Versió per a imprimir
Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Evans, Gwen; Schonfeld, Roger C. (2020). It’s not what libraries hold; it’s who libraries serve: seeking a user-centered future for academic libraries. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.312608>. [Consulta: 22/05/2020].
Ens hem referit anteriorment als treballs d’Ithaka, una organització estatunidenca sense ànim de lucre que es dedica, entre d’altres coses, a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica1. Un comú denominador en aquests informes és la seva determinació per donar veu als usuaris dels serveis bibliotecaris, per sobre d'altres factors.
En el present cas, l'anàlisi se centra en OhioLINK, un consorci amb 117 biblioteques d'educació superior de diversa tipologia, impulsat el 1987 per l'estat d'Ohio (EUA) amb l'objectiu de crear un catàleg col·lectiu «as expeditiously as possible». Superat amb escreix l'encàrrec inicial, en l'actualitat és un referent de cooperació bibliotecària, si més no per l'heterogeneïtat dels seus membres: biblioteques universitàries, hospitalàries, d'instituts, centres de documentació especialitzats, tots a una.
L'estudi es va forjar entre 2018 i 2020 amb l'objectiu d'imaginar l'ecosistema de plataformes i aplicacions que tindrien sentit per al futur a curt termini. Un exercici sa i necessari, el d'imaginar el futur, que en aquest cas estava centrat en les eines tecnològiques a què aspira evolucionar el referit «catàleg col·lectiu» objecte fundacional del consorci.
L'informe s'estructura en deu capítols, dels quals cal destacar els dedicats exhaustivament a les conclusions principals («OhioLINK's Vision», amb més de trenta demandes concretes) i la projecció final («Looking ahead: new futures, new Systems»), però no podem defugir alguns punts de partida d'una contundència poc dissimulada:
- Els recursos analògics formen part del passat (0,3 milions d'ítems impresos vs. 35,9 milions de recursos digitals).
- Les eines de gestió bibliotecària pequen d'obsolescència (els seus processos, els seus circuits, les seves metadades): fins i tot els autodenominats de «next-generation» són insuficients per a les necessitats dels nostres usuaris.
- En el passat, les biblioteques ocupaven una posició central al campus; ara vivim en un entorn virtual descentralitzat, que les biblioteques ni controlen ni canalitzen.
Amb aquests antecedents l'estudi promet emocions fortes, i segueix: actualment, les empreses de programari no ofereixen un sistema que satisfaci les necessitats. De fet no són noves aquestes observacions2, però la seva procedència –un consorci de referència– i la seva contundència no poden tenir una altra lectura que un avís alt i clar als protagonistes de la situació oligopolística de les plataformes de gestió bibliotecària, un sector amb menys competidors que fa una dècada que no compleix amb la gamma completa de necessitats.
Davant la deficiència en el desenvolupament tecnològic, la gestió de les col·leccions seguirà reduint la seva funció estratègica. Com em comentava un company en una tertúlia d'aquest confinament, és evident que aprenentatge i investigació han de substituir col·leccions i edificis en les nostres preocupacions i estratègies; no poden desaparèixer del nostre llenguatge perquè com a instruments segueixen sent vàlids, però mentre no evolucionin sí han de desaparèixer del nostre focus d'atenció.
I el consorci OhioLINK aposta justament per aquest canvi d'enfocament: mirar cap a l'usuari, en comptes de fer-ho cap a les col·leccions. Tirant d’storytelling, l'informe imagina un futur a l'alçada dels seus usuaris: un estudiant arquetípic, un investigador mèdic i també el personal bibliotecari accedeixen a la informació que necessiten (pull) i la que els podria resultar pertinent (push). Per als primers, la informació flueix, i les primitives limitacions tècniques (proxys, permisos, counters) desapareixen com per art de màgia. El relat finalitza amb la capacitat del personal bibliotecari per accedir a indicadors dels accessos i descàrregues, sense joc brut3. I així pren millors decisions per a la seva comunitat d'usuaris i per a la seva institució.
El recompte de les actuals febleses dels sistemes ocupa la següent part de l'anàlisi, resultant familiars les demandes: interoperabilitat de les dades i les metadades, prioritat als recursos digitals (llicències, accés obert, proveïdors diversos), facilitats per al treball cooperatiu, capacitat d'admetre projectes pilot i experimentació en els sistemes, etc.
En una societat on Google, Facebook, Uber i Amazon defineixen les expectatives dels usuaris, les regles de joc, la part central de l'informe, «OhioLINK's vision», concreta quatre àrees d'importància estratègica per a aquests sistemes:
Centrar-se en l'usuari, i no en la col·lecció, ja que l'usuari necessita poder accedir a tota la informació pertinent, no només a la que conté la seva institució principal. Per ser clars: els nostres usuaris arriben a la informació via Google i Google Scholar. El paper d'un bon sistema, per tant, implica facilitar que aquestes recerques trobin les mínimes traves per al ple accés al document, sobretot tenint en compte que sovint els nostres usuaris tenen diferents filiacions. Per posar un ridícul exemple local a manera d'aportació personal, avui dia hi ha a eBiblio (biblioteques públiques) una potent col·lecció cinematogràfica a la qual el personal acadèmic de les universitats no té accés si busca per mitjà dels catàlegs universitaris.
