Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
International bookselling markets [en línia]: report 2023. Brussels: European and International Booksellers Federation - EIBF, 2024. 17 p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2024-09/2023%20EIBF%20International%20Bookselling%20Markets%20report%20_0.pdf>. [Consulta: 8.2.2025].
Aquest és el quart informe consecutiu elaborat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF d'ara endavant) en el qual es resumeixen les tendències actuals en la venda de llibres al món. Abans d’endinsar-nos en els continguts i principals conclusions de l’informe, és important començar destacant el paper clau de les associacions del món editorial en posar a l’abast del sector –però també de les administracions públiques i del gran públic– informació sobre l’economia, les necessitats i les tendències que caracteritzen la indústria. És aquesta informació la que permet establir objectius, estratègies i sobretot la presa de decisions per a un futur pròsper i sostenible per al món del llibre i, en especial, dels seus llibreters. En aquest sentit, fa uns mesos en aquest mateix blog es publicava una ressenya sobre un recent informe al voltant de les llibreries i la sostenibilitat promogut també per l’EIBF.
Els resultats de l’informe que avui presentem es basen en la informació aportada per 24 associacions nacionals de llibreters, membres associats de l’EIBF i socis d’un total de 21 països, entre els quals s’inclouen: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Corea del Sud, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Kirguizstan, Letònia, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Romania, Sri Lanka, Suècia i Suïssa. A més, incorpora dades de vendes de llibres de fonts de tercers països com: Austràlia, Brasil, Colòmbia, Dinamarca, Índia, Mèxic i Sud-àfrica.
L’informe gira al voltant de dos temes principals: l’evolució de la facturació el darrer any i les polítiques entorn el llibre.
Pel que fa a la facturació, s’observa un increment de la facturació respecte a l’any anterior en 16 dels 26 mercats enquestats (el 62 % del total). Tot i això, en 11 d’aquests mercats el creixement va ser només nominal (produït per l’augment del preu dels llibres, com a resposta a l’increment dels costos de la cadena de subministrament) i no real (conseqüència d’una major compra de llibres). En aquesta línia, més de la meitat dels mercats analitzats varen citar la inflació com a principal factor determinant de la facturació l’any 2023. A Espanya, però, el 2023 va experimentar un creixement de les vendes (5,1 %) i també del nombre de llibres venuts.
Associacions de llibreters als Estats Units, Noruega o Corea del Sud atribueixen aquest descens en la facturació real a la forta disminució dels índexs de lectura, especialment entre els lectors joves, així com a la inflació, que ha tingut un gran impacte en els hàbits de compra de llibres.
L’informe també assenyala com les llibreries físiques continuen sent el principal canal de venda en la majoria dels mercats analitzats. A aquesta estabilització hi han contribuït els models de venda híbrids, que s’han anat consolidant en moltes llibreries independents. Tanmateix, l’informe assenyala el repte que representa avui en dia la competència dels grans proveïdors en línia, com Amazon.
La demanda de llibres en altres suports, com ara els audiollibres i els llibres electrònics, ha continuat creixent en el 80 % dels mercats analitzats. Entre els països en els quals els llibres digitals han anat guanyant popularitat es troba Espanya, a més dels Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya. L’informe apunta a l’accessibilitat d’aquests formats, ja sigui per la facilitat d’ús o el preu dels models en estríming, com a principal raó d’aquest creixement. A això també hi ha contribuït la familiaritat dels lectors més joves amb les noves tecnologies. Tot i que països com Noruega, Suècia i Finlàndia han patit una disminució en la venda de llibres en suports digitals, continuen liderant-la, amb Suècia al capdavant (33 % del valor comercial total).
L’informe també dedica un apartat als reptes financers i legislatius del sector. D’una banda, posa en relleu com l’IVA dels llibres encara és una preocupació important a la majoria de països. Al llarg de l’any 2024, s’han produït augments a Suïssa i Sri Lanka i es preveuen possibles canvis fiscals a Finlàndia, Eslovàquia i els Països Baixos, que podrien afectar greument la indústria. En el cas dels Països Baixos, per exemple, es proposa un increment de l’IVA del 9 % al 21 %. En sentit contrari, el sector del llibre belga està lluitant per una reducció o fins i tot un IVA zero per als llibres com a estratègia per sostenir el sector. Del punt de vista legislatiu, l’informe recull diferents iniciatives. Per exemple, en relació amb les polítiques sobre el preu fix del llibre, a inicis de 2024, Noruega va aprovar una nova llei, encara pendent de desenvolupament. De fet, en aquests moments, s’està discutint una regulació addicional sobre el control del marge en el marc d’aquesta llei, fet que està despertant preocupacions entre els llibreters, que veuen com aquesta mesura restringiria dràsticament la flexibilitat de preus i dificultaria la seva capacitat de respondre als canvis del mercat. En el cas dels Països Baixos i Portugal, es preveu una revisió de les seves lleis sobre el preu fix del llibre. A Espanya, segons la Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros (CEGAL), les reformes introduïdes per la nova llei d’educació (LOMLOE) continuen beneficiant la venda de llibres escolars a través de llibreries.
L’informe conclou assenyalant els esforços que cal fer i s’estan fent per tal de garantir un futur saludable per al sector. D’una banda, es fa èmfasi en la necessitat d’alfabetització i promoció de la lectura, en un escenari de decreixement dels hàbits lectors a escala mundial. D’altra banda, es destaca el rol de les llibreries en la defensa de valors positius com ara el foment de la diversitat, l’equitat i el benestar entre la comunitat de llibreters o la lluita per a la protecció i salvaguarda de la llibertat d’expressió. Per últim, l’informe fa esment de la importància de la formació dels llibreters, de la realització i difusió d’estudis sectorials, així com del desenvolupament de solucions digitals per als professionals del sector.
Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de InstagramFOTOGRAFIN a Pixabay