Llibres acadèmics digitals: entre la promesa d'accés i el malson de la gestió. Una anàlisi de l'informe d'Ithaka S+R

Mireia Pérez Cervera
Directora de Desenvolupament de Biblioteca
Universitat Oberta de Catalunya


Bergstrom, Tracy, and Makala Skinner. "The Current State of Academic E-Book Business Models: Access Strategies and Budgeting Realities." Ithaka S+R. Ithaka S+R. 13 August 2025. Web. 4 November 2025. disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.323373>.


El dia a dia: el fantasma de l'accés perpetu, la trampa de la subscripció i els reptes dels professionals

Un altre dilluns. Obro el correu i em trobo amb un missatge d'un investigador que no pot accedir a un llibre electrònic que, teòricament, hauríem de tenir. Després de mitja hora de barallar-me amb la plataforma de l'editor, descobrir que l'enllaç del catàleg s'ha trencat misteriosament i revisar per enèsima vegada una llicència que sembla escrita en arameu antic, aconsegueixo resoldre-ho. Aquesta petita victòria no em durarà gaire. A la tarda tinc una reunió sobre pressupostos on hauré d'explicar per què un llibre digital ens costa tres vegades més que el seu equivalent en paper i, a sobre, no el tenim "en propietat".

I és que la gestió dels llibres digitals no és una simple qüestió tècnica; és profundament estratègica. La manera com comprem o subscrivim els llibres electrònics, afecta directament el nostre pressupost, la nostra capacitat de construir col·leccions perdurables i, en última instància, el servei que donem als nostres usuaris. És una lluita constant entre la missió de preservar el coneixement i la pressió d'un mercat que sembla canviar les regles del joc cada sis mesos.

L'informe

L’informe promogut per Ithaka S+R, titulat "The Current State of Academic E-Book Business Models", de Tracy Bergstrom i Makala Skinner, és un document que vol analitzar justament la complexitat de l’ecosistema que conformen el conjunt de models de negoci del llibre acadèmic digital i l’adequació del seu encaix amb les necessitats dels seus principals consumidors, incloent-hi biblioteques i autors. 

El document aborda el panorama dels models de llibres digitals des de diferents perspectives a través de les conclusions del resultat de 17 entrevistes realitzades a diferents grups d’interès (editors, autors, biblioteques, agregadors).

L’adopció del llibre acadèmic al format digital ha estat més gradual que la transició digital d’altres tipus de contingut com el de les revistes. A causa de l'àmplia varietat de models comercials, i malgrat l’impacte que va tenir la Covid-19 com a accelerador del format digital, la majoria de les biblioteques continuen adquirint ambdós formats, tant paper com digital. El dinamisme i el canvi dels models d’adquisició estan a l’ordre del dia, aquest mateix 2025, un dels principals proveïdors de llibres digitals, Clarivate, ha sacsejat i tensionat les biblioteques amb la seva decisió de deixar de vendre títols a perpetuïtat per virar cap a un model de subscripcions.

Punts de partida i punts clau

L’informe es pot ordenar en diferents grans àmbits de debat.

En primer lloc, s’aborden els principals models d’adquisició: compra títol a títol, col·leccions completes, DDA (Demand-Driven Acquisition) i EBA (Evidence-Based Acquisition). Es constata que l'EBA és el model més apreciat o pragmàtic per la majoria de bibliotecaris entrevistats, que el valoren com el sistema més eficient per la gestió del pressupost. Aquest model té el benefici de permetre acotar una quantitat fixa, donar accés a un univers de títols durant un any i, al final, comprar a perpetuïtat aquells que realment s'han fet servir. L'informe també confirma la caiguda del model DDA. Malgrat ser un sistema de pagament pensat per pagar per allò que realment s’usa, s’evidencia que comporta una sobrecàrrega de gestió associada al seu manteniment i nivells de configuració. La selecció del fons de llibres realitzada pel mètode tradicional de “títol a títol”, continua utilitzant-se per moltes biblioteques.

