d’Scott Carlson (2001) o Brian T. Sullivan (2011)2. Però la irrupció de la World Wide Web a mitjan anys 90 va suposar un punt quasi de ruptura. 

Crònica de la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+GENDER: explorant les possibilitats dels projectes Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere

Aida Maideu Vergés
Nubilum 


Jornada Internacional #GLAM+WIKI+GÈNERE (2023): explorant les possibilitats Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere. Barcelona: FIMA. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=bPusslPMfv4>. [Consulta: 05/06/2023].


El passat 23 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+Gender. Aquesta jornada, organitzada en el si del projecte Women&Wikipedia, del qual Núria Ferran-Ferrer és investigadora principal, se centrava en la presentació de projectes impulsats per diferents institucions del sector GLAM –Galleries, Libraries, Archives and Museums– vinculades a l’univers Wikimedia i amb el focus en la perspectiva de gènere. 

Avançant cap a un entorn de llibres digitals plenament accessibles

Mireia Pérez Cervera
Directora de Desenvolupament de Biblioteca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Accessible e-books resource guide (2023). [Toronto]: Humber. 32 p. Precedeix el títol: Making Accessible Books. Disponible a: <https://makingaccessiblebooks.ca/modules/04/transcript/English/EBook_Guide_Final_2022.pdf >. [Consulta: 06/03/2023].


El concepte d’accessibilitat, entesa com el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques, troba el seu àmbit d’aplicació també en l’entorn del llibre digital. La implementació de funcionalitats, tecnologies i desenvolupaments que permetin la millora de la lectura en format digital a les diverses capacitats tècniques, físiques o psíquiques dels lectors és un repte que cal superar per garantir la plena accessibilitat dels llibres i la millora de la satisfacció del conjunt d’usuaris de les biblioteques.

La creació d’aliances en el context de les dades de recerca: una tasca que uneix l’urgent i l’important

Andrea Sixto-Costoya 
Universitat Politècnica de València. Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada (IUMPA)
Universitat de València. Unidad de Información e Investigación Social y Sanitaria (UISYS); Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento – Ingenio (CSIC-Universitat Politécnica de València)
Universitat de València. Departamento de Historia de la Ciencia y Documentación


Ali, Ibraheem; Atwood, Thea; Curty, Renata; Ghaphery, Jimmy;  McGeary, Tim; Muilenburg, Jennifer; Ruttenberg, Judy (2022). Research data services: partnerships. Association of Research Libraries; Canadian Association of Research Libraries. Washington, DC: Association of Research Libraries. 26 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2022/01/2022.01.13-research-data-services-partnerships.pdf>. [Consulta: 19.12.2022].


Aquest document ens presenta una visió sobre com podrien organitzar-se les aliances en el context dels serveis enfocats en les dades de recerca. A més de descriure en què consisteixen aquestes aliances i els seus avantatges, ofereixen als lectors un marc de treball format per cinc fases lògiques i flexibles que poden orientar a l’hora de plantejar-les. D’altra banda, descriuen amb detall les diferents tipologies d’aliances i ofereixen recursos d’utilitat per tal que qualsevol servei que es dediqui a les dades de recerca (en qualsevol dels seus aspectes) pugui iniciar o millorar el procés d’establir i mantenir agents aliats. 

Si hi ha una qüestió rellevant en el moviment per la Ciència Oberta és l’èmfasi en les fortaleses de la col·laboració i les aliances. Quan parlem de dades obertes, aquest èmfasi és encara més evident. El concepte «dades obertes» va estretament lligat a la pràctica de compartir dades de dades (data sharing), i tota l’estructura conceptual i tecnològica desenvolupada a aquest efecte està pensada per tal que aquesta compartició pugui ser viable.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques