Anna Villarroya

Llibreries i sostenibilitat, un binomi possible

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23]. 


En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.

Tot i oferir un recull d’iniciatives que poden ser una font d’inspiració per a moltes llibreries a títol particular, el text també assenyala la necessitat de treballar en un sistema de producció i consum del conjunt del sector que afavoreixi una transició ecològica autèntica. En aquest sentit, el text no pretén ser res més que una guia pràctica d’actuació.

L’estudi s’emmarca en un programa més ampli titulat Resiliència, innovació i sostenibilitat per a la millora de les vendes de llibres (RISE Bookselling), que té com a objectiu acompanyar i equipar amb eines els llibreters que volen fer front a les transformacions actuals, i especialment als reptes de desenvolupament sostenible. 

L’autoria de l’estudi recau en Fanny Valembois, especialista en iniciatives de transició ecològica per a organitzacions culturals, inclosos els actors de l’ecosistema del llibre, i David Piovesan que, en l’actualitat, és investigador a la Université Jean Moulin Lyon 3, on dirigeix un programa de recerca sobre la transformació de les llibreries d’Europa.

L’estudi és fruït de diverses fonts i mètodes: grups de discussió convocats a l’inici de l’estudi a França, Alemanya, Itàlia, Finlàndia i Espanya; anàlisi de documents proporcionats pels membres de la EIBF; entrevistes en línia a llibreries i associacions per analitzar la situació en uns 20 països; i visites, al llarg de l’any 2023, a tot un conjunt de llibreries per observar i conèixer-les de prop.

L’informe s’estructura en sis capítols que representen els principals àmbits en què les llibreries poden tenir incidència: energia; residus i economia circular; comandes i enviaments; sector digital; gestió; i coneixement de la clientela. Cadascun d’aquests capítols consta de dues parts: una primera en què es detallen les bases per a l’acció («Per què?») i, una segona, en què es recullen diferents maneres de procedir («Com?»). A més a més, inclou una eina d’autoavaluació, que permet avaluar el propi progrés en cadascun dels sis àmbits.

Pel que fa al primer àmbit, l’energia, el text fa esment a les formes amb les quals les llibreries utilitzen l’energia, com per exemple, la il·luminació, la calefacció i l’aire condicionat. Això té conseqüències mediambientals en l’ús de combustibles fòssils i, per tant, en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen a l’escalfament global; el consum de recursos (metalls i minerals), així com l’espai per produir i transportar l’energia, i la contaminació de l'aire per la combustió del petroli i del carbó. Per fer-hi front, es plantegen diverses iniciatives, com ara reduir l’ús de l’electricitat i de l’aire condicionat, i implementar canvis en el sistema d’escalfament i en els proveïdors d’electricitat.

El segon capítol, sobre residus i economia circular, posa èmfasi en el fet que la reducció de residus ajuda a reduir l’extracció de recursos naturals, així com l’energia necessària per processar, transportar i reciclar-los. I alhora, permet reduir la contaminació. Per abordar aquest problema de manera eficaç, l’estudi assenyala que cal aplicar les «5 R»: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i restaurar la terra. Entre les mesures proposades, destaquen les següents: reduir l’ús de caixes de cartró, envasos de plàstic, embolcalls per a regals, així com les bosses per als clients; afavorir l’ús de mobles de segona mà; reduir el nombre de llibres danyats, retornats i destruïts, i afavorir la venda de llibres de segona mà, entre d’altres.

En el tercer capítol, dedicat a les comandes i enviaments, s’esmenta que tot i representar només una petita part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el transport marítim, però sobretot el de carretera, provoca molts altres impactes ambientals, com ara la contaminació de l’aire i l’acústica, la congestió urbana, el consum d’energia, i els accidents. Entre les iniciatives que es poden portar a terme en aquest àmbit, el text destaca l’ús del transport ferroviari, de la bicicleta, l’agrupació de diverses comandes a l’hora de fer-ne el lliurament, animar el personal i els clients a descarbonitzar els seus viatges a la llibreria, o el desenvolupament de cadenes de subministrament curtes.

El quart capítol, centrat en el sector digital, alerta de com el sector, a més de ser responsable del 4 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, té d’altres impactes sobre l’entorn, com ara l’esgotament dels recursos naturals (metalls), el consum d’aigua i la contaminació del sòl i el consum d’energia. Entre les recomanacions, figura la disminució de l’impacte de l’equipament tecnològic, la comunicació digital, les llistes de correu electrònic, així com la recollida de les escombraries digitals.