En segon lloc, l’informe aborda la qüestió de l’Accés Obert (AO). Models com Path to Open o Direct to Open són vistos com a opcions potencials o esperançadores. Permeten donar suport a editorials universitàries més petites, promoure la "bibliodiversitat" i avançar cap a un coneixement més accessible. Les biblioteques hi troben una manera de complir els seus compromisos estratègics envers el Coneixement Obert i, alhora, invertir en models financers més responsables. La manca d’escalabilitat d’aquests models i les reticències, d’alguns autors i disciplines, per publicar en entorns OA, fa que no acabin d’arrencar.

El següent focus de l’informe se centra en consideracions relatives als preus de compra. Les biblioteques disposen de pressupostos estancats o restringits, un entorn on la priorització de la rendibilitat de les compres resulta indispensable. Es denuncia que el cost de les monografies electròniques és significativament més alt que el mateix títol en format imprès. Un cost elevat que cal sumar a la feina de gestió i les limitacions del préstec (sovint molt restrictives), fan que les biblioteques reclamin més funcionalitats de valor afegit per compensar l’alt cost del llibre digital respecte al paper. En alguns casos fins i tot es valora un retorn al llibre imprès. Els editors, per la seva banda, es justifiquen amb la sostenibilitat econòmica com a prioritat, i proposen, en canvi, potenciar el treball amb consorcis.

S’evidencia l’alta dificultat de la gestió de les adquisicions tant des del punt de vista tècnic bibliotecari com dels editors. Les biblioteques detecten manca de personal experimentat que entengui com navegar les complexitats de les adquisicions amb experiència per moure’s entre editors i agregadors. Aquesta gestió comporta una sobrecàrrega de feina en els processos de gestió per la complexitat de les negociacions de les llicències, a l’existència de molts processos manuals i la necessitat d’invertir temps significatiu del personal en el manteniment de l’accés als llibres digitals. 

En darrer lloc, l’informe aborda els efectes de la pandèmia de la Covid-19, com a agent accelerador de les tendències de consum digital, que cinc anys després es manté tot i certa tendència al retorn al format imprès. L’anàlisi es tanca mirant cap a un futur on els bibliotecaris reclamen la incorporació de més dinamisme a les monografies electròniques (incorporació de vídeos, il·lustracions enriquides i enllaços a recursos rellevants) que justifiquin els preus elevats, i on l’arribada de la intel·ligència artificial generativa es preveu com un element amb un gran impacte de dimensions encara avui imprevisibles o desconegudes.

Conclusions

L’informe Ithaka compleix el seu objectiu d’oferir una panoràmica transversal en l’entorn de les adquisicions digitals. El document no ofereix solucions fàcils, perquè no n'hi ha. Però sí que articula amb claredat les tensions, les contradiccions i els reptes que definiran el futur de les col·leccions acadèmiques.

Els constants canvis en els models d’adquisició estan fent, cada vegada més, perillar el concepte d’accés perpetu als continguts. L’aposta incipient cap a models de subscripció dinamiten el principi de preservació, ens allunyen de l’accés obert al coneixement i dificulten el manteniment d’una col·lecció sòlida. Això és, des del meu punt de vista, una renúncia inacceptable a la funció social i moral de la biblioteca. Cal anar amb compte amb la pèrdua de control en la gestió de contingut acadèmic, que a més, es tradueix directament en una càrrega de treball insostenible per al nostre personal (incidències, metadades inconsistents, negociacions interminables i adaptar-se als requeriments jurídics i de contractació). Em sembla especialment rellevant que l’informe destaqui el cost humà invisible que el laberint dels models d’adquisició està suposant per als professionals.

