Ernest Abadal

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Enviat per Albert Díaz el Dc, 22/07/2020 - 15:42

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].

La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Els sistemes de gestió de la recerca (CRIS): quin ús se'n fa?

Enviat per Ernest Abadal el Dc, 19/06/2019 - 20:05

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Bryant, Rebecca; Clements, Anna; Castro, Pablo de; Cantrell, Joanne; Dortmund, Annette; Fransen, Jan; Gallagher, Peggy; Mennielli, Michele (2018). Practices and patterns in Research Information Management: findings from a global survey. Dublin, OH: OCLC Research. 88 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/BGFG-D241>. [Consulta: 30/05/2019].

1. La gestió de la informació sobre la recerca

Els CRIS (Current Research Information Systems) són els sistemes d’informació que serveixen per recollir i difondre tota la informació relacionada amb les activitats de recerca d'una institució, és a dir, quins són els seus autors, les publicacions, les patents i els datasets que han generat, els projectes de recerca que han obtingut, etc. Es van començar a crear a Europa durant els anys 1990 i ja a l’any 2002 es va constituir euroCRIS (European Organisation for International Research Information), una organització internacional d’institucions i persones interessades en la gestió de la informació de la recerca. Per cert que euroCRIS celebra un congrés anual que l’any 2015 es va fer a Barcelona, coorganitzat pel CSUC i la nostra Facultat.

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Enviat per Ernest Abadal el Dc, 19/09/2018 - 10:00

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].

Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Enviat per Ernest Abadal el Dc, 02/05/2018 - 18:59

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].

Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Enviat per Ernest Abadal el Dc, 14/03/2018 - 22:23

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].

Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Pàgines

Subscriure a RSS - Ernest Abadal