El cinquè capítol, dedicat a la gestió, assenyala com tots els canvis anteriors tenen un impacte en la manera com les llibreries treballen, en la seva política de compres, en l’augment d’inversions econòmiques, així com en la reorganització de determinats processos empresarials. Per tant, s’han de concebre com a part d’una estratègia de desenvolupament més àmplia de la llibreria. En aquest sentit, implementar aquests canvis i que siguin efectius requereix temps i recursos, així com la formació d’equips capaços d’assumir noves tasques dins de la llibreria. Entre les mesures a prendre, es parla de la formació dels equips, la designació d’una persona responsable en temes de sostenibilitat, la necessitat de treballar amb les parts interessades, la conveniència d’adoptar guies o fulls de ruta, així com d’aprofitar certificacions de qualitat.

El sisè capítol fa referència a com les opcions ecològiques poden tenir un impacte sobre els clients i la seva relació amb la llibreria. D’aquí la importància d’explicar-los les decisions, amb l’objectiu d’acompanyar millor els canvis i donar sentit i difondre les idees de les persones que porten la llibreria. Entre les accions que es poden portar a terme, el text destaca la creació d’una secció especialitzada en aquests temes dins la llibreria, o la comunicació i compromís amb el client, entre d’altres.

Sens dubte, es tracta d’un text de gran utilitat per al sector llibreter que versa sobre un dels grans reptes del present i del futur: la sostenibilitat mediambiental.

Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial de MabelAmber a Pixabay

El llibre com a bé essencial als estats de la Unió Europea

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Parlamento Europeo (2023). Futuro del sector del libro europeo: resolución del Parlamento Europeo, de 14 de septiembre de 2023, sobre el futuro del sector del libro europeo (2023/2053(INI)): P9_TA(2023)0329. [Estrasburgo: Parlamento Europeo]. [11] p. (Textos aprobados). Disponible a: <https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2023-0329_ES.pdf>. [Consulta: 09.01.2024].


Amb data 14 de setembre de 2023, el Parlament Europeu va aprovar la resolució 2023/2053(INI) sobre el futur del llibre europeu. Aquest text normatiu constitueix un excel·lent marc per al desenvolupament de polítiques en favor del sector del llibre als estats membres. El text recull importants arguments de caràcter social i econòmic sobre la rellevància dels llibres en les nostres societats.

En l’àmbit social, el text destaca els beneficis individuals i col·lectius de la lectura. En el primer grup, es parla de la millora de les competències lingüístiques, lligades al desenvolupament cognitiu, emocional i social, a la capacitat d’entendre i expressar idees complexes, però també al pensament crític, la curiositat i les capacitats analítiques. Els llibres són font de coneixement, educació, cultura, informació i entreteniment i, en conseqüència, condueixen a uns majors nivells de benestar subjectiu. Més enllà d’aquests beneficis individuals, els llibres i la lectura generen també beneficis a la societat. En aquest sentit, els llibres permeten preservar i difondre valors, la diversitat cultural i lingüística dels estats i regions de la Unió Europea, així com el seu patrimoni i, per tant, les diferents identitats que hi conviuen. A més a més, la lectura facilita la participació democràtica i la inclusió social. En aquesta esfera, la resolució posa especial èmfasi en el paper social de les biblioteques i de les llibreries com a espais segurs i acollidors en els quals es respecta una àmplia diversitat de punts de vista i es porten a terme activitats de lectura.

La persistència de les bretxes de gènere en el sistema científic espanyol: anàlisi de les àrees de ciència i tecnologia

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].


L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

Com són els hàbits lectors de les dones?

Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Informe mujeres que leen en España. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. Disponible a: <https://entreditores.net/wp-content/uploads/2020/07/MQL-Informe-Espan%CC%83a.pdf>. [Consulta: 30/12//2020].


L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Com són les revistes culturals espanyoles? S'han adaptat al nou entorn digital?

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Revistas culturales: realidad y perspectivas (2018). Realización del informe: ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE). 85 p. Disponible a: <http://revistasculturales.com/cat_pdf/RC_RealidadYPerspectiva_2018.pdf>. [Consulta: 24/03/2019].


A finals de 2018 es va publicar l’informe Revistas culturales: realidad y perspectivas, encarregat per l’Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE) i realitzat per ICC Consultors, empresa catalana de consultoria en els àmbits de la cultura, l’educació i altres polítiques socials.

ARCE va néixer l’any 1983 per iniciativa dels mateixos editors de revistes culturals amb l’objectiu de posar en comú els recursos i instruments necessaris per a la promoció d’aquests projectes culturals i empresarials. Entre les iniciatives que l’associació porta a terme destaca l’elaboració d’estudis i informes sobre el sector de l’edició de les revistes culturals a Espanya. Aquest darrer estudi tracta de la realitat del sector i de les perspectives de futur, una línia ja iniciada als anys 2007 i 2010.

Pàgines

Subscriure a RSS - Anna Villarroya