L’ecosistema dels llibres acadèmics exposa una situació de desconnexió entre editors, biblioteques i autora. Cal continuar lluitant per un accés més obert sense caure en models financerament precaris. Hem de defensar la propietat i la preservació dels llibres en un món que ens empeny cap al lloguer efímer. I, per si no fos prou, caldrà fer-ho al mateix temps que la intel·ligència artificial generativa (i el seu impacte, encara desconegut) irromp en la manera com els usuaris interactuaran amb els continguts de llarg format.

 

© Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay.

Publicar menys, publicar millor: la necessitat de transformar la comunicació científica

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Publishing futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. Cambridge: Cambridge University Press & Assessment, 2025. <https://cup.org/4o1NPl5>. [Consulta: 25/11/2025].


És un lloc comú afirmar que la publicació acadèmica —especialment l’edició de revistes científiques— és essencial per impulsar el desenvolupament econòmic, tecnològic i social. Les revistes compleixen funcions clau de validació, citació i arxiu del coneixement científic, alhora que acceleren els descobriments, informen polítiques basades en l’evidència i catalitzen la recerca, cosa que acaba traduint-se en beneficis reals per a la societat.

No obstant això, l’ecosistema editorial actual està sotmès a enormes pressions i s’enfronta a desafiaments com l’augment dels costos, l’increment de les desigualtats i les creixents amenaces a la confiança i a la integritat de la recerca. L’accés obert ha millorat la visibilitat dels resultats científics, incrementant-ne la disponibilitat i l’impacte. Tanmateix, també ha afegit complexitat i ha deixat sense resoldre alguns problemes fonamentals. En l’àmbit de l’edició de llibres, els desafiaments són encara més grans i, fins avui, no ha sorgit un model sostenible i escalable.

En aquest context, Cambridge University Press, en col·laboració amb la consultora Shift Insight, ha dut a terme una revisió exhaustiva del panorama de l’edició científica. Per a això, van recopilar evidències de tota la comunitat acadèmica —incloent-hi investigadors, bibliotecaris, editors i finançadors— mitjançant tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3.000 respostes.

Els resultats de l’estudi s’estructuren en deu apartats. Encara que és impossible resumir-los tots en aquesta ressenya, cal destacar que l’informe identifica quatre aspectes interconnectats que sostenen els desafiaments actuals de la publicació acadèmica:

a) El sistema està sotmès a una enorme pressió a causa del volum elevat d’articles publicats i de manuscrits enviats a les revistes. Segons els autors de l’informe, és imprescindible publicar menys —però millor— per preservar la salut del sistema de recerca. Recorden que no tots els productes de recerca necessiten publicar-se com a articles tradicionals i que molta recerca es beneficiaria del reconeixement de formats alternatius.

b) La sostenibilitat financera del sistema està en risc. El model econòmic actual es tornarà insostenible si el creixement continua sense control. Les biblioteques i institucions afronten augments de costos desproporcionats a mesura que creix la producció científica, mentre els seus pressupostos romanen estancats o disminueixen. Per això, els autors insisteixen en la necessitat d’un nou paradigma que fomenti la publicació de menys articles, però de més qualitat, i que faciliti vies alternatives per compartir els resultats de la recerca. Aquest canvi requereix models amb preus transparents que reflecteixin el valor proporcionat, allunyant-se de patrons històrics de subscripció. També cal una ruta clara, amb terminis definits, cap a l’accés obert ple, per evitar quedar atrapats en un escenari híbrid costós que compromet la sostenibilitat del sistema.

c) Persisteixen bretxes d’equitat tant en la capacitat de publicar com en la d’accedir als resultats de recerca. Els autors sense finançament queden endarrerits i la seva “recerca perduda” constitueix una bretxa important i invisible en l’ecosistema mundial del coneixement. Alhora, les barreres d’accés persisteixen en institucions infrafinançades d’arreu del món, fins i tot amb l’avenç de l’accés obert. Sense una reforma significativa, es corre el risc d’aprofundir —en lloc de reduir— les desigualtats existents.

d) Els sistemes d’avaluació prioritzen la quantitat. Al centre de molts desafiaments hi ha el sistema d’avaluació acadèmica: el progrés professional sol vincular-se al nombre d’articles publicats, incentivant la producció en volum per damunt de la qualitat. Els autors de l’informe consideren necessari desvincular l’èxit acadèmic del nombre de publicacions i reconèixer la qualitat per sobre de la quantitat.

