Afegeix un nou comentari

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu

Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].

Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].

Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.

Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.

Els dos informes que ens ocupen avui aborden aquest tema des d’enfocaments diferents i complementant-se l’un amb l’altre.

El primer informe, elaborat conjuntament per Cambridge University Press i Oxford University Press, se centra principalment a mirar d’esbrinar la validesa de les monografies com a mitjà de transmissió dels resultats de la recerca en els àmbits de les ciències socials i les humanitats. Elaborat a partir d’una enquesta amb més de 5.000 respostes (de les quals un 93 % corresponen als Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit i la resta d’Europa), centra els seus resultats en quatre grans aspectes:

La importància de les monografies en la transmissió del coneixement acadèmic   

• Més del 90 % dels enquestats consideren que les monografies són importants o molt importants quant a la comunicació del coneixement acadèmic, en percentatges similars a d’altres formes de publicació, com poden ser els articles científics. 
   
• El fet de poder desenvolupar de forma àmplia un treball de recerca, les possibilitats que ofereixen quant a l’anàlisi d’idees o l’argumentació de conceptes, fa que les monografies esdevinguin un corpus essencial en la seva activitat, valorant també els processos de qualitat als quals es veuen subjectes, com ara la revisió d’experts. 

Ús i interès per les monografies

• L’ús i l’interès de les monografies es manifesta tant en el context de recerca com en el docent. En el seu discurs i format esdevenen una bona síntesi de la literatura publicada en el seu àmbit i faciliten l’aproximació a determinats autors.
  ​
• La lectura d’un determinat capítol d’una monografia es troba també molt ben valorada, ja que el posiciona en un context més ampli.

Escriure una monografia

• No són pocs els autors que consideren que l’escriptura i publicació d’una monografia és tan important com escriure un article científic. 
   
• Les possibilitats que ofereix la monografia quant a formular un discurs afavoreixen sovint que la seva redacció formi part del mateix procés de recerca, al permetre desenvolupar conceptes i dotar-los d’estructura.  

El futur de les monografies

• No s’entén un futur a mitjà o llarg termini sense la presència de monografies (ja siguin en paper o digitals) en els àmbits de les ciències socials i les humanitats. Però cal abordar aspectes relacionats amb el context global de la comunicació acadèmica i, en particular, la seva disponibilitat en accés obert.

És en aquest punt on pren el relleu el segon informe ressenyat¹. Signat per Janneke Aderna, es tracta d’un resum de l’Stakeholder Workshop on Open Acces and Monographs, que es va celebrar a Brussel·les el novembre de l’any 2018. 

El workshop, de marcat caràcter europeu, va confirmar, un cop més, la importància de les monografies en els àmbits de les ciències socials i les humanitats. Malgrat que conté segurament més preguntes que respostes, sí que intenta establir recomanacions i estratègies que en garanteixin el futur i difusió, com poden ser:

Visibilitat

• Cal contemplar la totalitat de la ciutadania europea com a interlocutora vàlida quan es parla d’incrementar i avaluar la visibilitat de les monografies acadèmiques en accés obert. No valen només indicadors bibliomètrics o de caràcter acadèmic per avaluar-ne l’impacte. Cal repensar els indicadors utilitzats comptant amb un conjunt més ampli d’interlocutors.

Qualitat

• Cal garantir que els processos de qualitat que s’apliquen a les monografies en accés obert siguin els mateixos que s’apliquen a la resta. La convivència amb altres formats és habitual, però en els casos en què la publicació sigui exclusivament digital els criteris s’han de mantenir, si es vol donar crèdit al mitjà que pot resultar fins i tot més visible que el format paper.

Polítiques

• Les monografies acadèmiques en accés obert requereixen de polítiques específiques, ja que no totes les iniciatives per garantir el finançament, sostenibilitat i publicació en accés obert dels resultats de recerca les contemplen. Caldria també incloure en aquestes polítiques agents que estan jugant un paper important en el seu desenvolupament, com poden ser les biblioteques.

Autors

• Cal apropar i donar confiança als autors de monografies envers els models de publicació en accés obert, sobre les garanties de qualitat, els diferents models de llicències i els canals de difusió i accés als seus treballs. Cal fer exercicis de transparència sobre els models de publicació i els costos d’edició d’una monografia.

Infraestructura tècnica

• La visibilitat de les monografies en accés obert requereix d’infraestructures i estàndards propis del format, que no són pocs. Cal establir directrius que les acabin de normalitzar internacionalment, per poder garantir la implementació de plataformes interoperables, que permetin el desenvolupament de serveis de valor afegit.

Vistos els dos informes, sembla clar el paper imprescindible que les monografies juguen en algunes disciplines i els esforços que s’estan fent per afavorir-ne la seva publicació en accés obert.

Cal pensar, potser, que el seu futur no passarà tant per la seva validesa com a mitjà de transmissió i accés al coneixement, com per la presència i impuls que es doni a les ciències socials i humanitats en el context acadèmic, de les que no se’n poden dissociar.

¹ Es poden consultar ressenyes anteriors de dos informes de Knowledge Exchange sobre monografies a: Abadal, Ernest (2018). «La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus». Blok de BiD, 02/05/2018 i Melero, Remedios (2020). «El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica». Blok de BiD, 12/02/2020.