alfabetització informacional

Millorar les competències digitals, repte individual i col·lectiu

José Antonio Gómez Hernández
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia


All-Party Parliamentary Group on Digital Skills (2020). The impact of COVID-19 and lessons learned for improving digital skills in the future. 15 p. Disponible a: <https://connectpa.co.uk/wp-content/uploads/2020/07/Digital-Skills-APPG-report-2020.pdf>. [Consulta: 26/07/2021].


La pandèmia ens ha fet ser més digitals, tant en temps de connexió diària com en la diversitat de facetes vitals que basem en la tecnologia: teletreball, consum, educació, relacions personals, oci i accés a continguts. Si la digitalització és estratègica per a la societat europea, què estan proposant les polítiques públiques per completar la transformació de la societat de forma inclusiva, i quin paper juga en això la qüestió de les competències digitals? Què es pot esperar d’aquestes polítiques? Tenen alguna cosa a dir les biblioteques en aquests processos?

Algoritmes i alfabetització informacional: sabem el que saben de nosaltres?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Head, Alison J.; Fister, Barbara; MacMillan, Margy (2020). Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. [San Francisco]: Project Information Research Institute. 53 p. Disponible a: <https://www.projectinfolit.org/uploads/2/7/5/4/27541717/algoreport.pdf>. [Consulta: 24/05/2020]. 


El passat 15 de gener de 2020 (no fa pas tant i malgrat això tot sembla tan llunyà…) es va publicar un nou informe sobre alfabetització informacional titulat Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. Aquest nou informe va comptar amb el suport de la Knight Foundation, la Harvard Graduate School of Education, el ER&L (Electronic Resources & Libraries, un important congrés sobre biblioteques) i l’School of Library and Information Science de la University of South Carolina.

Una perspectiva no-tan-global sobre l’alfabetització informacional

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Global perspectives on information literacy: fostering a dialogue for international understanding (2017). Association of College and Research Libraries. Working Group on Global Perspectives for Information Literacy, Student Learning and Information Literacy Committee. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh.... [Consulta: 09/10/2017].


L’Association of College and Research Libraries acaba de publicar un llibre blanc amb el títol de Global perspectives on information literacy: fostering a dialogue for international understanding, sota la direcció del Global Perspectives on Information Literacy Working Group de l’ACRL Student Learning and Information Literacy Committee. La idea d’aquest informe sorgeix de la necessitat d’entendre com apareix representada l’alfabetització informacional arreu del món i com s’aplica entre diferents cultures.

L’obra comprèn tretze capítols que cobreixen les experiències de diversos experts en alfabetització informacional en educació superior de diversos països (Canadà, Croàcia, Emirats Àrabs Units, Israel, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Regne Unit, Sud-àfrica i Uganda). Cada capítol, al seu torn, s’estructura al voltant de quatre blocs temàtics (Tendències d’investigació, Models d’alfabetització informacional, Teoria i pràctica de l’alfabetització informacional i Rol dels professionals de les biblioteques) amb la finalitat de deixar al descobert possibles fils comuns i plantejaments específics a través de les diferents cultures. Cada capítol va acompanyat d’una excel·lent secció de referències que constitueix una de les principals aportacions de l’obra.

L’antídot contra l’"exclusió digital" anomenat biblioteca pública necessita mesures actualitzades

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)

Bertot, John Carlo; Real, Brian; Lee, Jean [et al.]. 2014 Digital Inclusion Survey: Survey Findings and Results Extended Summary. [College Park, Maryland]: Information Policy & Access Center (IPAC), 2015. Disponible a: http://digitalinclusion.umd.edu/sites/default/files/uploads/2014DIExtend... [Consulta: 31/01/2016]


Las biblioteques públiques exerceixen un important paper en el desenvolupament de la societat de la informació. Institucions com la Comissió Europea hi recorren per canalitzar molts dels seus esforços en matèria d’inclusió digital (tal com donen testimoni els programes HARMONICA, ECUP, CAMILE, LIBECON 2000, etc.) i no és casual que les nostres biblioteques s’impliquin en el seu desenvolupament. La Biblioteca Pública del Estado-Biblioteca Provincial de Huelva va representar España en els projectes PULMAN (Public Libraries Mobilising Advanced Networks, 2001-2003) i CALIMERA (Cultural Applications: Local Institutions Mediating Electronic Resources Access, 2004-2005)1; el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ho va fer en el programa PuLLS (Public Library in the Learning Society)2.

Les comunitats d’aprenentatge: una nova oportunitat per a la supervivència de les biblioteques escolars?

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Ontario School Library Association (2010). Together for Learning. School Libraries and the Emergence of the Learning Commons. A Vision for the 21st Century. Ontario: Ontario School Library Association; Literacy and Numeracy Secretariat of the Government of Ontario's Ministry of Education. 54p. [Consultat el: 23/10/2013]. Disponible a: <http://www.accessola.com/data/6/rec_docs/677_OLATogetherforLearning.pdf>.

 Insert your favorite “Wrath of Khan” joke blog title here

El document que presentem va ser elaborat el 2010 per la Ontario School Library Association, amb el suport del Ministeri d'Educació del Govern d'Ontario, en un context de crisi en el sistema educatiu canadenc que feia perillar la supervivència dels programes de les biblioteques dels centres educatius, i que s'acompanyava d'acomiadaments de professionals bibliotecaris i de tancament de les biblioteques.
 
En la redacció del text hi han contribuït, amb funcions diverses, més de vint persones entre professors, directors d'escola, mestres bibliotecaris, bibliotecaris assessors, representants d'associacions bibliotecàries, representants de l'administració educativa de la regió, professors universitaris de l'àrea de biblioteconomia i ciències de la informació i també de l'àrea de pedagogia, i responsables dels serveis de biblioteques. Aquesta diversitat, que és un valuós indicador de la cultura del consens en altres països, es manifesta en la indefinició del document final, a mig camí entre una reflexió crítica i una estratègia d'acció que combina conceptes de la pedagogia actual amb el que s'anomenen "pistes de reflexió" i que, en el fons, no són més que simples enumeracions d'activitats. 
 
Subscriure a RSS - alfabetització informacional