L’informe recull possibles solucions a aquests reptes mitjançant un conjunt d’accions i idees articulades al voltant de tres eixos:

a) Reformar el sistema d’avaluació. Els autors insten les institucions a afeblir el vincle entre reconeixement acadèmic i nombre d’articles, adoptant enfocaments més holístics per avaluar el rendiment i la contribució, en línia amb iniciatives com CoARA i DORA. Es proposa ampliar el reconeixement més enllà dels articles de revista, incloent-hi dades, programari, revisió per parells, docència i lideratge, explorar l’ús de currículums narratius i reduir la dependència de mètriques basades en revistes en processos de contractació i promoció.

b) Innovar per a un futur sostenible. Cal situar la transparència al centre del debat, promoure l’equitat i donar suport a plataformes de publicació alternatives. Un futur d’accés obert sostenible requereix replantejar el finançament de la publicació científica. Els models de negoci han de ser sostenibles, transparents i equitatius, allunyant-se de marcs de subscripció heretats i acords híbrids que perpetuen inequitats i augmenten costos.

L’equitat ha de situar-se al nucli de qualsevol sistema de publicació acadèmica. Malgrat el creixement de l’accés obert, persisteixen disparitats entre investigadors en països amb menys recursos, entre qui s’inicia en la carrera acadèmica o entre qui no disposa de suport institucional.

Finalment, un futur sostenible depèn del desenvolupament d’alternatives creïbles i escalables a les revistes tradicionals, com ara servidors de preprints, plataformes comunitàries i models d’accés obert diamant.

c) Enfortir i sostenir la revisió per parells. La revisió per parells —tant en llibres com en revistes— és una pedra angular de la integritat de la recerca, però està sotmesa a una pressió sense precedents. Les fàbriques d’articles i els manuscrits generats mitjançant intel·ligència artificial exploten aquestes debilitats. Cal reconèixer la revisió per parells com una part essencial del rol de l’investigador, no com un servei invisible o poc valorat. Les universitats i els editors l’han d’incorporar en els seus sistemes de reconeixement i recompensa, assegurant que aquesta contribució a la comunitat sigui adequadament valorada.

L’informe de Cambridge University Press posa de manifest que la publicació acadèmica es troba en una cruïlla. Els desafiaments identificats —insostenibilitat financera, inequitat global, pressió sobre la revisió per parells i sistemes d’avaluació que prioritzen la quantitat per damunt de la qualitat— no són problemes aïllats, sinó símptomes interconnectats d’un model que ha quedat obsolet. La transició cap a l’accés obert, tot i que necessària i beneficiosa, no ha resolt aquestes dificultats estructurals i, en alguns casos, les ha agreujat.

El camí a seguir requereix un canvi de paradigma que només serà possible mitjançant la col·laboració de tots els actors de l’ecosistema: institucions acadèmiques, editors, biblioteques, finançadors i, de manera fonamental, els mateixos investigadors.

 

©Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay

L’accés obert diamant arriba als llibres

Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927


Si bé els llibres electrònics van sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books).

Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris formals i de qualitat ben acceptats. El post How Should Diamond Open Access Work for Books? Ens pot donar una idea de fins a quin punt els criteris per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS són també i fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.

Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS i ALMASI, del recolzament rebut per part de la UNESCO, o de pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base o l’ OA Books Toolkit). La Knowledge Base és una col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques, resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a llibres. La ‘caixa d’eines’ és un diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de termes clau.

La OAPEN (Open Access Publishing in European Networks) que acabem de mencionar és una fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library i gestionant i mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB), aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights ens permetrà veure com s’ha avançat en l’AO de llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de particulars i de subvencions.

