Mireia Pérez Cervera
Directora de Desenvolupament de Biblioteca
Universitat Oberta de Catalunya
Bergstrom, Tracy, and Makala Skinner. "The Current State of Academic E-Book Business Models: Access Strategies and Budgeting Realities." Ithaka S+R. Ithaka S+R. 13 August 2025. Web. 4 November 2025. disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.323373>.
El dia a dia: el fantasma de l'accés perpetu, la trampa de la subscripció i els reptes dels professionals
Un altre dilluns. Obro el correu i em trobo amb un missatge d'un investigador que no pot accedir a un llibre electrònic que, teòricament, hauríem de tenir. Després de mitja hora de barallar-me amb la plataforma de l'editor, descobrir que l'enllaç del catàleg s'ha trencat misteriosament i revisar per enèsima vegada una llicència que sembla escrita en arameu antic, aconsegueixo resoldre-ho. Aquesta petita victòria no em durarà gaire. A la tarda tinc una reunió sobre pressupostos on hauré d'explicar per què un llibre digital ens costa tres vegades més que el seu equivalent en paper i, a sobre, no el tenim "en propietat".
I és que la gestió dels llibres digitals no és una simple qüestió tècnica; és profundament estratègica. La manera com comprem o subscrivim els llibres electrònics, afecta directament el nostre pressupost, la nostra capacitat de construir col·leccions perdurables i, en última instància, el servei que donem als nostres usuaris. És una lluita constant entre la missió de preservar el coneixement i la pressió d'un mercat que sembla canviar les regles del joc cada sis mesos.
L'informe
L’informe promogut per Ithaka S+R, titulat "The Current State of Academic E-Book Business Models", de Tracy Bergstrom i Makala Skinner, és un document que vol analitzar justament la complexitat de l’ecosistema que conformen el conjunt de models de negoci del llibre acadèmic digital i l’adequació del seu encaix amb les necessitats dels seus principals consumidors, incloent-hi biblioteques i autors.
El document aborda el panorama dels models de llibres digitals des de diferents perspectives a través de les conclusions del resultat de 17 entrevistes realitzades a diferents grups d’interès (editors, autors, biblioteques, agregadors).
L’adopció del llibre acadèmic al format digital ha estat més gradual que la transició digital d’altres tipus de contingut com el de les revistes. A causa de l'àmplia varietat de models comercials, i malgrat l’impacte que va tenir la Covid-19 com a accelerador del format digital, la majoria de les biblioteques continuen adquirint ambdós formats, tant paper com digital. El dinamisme i el canvi dels models d’adquisició estan a l’ordre del dia, aquest mateix 2025, un dels principals proveïdors de llibres digitals, Clarivate, ha sacsejat i tensionat les biblioteques amb la seva decisió de deixar de vendre títols a perpetuïtat per virar cap a un model de subscripcions.
Punts de partida i punts clau
L’informe es pot ordenar en diferents grans àmbits de debat.
En primer lloc, s’aborden els principals models d’adquisició: compra títol a títol, col·leccions completes, DDA (Demand-Driven Acquisition) i EBA (Evidence-Based Acquisition). Es constata que l'EBA és el model més apreciat o pragmàtic per la majoria de bibliotecaris entrevistats, que el valoren com el sistema més eficient per la gestió del pressupost. Aquest model té el benefici de permetre acotar una quantitat fixa, donar accés a un univers de títols durant un any i, al final, comprar a perpetuïtat aquells que realment s'han fet servir. L'informe també confirma la caiguda del model DDA. Malgrat ser un sistema de pagament pensat per pagar per allò que realment s’usa, s’evidencia que comporta una sobrecàrrega de gestió associada al seu manteniment i nivells de configuració. La selecció del fons de llibres realitzada pel mètode tradicional de “títol a títol”, continua utilitzant-se per moltes biblioteques.
En segon lloc, l’informe aborda la qüestió de l’Accés Obert (AO). Models com Path to Open o Direct to Open són vistos com a opcions potencials o esperançadores. Permeten donar suport a editorials universitàries més petites, promoure la "bibliodiversitat" i avançar cap a un coneixement més accessible. Les biblioteques hi troben una manera de complir els seus compromisos estratègics envers el Coneixement Obert i, alhora, invertir en models financers més responsables. La manca d’escalabilitat d’aquests models i les reticències, d’alguns autors i disciplines, per publicar en entorns OA, fa que no acabin d’arrencar.
