Remedios Melero

L’efervescència de les preprints

Enviat per Remedios Melero el Dc, 01/06/2022 - 10:31

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Puebla, Iratxe; Polka, Jessica; Rieger, Oya Y. (2022). Preprints: their evolving role in science communication. ATG LLC (Media). VII, 74 p. Disponible a: <https://doi.org/10.3998/mpub.12412508>. [Consulta: 29/05/2022]. 

El llibre es divideix en nou capítols amb una extensa bibliografia al final de l’obra. El primer comença fent un recorregut històric del sorgiment dels servidors de preprints i del seu ús com alternativa a una ràpida difusió dels avenços científics. Malgrat que, actualment, existeixen nombrosos servidors de preprints, aquesta monografia se centra en BioaRxiv, ArXiv, Research Square i SSRN. 

El 1991, Paul Ginsparg va crear el repositori de preprints Arxiv a través d’una llista de distribució que va passar al web el 1993. L’SSRN es va crear el 1994 per facilitar la distribució de treballs abans de la seva publicació formal, i el 1997 es va crear Repec amb l’objectiu de millorar la comunicació científica en economia. No obstant, en disciplines de ciències de la vida no van tenir èxit fins al 2013, any en què es van crear el PeeJ Preprints i el Bioarxiv, i va ser el 2016 quan ASAPbio va contribuir a coordinar i conjuminar esforços per a l’adopció de les preprints en matèries de ciències de la vida.

El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica

Enviat per Remedios Melero el Dc, 12/02/2020 - 20:20

Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019]. 

Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals, investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.

Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta

Enviat per Remedios Melero el Dc, 26/09/2018 - 13:46

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].

Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change.  Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.

El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.

Evolució i nova generació dels repositoris

Enviat per Remedios Melero el Dc, 28/02/2018 - 21:16

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Luther, Judy (2018). “The Evolving institutional repository landscape.”
Choice white paper, no. 1. Disponible a: <http://choice360.org/librarianship/whitepaper>. Consulta: [15/02/2018].

Next generation repositories: behaviours and technical recommendations of the COAR. Next Generation Repositories Working Group (2017). Disponible a: <https://www.coar-repositories.org/files/NGR-Final-Formatted-Report-cc.pdf>. Consulta: [15/02/2018].

Els dos informes que es referencien tot seguit fan una anàlisi de cap a on evolucionen els repositoris i quines serien les seves característiques en un futur proper. Els textos provenen d’orígens diferents però convergeixen en molts dels seus continguts, sobretot en els relacionats amb la interoperabilitat, amb la necessitat d’utilitzar estàndards existents i en la creació d’una xarxa mundial de repositoris a l’estil del núvol de linked open data.

The evolving institutional repository landscape inaugura un seguit d’articles de recerca que va publicar Choice (servei de publicacions de l’Association of College and Research Libraries) l’objectiu del qual és el de facilitar una reflexió i informació sobre alguns temes rellevants per a la comunitat de biblioteques acadèmiques.
En aquesta primera entrega, l’autora fa una anàlisi dels repositoris institucionals i del paisatge on s’integren basat, d’una banda, en la bibliografia existent, en entrevistes amb bibliotecaris i amb líders de la indústria de la informació, i, de l’altra, en les dades obtingudes d’una enquesta oberta que va rebre al voltant de 150 respostes, principalment d’institucions acadèmiques americanes.

CRIS versus IR?

Enviat per Remedios Melero el Dc, 28/09/2016 - 21:46

Remedios Melero
Científica Titular CSIC

Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf. [Consulta: 19/09/16)

L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS i euroCRIS fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

Pàgines

Subscriure a RSS - Remedios Melero