Finalment, encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services), una agrupació d’associacions i entitats que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure.

 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Aquesta ressenya es publica juntament amb el blog de Open Science Spain

Cap a una nova cultura de l’avaluació: experiències institucionals en el marc de CoARA

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID Id 0000-0002-6384-4927


Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic: Experiències i tendències en el marc de CoARA. (2025). Barcelona: Institut de Bioenginyeria de Catalunya. 3 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLztiU5moh1RPvMAmDVbuwW1fNq2zawSFF>. Presentacions disponibles en <https://zenodo.org/communities/jornadacoaracatalunya/records>.


La Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) agrupa un ampli col·lectiu d’organitzacions compromeses amb la reforma dels sistemes d’avaluació de la recerca. Aquesta iniciativa sorgeix en un context de creixent consens sobre la necessitat de superar els models d’avaluació basats principalment en indicadors quantitatius (com el factor d’impacte o el nombre de publicacions), per tal d’impulsar una valoració més qualitativa, centrada en la diversitat de contribucions científiques i en pràctiques responsables. Més de 700 organitzacions de recerca, entitats finançadores, agències d’avaluació i societats científiques han adoptat els principis recollits a l’Agreement on Reforming Research Assessment (https://coara.eu/agreement/the-agreement-full-text/), publicat el juliol de 2022.

El dijous 17 de juliol de 2025, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va acollir la jornada “Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic: Experiències i tendències en el marc de CoARA” (https://events.ibecbarcelona.eu/reformingresearchassessment), un espai en què diverses institucions catalanes van compartir les seves experiències en la implementació dels principis de CoARA, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema d’avaluació més just i integral.

L’activitat es va estructurar en tres parts. La primera va estar dedicada a la presentació de cinc projectes finançats en el marc de la primera convocatòria del CoARA Cascade Funding Programme, un mecanisme de suport econòmic destinat a promoure transformacions institucionals en les pràctiques d’avaluació. Aquest programa contempla dues convocatòries (abril-juny de 2024 i febrer-abril de 2025) i subvenciona projectes d’un any en tres modalitats: intercanvi de coneixement (teaming projects); proves pilot (institutional pilot projects); i canvis institucionals (institutional change projects).

En aquesta sessió, es van presentar els projectes liderats per diferents institucions. La UOC es va centrar en consolidar l’estratègia institucional de coneixement obert; la Universitat Ramon Llull va revisar les seves pràctiques d’avaluació per identificar les dimensions clau del nou paradigma (ampliació del concepte de recerca, inclusió de narratives, transparència, etc.); la UAB va aplicar els criteris CoARA a una convocatòria interna d’ajuts postdoctorals; l’IBEC va desenvolupar un projecte conjunt en col·laboració amb la Université de Carthage (Tunísia); i el Centre de Regulació Genòmica va incorporar narratives d’impacte als seus processos d’avaluació. En general, totes les intervencions van coincidir en la necessitat de sensibilitzar el personal investigador, atesa la manca de coneixement o l’escepticisme envers la proposta de reforma. També es va remarcar la importància de formar adequadament els avaluadors que hauran d’aplicar els nous criteris, així com la dificultat de fer arribar aquestes iniciatives a tot el col·lectiu investigador, sovint sobrecarregat d’activitats.

La segona part de la jornada va posar el focus en el desenvolupament de plans d’acció institucionals. Es van presentar les estratègies de tres centres de recerca (ISGlobal, CREAF i IDIBAPS) i dues universitats (UPC i UB). Els ponents dels centres van destacar la necessitat d’un compromís institucional ferm, amb la implicació activa de les direccions, per tal que els principis de CoARA s’integrin transversalment a totes les polítiques internes. També van remarcar la conveniència de reconèixer formalment la feina dels avaluadors. Les universitats, per la seva banda, van assenyalar la complexitat d’aplicar criteris qualitatius en institucions amb gran diversitat disciplinària, la necessitat d’elaborar rúbriques específiques i l’exigència de disposar de temps per implementar els canvis de manera efectiva.

