Una guia senzilla i clara per impulsar la ciència ciutadana des de les biblioteques

Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


The librarian’s guide to citizen science: understanding, planning, and sustaining ongoing engagement in citizen science at your library. (2019). Editors: Darlene Cavalier, Caroline Nickerson, Robin Salthouse, Dan Stanton. School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University. 43 p. Disponible a: <https://s3-us-west-2.amazonaws.com/orrery-media/misc/CitSci_Librarians_Guide_02_22_r1.pdf>. [Consulta: 22/10/2020]


Fa uns mesos, en aquest mateix blog, ja vaig publicar una ressenya de l’informe Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa en què exposava que «La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades». Aquesta idea de fons es repeteix en aquest nou informe, aquesta vegada editat als Estats Units d’Amèrica per l’School for the Future of Innovation in Society, de l’Arizona State University, que és a més la impulsora des del 2014 del portal SciStarter, on es poden trobar multitud de projectes de ciència oberta i ciutadana que les biblioteques poden incorporar als seus plans d’actuació. I malgrat ser un informe sobre la realitat i les experiències en ciència ciutadana a les biblioteques dels Estats Units, penso que és clarament extrapolable a la nostra realitat bibliotecària.

Ciència oberta, de les bones intencions als fets

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 


Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.2 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.3 Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir. 

La transformació del model de biblioteca a partir de l’arquitectura i l’interiorisme

Ignasi Bonet
Cap de la Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques, Diputació de Barcelona


Library buildings in Europe (2020). The Hague: LIBER. Disponible a: <https://www.librarybuildings.eu/>. [Consulta: 04/09/2020].


S’ha publicat la nova versió del portal Library buildings in Europe, una eina molt visual i intuïtiva per a la descoberta de bons exemples de transformació d’edificis de biblioteca. Té l’objectiu de generar noves idees i estimular la inspiració dels professionals implicats en la construcció, ampliació o renovació de biblioteques, per tal que l’arquitectura pugui facilitar la transformació del model de servei de biblioteca.

En la transformació del model de serveis que les biblioteques ofereixen als usuaris sovint els equips que les gestionen es troben amb forts impediments que provenen d’una infraestructura que es resisteix al canvi: l’arquitectura. L’arquitectura és, gairebé per definició, immutable al pas del temps.

L’edició acadèmica a les biblioteques: horitzons per avançar (i excel·lir)

Mireia Salgot Negre
Biblioteca de la UOC
Biblioteca per a la Recerca


Agate, Nicky; Beamer, Jennifer; Bedford, Elizabeth; Boczar, Jason; Bjork, Karen; Guimont, Corrine; Harmon, Ian; Hunter, Matthew; Johnson, Annie; Wipperman, Sarah; Gabler, Vanessa; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing research agenda: April 2020. 17 p. (LPC publications; 2). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317124>. [Consulta: 31/08/2020].

Brown, Allison; Cole, Emily; Ho, Adrian; Hurford, Amanda; Kowalski, Melanie; Laird, Ally; Lange, Jessica; Soper, Devin; Syma, Carrye; Polley, Ted; Fruin, Christine; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing competencies. (LPC publications; 3). 10 p. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317123>. [Consulta: 31/08/20202].


Per a tots és conegut el terme «Library Publishing» consolidat al món anglosaxó i que defineix la pràctica que una biblioteca ofereixi serveis d’edició. 
Més enllà de la tasca de digitalització i preservació digital, de la creació de repositoris acadèmics i de la difusió de continguts ja editats, les biblioteques universitàries estan estenent les seves competències i funcions per ser un element actiu dins del complex ecosistema de la comunicació científica. 
Els informes que avui ressenyem tenen aquest context i han estat elaborats per comitès d’experts de la Library Publishing Coalition (LPC). Creada el 2013, és una robusta xarxa d’unes 90 biblioteques acadèmiques i de recerca, bàsicament americanes, però també hi ha alguns membres d’Austràlia, Canadà i el Regne Unit. Té com a missió millorar, promoure i explorar projectes bibliotecaris vinculats a l’àmbit de l’edició acadèmica i esdevenir un fòrum professional d’intercanvi de bones pràctiques i expertesa. Els objectius plantejats en aquests treballs són reflexionar sobre els serveis d’edició en les biblioteques i els seus rols professionals. Es defineix una agenda de recerca, identificant aquelles àrees on les biblioteques han d’aprofundir, investigar, analitzar resultats, esdevenir creatives, redefinir rols i trobar solucions als reptes actuals per millorar l’edició acadèmica dins de les universitats i, per què no, esdevenir-ne agents transformadors. 

Més enllà de MARC? Un projecte per fomentar l’ús de dades enllaçades a biblioteques i arxius a partir de la Wikipedia i les seves tecnologies associades

David Rodríguez Mateos
Departamento de Comunicación
Universidad Carlos III de Madrid


Godby, Jean; Smith-Yoshimura, Karen; Washburn, Bruce; Davis, Kalan; Detling, Karen; Fernsebner Eslao, Christine; Folsom, Steven; Li, Xiaoli; McGee, Marc; Miller, Karen; Moody, Honor; Tomren, Holly; Thomas, Craig (2019). Creating library linked data with Wikibase: lessons learned from Project Passage. Dublin, Ohio: OCLC Research. 89 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/faq3-ax08>. [Consulta: 26/08/2020].


L’ús de dades enllaçades (linked data) per a la creació de metadades a biblioteques i arxius s’ha convertit en una tendència que, lentament però gradualment, està sent desenvolupada com una de les eines futures per al desenvolupament de metadades bibliotecàries. En particular, OCLC encapçala altres iniciatives com ara CONTENTdm, una aplicació informàtica per a l’arxiu i la difusió de col·lecciones digitals, o d’IIIF, un conjunt de normes per crear API que permetin treballar amb imatges digitals; ambdues estan basades en l’ús de dades enllaçades. Encara més, OCLC i la Library of Congress, entre d’altres institucions, estan desenvolupament el Program for Cooperative Cataloging, una iniciativa a tres anys (2018-2021) per realitzar una transició de metadades des de MARC a dades enllaçades.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS