Anna Villarroya

Tendències en la venda de llibres a escala mundial

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


International bookselling markets [en línia]: report 2023. Brussels: European and International Booksellers Federation - EIBF, 2024. 17 p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2024-09/2023%20EIBF%20International%20Bookselling%20Markets%20report%20_0.pdf>. [Consulta: 8.2.2025]. 


Aquest és el quart informe consecutiu elaborat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF d'ara endavant) en el qual es resumeixen les tendències actuals en la venda de llibres al món. Abans d’endinsar-nos en els continguts i principals conclusions de l’informe, és important començar destacant el paper clau de les associacions del món editorial en posar a l’abast del sector –però també de les administracions públiques i del gran públic– informació sobre l’economia, les necessitats i les tendències que caracteritzen la indústria. És aquesta informació la que permet establir objectius, estratègies i sobretot la presa de decisions per a un futur pròsper i sostenible per al món del llibre i, en especial, dels seus llibreters. En aquest sentit, fa uns mesos en aquest mateix blog es publicava una ressenya sobre un recent informe al voltant de les llibreries i la sostenibilitat promogut també per l’EIBF. 

Els resultats de l’informe que avui presentem es basen en la informació aportada per 24 associacions nacionals de llibreters, membres associats de l’EIBF i socis d’un total de 21 països, entre els quals s’inclouen: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Corea del Sud, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Kirguizstan, Letònia, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Romania, Sri Lanka, Suècia i Suïssa. A més, incorpora dades de vendes de llibres de fonts de tercers països com: Austràlia, Brasil, Colòmbia, Dinamarca, Índia, Mèxic i Sud-àfrica. 

L’informe gira al voltant de dos temes principals: l’evolució de la facturació el darrer any i les polítiques entorn el llibre.  

Pel que fa a la facturació, s’observa un increment de la facturació respecte a l’any anterior en 16 dels 26 mercats enquestats (el 62 % del total). Tot i això,  en 11 d’aquests mercats el creixement va ser només nominal (produït per l’augment del preu dels llibres, com a resposta a l’increment dels costos de la cadena de subministrament) i no real (conseqüència d’una major compra de llibres). En aquesta línia, més de la meitat dels mercats analitzats varen citar la inflació com a principal factor determinant de la facturació l’any 2023. A Espanya, però, el 2023 va experimentar un creixement de les vendes (5,1 %) i també del nombre de llibres venuts. 

Associacions de llibreters als Estats Units, Noruega o Corea del Sud atribueixen aquest descens en la facturació real a la forta disminució dels índexs de lectura, especialment entre els lectors joves, així com a la inflació, que ha tingut un gran impacte en els hàbits de compra de llibres. 

L’informe també assenyala com les llibreries físiques continuen sent el principal canal de venda en la majoria dels mercats analitzats. A aquesta estabilització hi han contribuït els models de venda híbrids, que s’han anat consolidant en moltes llibreries independents. Tanmateix, l’informe assenyala el repte que representa avui en dia la competència dels grans proveïdors en línia, com Amazon. 

La demanda de llibres en altres suports, com ara els audiollibres i els llibres electrònics, ha continuat creixent en el 80 % dels mercats analitzats. Entre els països en els quals els llibres digitals han anat guanyant popularitat es troba Espanya, a més dels Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya. L’informe apunta a l’accessibilitat d’aquests formats, ja sigui per la facilitat d’ús o el preu dels models en estríming, com a principal raó d’aquest creixement. A això també hi ha contribuït la familiaritat dels lectors més joves amb les noves tecnologies. Tot i que països com Noruega, Suècia i Finlàndia han patit una disminució en la venda de llibres en suports digitals, continuen liderant-la, amb Suècia al capdavant (33 % del valor comercial total). 