Finalment, la taula rodona de cloenda va oferir una visió més àmplia amb la participació d’agents clau del sistema català de recerca. AQU Catalunya va abordar la integració dels principis de CoARA en els processos d’acreditació. La Fundació “la Caixa” va expressar el seu interès per l’impacte social de la recerca que financen. La Institució CERCA, coordinadora dels 42 centres de recerca del sistema català, i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), amb responsabilitats d’avaluació en el sistema de salut, van aportar també la seva perspectiva sobre la implementació del nou model d’avaluació basat en evidències i orientat a la millora contínua.

Si hem de destacar trets comuns entre les diferents experiències exposades a la jornada en podríem indicar tres: en tots els casos les institucions adherides a CoARA creen comitès interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; també estableixen plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels “conversos”;

La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació.&

 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

¿La biblioteca moderna? SCONUL presenta estudis de casos d'espais bibliotecaris millorats amb tecnologia

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL.  <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025]. 


SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.

Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.

SCONUL manté una línia de treball constant sobre els espais bibliotecaris, com per exemple amb els Library Design Awards, nascuts el 1973 i que tenen lloc cada tres anys. No es tracta d'un premi arquitectònic stricto sensu, sinó que «el seu objectiu és fomentar les bones pràctiques en la planificació i el disseny de biblioteques i reconèixer els exemples més destacats de disseny avantguardista. Els premis s'atorguen en funció del disseny funcional dels edificis i el seu caràcter transformador, més que pels seus mèrits purament arquitectònics». (SCONUL, s.a.)

Amb aquests antecedents sorgeix aquest estudi, que s'inscriu en una corrent de preocupació per l'evolució dels espais, compartida per les biblioteques acadèmiques d'arreu del món. Per exemple:

  • L'últim informe de tendències en biblioteques universàries de l'ACRL (2024), assenyalava els espais de manera directa en cinc tendències (Disrupting and Reconceiving Collection Practices; Post-pandemic Workplace and Hybrid Work Environments; Makerspaces and Tech Spaces; Supporting Student Well-being Post-pandemic); 

  • New Model Library,  de OCLC (Connaway, et al., 2021)va constatar la importància permanent i fins i tot renaixent dels espais com a conseqüència de la pandèmia. La mateixa organització, a través d'un altre informe basat en enquesta (*Redefinir l'experiència bibliotecària*, Connaway, et al., 2023), assenyalava que les biblioteques oferiran cada vegada més els seus espais com un servei.

  • A més, REBIUN dedica una de les seves àrees de l'actual Línia 1 del seu V Pla Estratègic als espais,2 seguint el camí assenyalat per les darreres Jornades CRAI de 2023.

Aquesta proposta de SCONUL mostra bones pràctiques de desenvolupament d'espais bibliotecaris acadèmics del seu àmbit. Es pot dir que segueix la línia de les publicacions del LIBER Architecture Working Group, però centrant-se en espais millorats a través de la tecnologia i amb un caràcter menys descriptiu, dirigit a assenyalar els beneficis i dificultats d'aquestes transformacions. En altres paraules, no es tracta de plànols detallats ni de llistes exhaustives d'equipaments, sinó de presentar què s'ha implementat, per què, les seves limitacions i els seus resultats.

L'estudi té l'objectiu de respondre a la qüestió: Com és una biblioteca acadèmica moderna? Per fer-ho, es recullen una sèrie d'espais innovadors quant al seu disseny i execució. Són llocs que proporcionen accés als últims equips tecnològics, tant de maquinari com de programari, en laboratoris multimèdia i espais de creació (makerspaces i similars).

Igualment, es pretén proporcionar exemples inspiradors per aconseguir el suport en el desenvolupament d'aquests nous espais que, òbviament, suposen un alt cost per a les finances de les universitats.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS