Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
L’édition en perspective: rapport d’activité du Syndicat national de l’édition. 2023-2024 (2024). Dir., Renaud Lefebvre. Paris: Syndicat national de l’édition. 60 p. Disponible també en línia a: <https://www.sne.fr/actu/ledition-en-perspective-le-rapport-dactivite-du-sne-2023-2024-est-disponible/>. [Consulta: 17/11/2024].
El Syndicat national de l’édition (SNE) és una associació professional que representa el sector editorial francès. Fundat el 1874, l’SNE té com a objectiu defensar els interessos dels editors, ajudar-los en la seva labor de promoure la lectura i la cultura a través de la indústria editorial. Aquesta organització compta amb 725 editorials, el 80 % de les empreses franceses del ram, i inclou tant editorials grans com petites, tant generalistes com especialitzades.
Com els seus equivalents català i espanyol, el Gremi d’Editors de Catalunya i la Federació dels Gremis d’Editors d’Espanya, l’SNE francès encarrega periòdicament estudis i informes de la situació del sector, com aquest últim que ressenyem, publicat el 2024, que conté dades, accions i resultats de l’associació referents a l’any 2023 i primers mesos d’enguany.
El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica. 
És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.
Un procés de digitalització de la informació ─universal, accelerat i imparable─ està modificant de manera evident les pràctiques lectores i també els mètodes d'accés a la informació. Aquest fet cultural, històric i transcendent està provocant que les biblioteques estiguin perdent la centralitat en l'accés únic a la informació que fins en un passat ben recent havien tingut. 
A finals dels anys 90, dos humoristes nord-americans, Joshua Piven i David Borgenicht, van publicar The Worst-Case Scenario Survival Handbook1, un llibret d'humor on s'explicava amb detalls com enfrontar-se davant de situacions extremes i desesperades: com sobreviure si el paracaigudes no s'obria, com caminar sobre el sostre d'un tren en marxa o de quina manera calia caure des d'un pont en un riu, com escapar de l'atac d'un tauró o d'un estol d'abelles assassines... Aquest primer llibre va inaugurar un subgènere d'humor sota el títol genèric de Worst-case scenarios, els següents títols del qual es derivaven en tots els escenaris possibles: a l'escola, de vacances, en casaments, de viatge o a l'hora de lligar i practicar sexe. En poc més d'una dècada s'havien venut més de 10 milions d'exemplars.
