Lluís Agustí
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Giménez Toledo, Elea; Arco Blanco, Ana del (2022). Digitalización de editoriales académicas: políticas científicas e investigación. Granada: Comares. 91 p. Disponible a: <https://www.comares.com/libro/digitalizacion-de-editoriales-academicas_141611/>. [Consulta 30/06/2023].
El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica.
Tota aquesta producció serveix, evidentment, per a la transferència de resultats a la regió d’origen, però no tant per al descobriment ni la internacionalització de la ciència que s’hi produeix, ni tampoc per a la validació de la seva qualitat.
Aquest estat de coses no és d’ara i ve de lluny. L’edició acadèmica iberoamericana s’ha trobat confrontada tradicionalment a una sèrie de debilitats i problemes estructurals, com ara el de comptar amb una cadena de valor del llibre en la qual fallen dues de les baules fonamentals: una distribució eficaç i eficient, i una xarxa de punts de venda final suficientment abundant i especialitzada. Tampoc no ha ajudat el fet d’articular-se tot plegat en quasi una vintena de mercats nacionals, en ocasions poc permeables, que determinen espais de distribució insuficientment interconnectats, tal com passa també amb el mercat de les editorials comercials.
Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.
La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 
La transformació digital és el concepte de moda en tot tipus d’esdeveniment, fòrum, xarxes socials o blogs sobre innovació. Més enllà de mètodes miraculosos, insights de gurus digitals o estratègies etèries sense resultats clars, usar la tecnologia per millorar serveis o organitzacions, i superar certes barreres conceptuals en l’entorn de treball és necessari i obligat. En aquest sentit, per sobre d’altres sectors econòmics i culturals, les biblioteques i centres de documentació porten un llarg recorregut en aquest camp. Cal preguntar-se també si els professionals estan preparats per a tecnologies que estan generant noves disrupcions. El machine learning o els smart contracts seran conceptes que haurem d’integrar en el nostre dia a dia laboral, com també el treball en entorns virtuals, amb més d’un dispositiu, i on l’usuari final tindrà pràcticament línia directa amb els professionals, a través de diversos canals. Així doncs, tenim les habilitats per assumir aquests canvis? Ja som en aquest camí?