L’informe també dedica un apartat als reptes financers i legislatius del sector. D’una banda, posa en relleu com l’IVA dels llibres encara és una preocupació important a la majoria de països. Al llarg de l’any 2024, s’han produït augments a Suïssa i Sri Lanka i es preveuen possibles canvis fiscals a Finlàndia, Eslovàquia i els Països Baixos, que podrien afectar greument la indústria. En el cas dels Països Baixos, per exemple, es proposa un increment de l’IVA del 9 % al 21 %. En sentit contrari, el sector del llibre belga està lluitant per una reducció o fins i tot un IVA zero per als llibres com a estratègia per sostenir el sector. Del punt de vista legislatiu, l’informe recull diferents iniciatives. Per exemple, en relació amb les polítiques sobre el preu fix del llibre, a inicis de 2024, Noruega va aprovar una nova llei, encara pendent de desenvolupament. De fet, en aquests moments, s’està discutint una regulació addicional sobre el control del marge en el marc d’aquesta llei, fet que està despertant preocupacions entre els llibreters, que veuen com aquesta mesura restringiria dràsticament la flexibilitat de preus i dificultaria la seva capacitat de respondre als canvis del mercat. En el cas dels Països Baixos i Portugal, es preveu una revisió de les seves lleis sobre el preu fix del llibre. A Espanya, segons la Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros (CEGAL), les reformes introduïdes per la nova llei d’educació (LOMLOE) continuen beneficiant la venda de llibres escolars a través de llibreries. 

L’informe conclou assenyalant els esforços que cal fer i s’estan fent per tal de garantir un futur saludable per al sector. D’una banda, es fa èmfasi en la necessitat d’alfabetització i promoció de la lectura, en un escenari de decreixement dels hàbits lectors a escala mundial. D’altra banda, es destaca el rol de les llibreries en la defensa de valors positius com ara el foment de la diversitat, l’equitat i el benestar entre la comunitat de llibreters o la lluita per a la protecció i salvaguarda de la llibertat d’expressió. Per últim, l’informe fa esment de la importància de la formació dels llibreters, de la realització i difusió d’estudis sectorials, així com del desenvolupament de solucions digitals per als professionals del sector. 

 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria

© Imatge inicial de InstagramFOTOGRAFIN  a Pixabay

Llibreries i sostenibilitat, un binomi possible

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23]. 


En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.

El llibre com a bé essencial als estats de la Unió Europea

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Parlamento Europeo (2023). Futuro del sector del libro europeo: resolución del Parlamento Europeo, de 14 de septiembre de 2023, sobre el futuro del sector del libro europeo (2023/2053(INI)): P9_TA(2023)0329. [Estrasburgo: Parlamento Europeo]. [11] p. (Textos aprobados). Disponible a: <https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2023-0329_ES.pdf>. [Consulta: 09.01.2024].


Amb data 14 de setembre de 2023, el Parlament Europeu va aprovar la resolució 2023/2053(INI) sobre el futur del llibre europeu. Aquest text normatiu constitueix un excel·lent marc per al desenvolupament de polítiques en favor del sector del llibre als estats membres. El text recull importants arguments de caràcter social i econòmic sobre la rellevància dels llibres en les nostres societats.

En l’àmbit social, el text destaca els beneficis individuals i col·lectius de la lectura. En el primer grup, es parla de la millora de les competències lingüístiques, lligades al desenvolupament cognitiu, emocional i social, a la capacitat d’entendre i expressar idees complexes, però també al pensament crític, la curiositat i les capacitats analítiques. Els llibres són font de coneixement, educació, cultura, informació i entreteniment i, en conseqüència, condueixen a uns majors nivells de benestar subjectiu. Més enllà d’aquests beneficis individuals, els llibres i la lectura generen també beneficis a la societat. En aquest sentit, els llibres permeten preservar i difondre valors, la diversitat cultural i lingüística dels estats i regions de la Unió Europea, així com el seu patrimoni i, per tant, les diferents identitats que hi conviuen. A més a més, la lectura facilita la participació democràtica i la inclusió social. En aquesta esfera, la resolució posa especial èmfasi en el paper social de les biblioteques i de les llibreries com a espais segurs i acollidors en els quals es respecta una àmplia diversitat de punts de vista i es porten a terme activitats de lectura.

La persistència de les bretxes de gènere en el sistema científic espanyol: anàlisi de les àrees de ciència i tecnologia

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].


L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

Com són els hàbits lectors de les dones?

Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Informe mujeres que leen en España. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. Disponible a: <https://entreditores.net/wp-content/uploads/2020/07/MQL-Informe-Espan%CC%83a.pdf>. [Consulta: 30/12//2020].


L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Pàgines

Subscriure a RSS - Anna Villarroya