Versió per a imprimir
Gema Santos-Hermosa
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Elder, Abbey (2019). The OER starter kit. Ames, IA: Iowa State University Digital Press. IX, 87 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31274/isudp.7>. [Consulta: 01/06/2020].
«OER toolkit» (2020). The Learning portal. [Toronto]: College Libraries Ontario. Disponible a: <https://tlp-lpa.ca/oer-toolkit>. [Consulta: 01/06/2020].
Durant la darrera Conferència general de la UNESCO, celebrada el 25 de novembre de 2019, es van aprovar per unanimitat unes recomanacions pel desenvolupament i implementació dels recursos educatius oberts (o open educational resources, OER) en benefici de la comunitat educativa de tot el món: les Draft recommendation on open educational resources (també disponible la versió en espanyol)1.
Recordem que els recursos educatius oberts o OER són materials d’aprenentatge en qualsevol format que es trobin en el domini públic o estiguin protegits per drets d’autor que s’hagin publicat sota una llicència oberta, que hi permeti l’accés, la reutilització, l’adaptació i la redistribució sense cap cost per part de tercers.
Ara fa uns mesos, tot just abans del confinament, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió intergovernamental d’experts i expertes OER a París amb l’objectiu de llançar una coalició internacional per implementar les recomanacions OER de la UNESCO (Dynamic Coalition for the UNESCO OER Recommendation). Aquesta estratègia i compromís de cooperació internacional, sumada a l’emergència sanitària de la COVID-19, ha fet accelerar l’accés obert a continguts culturals i educatius.
Per tant, estem immersos en un context de canvi en el qual institucions educatives d’arreu del món comparteixen recursos i pràctiques educatives. Dins d’aquesta necessitat sobrevinguda –i ja latent anteriorment– de donar suport a professors i estudiants per obrir l’aprenentatge, s’emmarquen els kits de recursos OER que ressenyarem a continuació: el OER starter kit de la Universitat d’Iowa i l’OER toolkit dins del Learning portal dels colleges d’Ontario.
Ambdós són recursos que proporcionen una primera introducció sobre què són els OER, on es troben disponibles i com crear-ne de nous. Estan dirigits al professorat –principalment, a usuaris nous en educació oberta– amb la voluntat d’oferir eines que els ajudin a fer servir els OER a les seves assignatures i cursos. Un altre tret comú és que han estat creats per biblioteques universitàries i que estan disponibles amb llicències obertes Creative Commons (CC). En aquest sentit, tots dos kits d’eines sobre OER són, a la vegada, autèntics OER; nascuts de la cocreació de contingut per part de diferents experts i compartits amb llicències que permeten la seva reutilització i adaptació a diferents contextos i nivells educatius.
L’OER starter kit es divideix en cinc seccions: primers passos, drets d'autor, cerca d’OER, ensenyament amb OER i creació d’OER. Al principi de cada capítol, s’inclouen els objectius d’aprenentatge per explicar què s’aprendrà i, cap al final, es proporcionen també alguns exemples i exercicis interactius. Està disponible en diversos formats (pdf, mobi i epub) i amb llicència CC BY.
El primer capítol, dedicat a introduir els OER, va més enllà de les definicions, per proveir exemples del que és i no és un OER. En el segon, es tracten els drets d’autor però dins del context nord-americà; per tant, s’ha de llegir amb compte i adaptant-lo a la nostra legislació sobre propietat intel·lectual.
Mentre el tercer apartat se centra en les fonts per identificar els OER existents, el quart està organitzat al voltant de la pedagogia oberta. S’expliquen mètodes i eines per desenvolupar assignatures «renovables»; enteses com aquelles en les quals els estudiants creen tasques per compartir-les a l’aula, avaluar-les conjuntament entre els companys i que puguin esdevenir OER. Per exemple, des d’un exercici d’escriptura individual a la Viquipèdia fins a la redacció col·laborativa de llibres de text oberts.
Un altre tema important, tractat en aquest quart capítol, és el de la diversitat i la inclusió en l’educació oberta que, precisament, coincideix amb una de les àrees d’acció de les recomanacions OER de la UNESCO a les quals ens referíem a l’inici. Concretament, la creació, accés, reutilització i redistribució d’OER per estudiants de qualsevol context independentment de l’edat, el gènere, la capacitat física, l’estat socioeconòmic, així com els que es troben en situacions vulnerables.
El kit conclou amb un cinquè apartat dedicat al procés per crear OER, tot revisant les diferents fases de conceptualització, preproducció, disseny, desenvolupament i publicació. En paral·lel, s’inclouen recomanacions d’eines per a diferents nivells de capacitació tècnica (baix, mitjà i alt) i es complementa amb qüestions sobre accessibilitat, usabilitat i formats oberts. Això últim és del tot encertat ja que conèixer des del principi quins formats oberts es poden fer servir per crear OER assegura que aquests es puguin reutilitzar amb posterioritat.
El segon kit d’eines, l’OER toolkit, està creat per les biblioteques dels colleges d’Ontario, dins del seu portal d’aprenentatge. De fet, és una guia temàtica, elaborada amb el programari de continguts (o CMS - content management systems) bibliotecari Libguides i compartida amb la llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial 4.0.
Aquest recurs consisteix en vuit mòduls (introducció als OER, ensenyament, curació, creació, llicències, col·laboració, promoció i sostenibilitat) i destaca per l’ampli ventall de recursos que ofereix: des de bones pràctiques, eines de creació i publicació, guies, col·leccions de llibres de text obert fins a plantilles i llistes de verificació. Aquesta riquesa de recursos es desplega en diferents suports (com ara vídeos i àudios –amb les seves transcripcions– i infografies) i forma part d’un projecte més gran, el Faculty toolkit, amb altres materials formatius més específics sobre accessibilitat, copyright, CMS, etc.
A diferència de l’anterior, el kit d’eines d’Ontario està dirigit tant al professorat com al personal bibliotecari (en el rol de formador o de suport a la docència i l’aprenentatge) i la seva principal aportació rau en les seves tres seccions dedicades a temes d’interès transversal: la col·laboració, promoció i sostenibilitat dels OER. Aquests aspectes es tornen a alinear amb els àmbits d’acció de les recomanacions OER de la UNESCO; concretament, aquells dirigits a facilitar la cooperació internacional, a formular polítiques d’impuls i a fomentar la creació de models sostenibles pels OER.
Així doncs, veiem com els kits d’eines analitzats donen resposta a les directrius i recomanacions de la UNESCO cap a la construcció de societats de coneixement obert i, alhora, contribueixen als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de «garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom» (ODS 4).
També cal assenyalar que els kits d’Iowa i Ontario es recolzen sobre iniciatives anteriors; com el projecte OER handbook for educators a la Viquipèdia, altres toolkits engegats per universitats americanes (OER toolkit del Macalester College) i canadenques (Faculty OER toolkit del BC Campus) o el recent OER toolkit creat per l’American Association of Schools Librarians.
En aquest sentit, les biblioteques universitàries espanyoles s’han volgut sumar a la iniciativa dels kits d’eines OER amb la creació d’un nou recurs dins la xarxa REBIUN. L’acció 6 del grup de treball de repositoris, dedicada als recursos educatius oberts, actualment està editant la traducció i adaptació a l’espanyol del segon recurs ressenyat, el toolkit d’Ontario.
Per tant, esperem que aviat puguem disposar de la nostra pròpia caixa d’eines, per jugar i aprendre a ensenyar amb OER de manera més oberta i innovadora.
1 Sobre aquest tema es pot consultar una ressenya anterior a: Santos-Hermosa, Gema (2018). «Mindfulness per a la integració global dels open educational resources». Blok de BiD, 18/04/2018.