El següent focus de l’informe se centra en consideracions relatives als preus de compra. Les biblioteques disposen de pressupostos estancats o restringits, un entorn on la priorització de la rendibilitat de les compres resulta indispensable. Es denuncia que el cost de les monografies electròniques és significativament més alt que el mateix títol en format imprès. Un cost elevat que cal sumar a la feina de gestió i les limitacions del préstec (sovint molt restrictives), fan que les biblioteques reclamin més funcionalitats de valor afegit per compensar l’alt cost del llibre digital respecte al paper. En alguns casos fins i tot es valora un retorn al llibre imprès. Els editors, per la seva banda, es justifiquen amb la sostenibilitat econòmica com a prioritat, i proposen, en canvi, potenciar el treball amb consorcis.
S’evidencia l’alta dificultat de la gestió de les adquisicions tant des del punt de vista tècnic bibliotecari com dels editors. Les biblioteques detecten manca de personal experimentat que entengui com navegar les complexitats de les adquisicions amb experiència per moure’s entre editors i agregadors. Aquesta gestió comporta una sobrecàrrega de feina en els processos de gestió per la complexitat de les negociacions de les llicències, a l’existència de molts processos manuals i la necessitat d’invertir temps significatiu del personal en el manteniment de l’accés als llibres digitals.
En darrer lloc, l’informe aborda els efectes de la pandèmia de la Covid-19, com a agent accelerador de les tendències de consum digital, que cinc anys després es manté tot i certa tendència al retorn al format imprès. L’anàlisi es tanca mirant cap a un futur on els bibliotecaris reclamen la incorporació de més dinamisme a les monografies electròniques (incorporació de vídeos, il·lustracions enriquides i enllaços a recursos rellevants) que justifiquin els preus elevats, i on l’arribada de la intel·ligència artificial generativa es preveu com un element amb un gran impacte de dimensions encara avui imprevisibles o desconegudes.
Conclusions
L’informe Ithaka compleix el seu objectiu d’oferir una panoràmica transversal en l’entorn de les adquisicions digitals. El document no ofereix solucions fàcils, perquè no n'hi ha. Però sí que articula amb claredat les tensions, les contradiccions i els reptes que definiran el futur de les col·leccions acadèmiques.
Els constants canvis en els models d’adquisició estan fent, cada vegada més, perillar el concepte d’accés perpetu als continguts. L’aposta incipient cap a models de subscripció dinamiten el principi de preservació, ens allunyen de l’accés obert al coneixement i dificulten el manteniment d’una col·lecció sòlida. Això és, des del meu punt de vista, una renúncia inacceptable a la funció social i moral de la biblioteca. Cal anar amb compte amb la pèrdua de control en la gestió de contingut acadèmic, que a més, es tradueix directament en una càrrega de treball insostenible per al nostre personal (incidències, metadades inconsistents, negociacions interminables i adaptar-se als requeriments jurídics i de contractació). Em sembla especialment rellevant que l’informe destaqui el cost humà invisible que el laberint dels models d’adquisició està suposant per als professionals.
L’ecosistema dels llibres acadèmics exposa una situació de desconnexió entre editors, biblioteques i autora. Cal continuar lluitant per un accés més obert sense caure en models financerament precaris. Hem de defensar la propietat i la preservació dels llibres en un món que ens empeny cap al lloguer efímer. I, per si no fos prou, caldrà fer-ho al mateix temps que la intel·ligència artificial generativa (i el seu impacte, encara desconegut) irromp en la manera com els usuaris interactuaran amb els continguts de llarg format.
© Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay.
És un lloc comú afirmar que la publicació acadèmica —especialment l’edició de revistes científiques— és essencial per impulsar el desenvolupament econòmic, tecnològic i social. Les revistes compleixen funcions clau de validació, citació i arxiu del coneixement científic, alhora que acceleren els descobriments, informen polítiques basades en l’evidència i catalitzen la recerca, cosa que acaba traduint-se en beneficis reals per a la societat.
Si bé els llibres electrònics van sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: 
La Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) agrupa un ampli col·lectiu d’organitzacions compromeses amb la reforma dels sistemes d’avaluació de la recerca. Aquesta iniciativa sorgeix en un context de creixent consens sobre la necessitat de superar els models d’avaluació basats principalment en indicadors quantitatius (com el factor d’impacte o el nombre de publicacions), per tal d’impulsar una valoració més qualitativa, centrada en la diversitat de contribucions científiques i en pràctiques responsables. Més de 700 organitzacions de recerca, entitats finançadores, agències d’avaluació i societats científiques han adoptat els principis recollits a l’Agreement on Reforming Research Assessment (
SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.