L'informe compila vuit elements a tenir en compte: substitució de les col·leccions per l'experiència de l'usuari (en paraules d'Amazon: «llibres seleccionats per a tu»); capacitat de combinar-se amb aplicacions pròpies de campus o de treball col·laboratiu (Dropbox); transparència en els usos i protecció de dades personals; associació d'accés i descàrrega; informació a l'usuari sobre costos extra o limitacions per llicència; informació qualitativa sobre els recursos (vetats, prestigiosos, precisos, autèntics, versionats, etc.); recursos diferenciats per a cada tipus d'usuari (estudiants, docents, investigadors); visibilitat de les opcions d'accés (versió digital vs. versió impresa, temps de lliurament en cas de préstec, etc.); coherència amb els dispositius d'accés (tauleta, mòbil, sobretaula).
Apostar per la curació de col·leccions, on el sistema ofereix una combinació de serveis locals, cooperatius i externs, reunits per a les necessitats de l'usuari, sense limitar-se a les subscripcions institucionals individuals.
L'estudi concreta aquesta necessitat en vuit aspectes: col·leccions compartides i adquisicions cooperatives; gestió d'inventari i administració que inclou informació sobre impressió o preservació digital (el sistema assenyala l'última versió d'un llibre electrònic preservada digitalment); administració descentralitzada de la col·lecció; sistemes d'impressió compartits; integració àgil de biblioteques individuals i consorcis, amb accés a sistemes no bibliotecaris (llibreries, plataformes de llibres de text); més importància al paper de les biblioteques i els consorcis en l'accés al contingut; integració de les col·leccions especials i de contingut digitalitzat; reconeixement a l'accés obert a les eines de descobriment.
Garantir la vinculació o integració amb les necessitats acadèmiques, per prestar un millor servei a la comunitat acadèmica, que ha de conjugar continguts amb competències, foment d'habilitats, nivells de complexitat, etc.
L'informe descriu vuit nous requisits per avançar en aquesta demanda: integració amb els sistemes de gestió acadèmica; vinculació al currículum, els plans docents, les avaluacions i l'acreditació dels coneixements que ha de superar l'estudiant (informant dels recursos disponibles per a cada nou programa, per exemple); adaptació als fluxos de treball relacionats amb les dades de recerca (accés, gestió, publicació); gestió documental i preservació digital; vinculació amb els sistemes d'acreditació (estatals, per exemple); gestió de la identitat institucional; integració dels sistemes d'adquisició amb altres sistemes de compres; vinculació dels sistemes amb els serveis de publicacions universitaris, així com amb els Recursos d'Aprenentatge en Obert (OER, per les sigles en anglès).
Facilitar l'explotació de dades, o Business Intelligence, per a una millor presa de decisions de les biblioteques, de les institucions d'educació superior, i dels consorcis i xarxes de què formen part: dades en temps real, costos, etc.
La visió del consorci analitzat culmina el seu estudi amb vuit nous requisits de millora: compilació, ús i reutilització de les dades que afecten la col·lecció gestionada; millores per optimitzar els usos de les col·leccions; ampliació per a l'anàlisi de l'impacte curricular i de la investigació (quants estudiants van usar aquests recursos i quins resultats acadèmics van obtenir); gestió d'usuaris; informació completa de l'ús i circulació dels recursos als quals es té accés; gestió del préstec interbibliotecari; dades en temps real, sense recórrer a petició expressa d'informació ni consultes amb els proveïdors; aplicacions d'intel·ligència vinculades als recursos però també a les activitats de la biblioteca i la satisfacció dels usuaris i de la institució.
La majoria hem patit, estem patint o patirem canvis de sistema de gestió de la nostra biblioteca. Sabem que el sector ha empitjorat: difícilment la reducció de competidors portarà res de bo. D'altra banda, ni Amazon ni Google són ja nounats: com és possible que els nostres sistemes de catàleg no hagin evolucionat? Amb aquest punt de partida, l'informe del consorci OhioLINK pot recordar una «carta als reis», una llista de desitjos que ja són realitat en altres aplicacions de consum massiu, però que està per veure si el mercat de les biblioteques és prou llaminer perquè els proveïdors de sistemes de gestió bibliotecària realitzin les inversions necessàries. La lectura d'aquest fenomenal document pot ajudar a establir el full de ruta.
1 Balagué, Núria (2020). «A cada tipologia d’universitat, la seva biblioteca». Blok de BiD, 29/01/2020; Agustí, Lluís (2019). «Adquisicions a biblioteques universitàries nord-americanes: algunes tendències recents». Blok de BiD, 05/06/2019; Llueca, Ciro (2019). «El client sempre té la raó?: les biblioteques universitàries estatunidenques vistes pel seu professorat». Blok de BiD, 22/05/2019.
2 Anglada, Lluís (2016). «Compres, plataformes i l’obert: el programari per a biblioteques el 2016». Blok de BiD, 11/05/2016.
3 Un interessant estudi sobre la baixa fiabilitat de les estadístiques de consums digitals a biblioteques és: Wilde, Michele (2019). «Scientists don’t use books –or do they?: how ebook statistics can challenge conventional wisdom amb inform collection decisions». ACRL 2019 Proceedings. Chicago: American Library Association.
