documentació

Escola d’estiu DECriS

Enviat per Berta Ollé el Dc, 05/10/2022 - 10:36

Mel Garcia i Berta Ollé
Alumnes del grau d'Informació i Documentació

Davinia Pérez
Alumna del grau d'Informació i Documentació + Comunicació Audiovisual

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA)
Universitat de Barcelona (UB)

L’escola era una de les activitats del Projecte DECriS, finançat pel programa Erasmus+ (Project: 2020-1-HR01-KA226-HE-094685) i en què participen professorat i alumnat de la FIMA. Aquesta escola d’estiu està adreçada a estudiants de grau i a titulats recents interessats a continuar els seus estudis de màster en l’àmbit de la Informació i la Documentació. Enguany era el segon any que s’organitzava i cada any es fa en una ciutat europea diferent.

El projecte va dotar la Universitat de Barcelona d’un total de deu beques que cobrien el cost del desplaçament, la inscripció, l’allotjament i la manutenció durant la setmana que durava l’Escola. Van participar-hi estudiants de Zagreb, Osijek, Sarajevo i Salònica, mentre que de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals hi vam assistir deu estudiants.

L’impacte de la intel·ligència artificial sobre els professionals de la informació i documentació

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 09/06/2021 - 18:57

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Cox, Andrew (2021). The impact of AI, machine learning, automation and robotics on the information professions. London: CILIP. 52 p. Disponible a: <https://www.cilip.org.uk/page/researchreport>. [Consulta: 30/05/2021].  

La intel·ligència artificial ha esta assenyalada com l’element central de la denominada Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per l’acumulació de grans quantitats de dades, l’ús d’algoritmes per processar-les i la interconnexió massiva de sistemes i dispositius digitals. Els rellotges intel·ligents, els assistentes virtuals o els cotxes sense conductor són exemples de productes d’aquesta etapa.

L’informe que ressenyem és un encàrrec del CILIP —l’associació professional de bibliotecaris i documentalistes del Regne Unit— per entendre com les tecnologies associades a aquesta revolució —intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i robòtica— estan afectant les professions de la informació i documentació o és previsible que ho facin en un futur proper. El treball es basa en una revisió bibliogràfica i en entrevistes a una vintena d’experts. S’estructura en sis parts.

Conèixer, Compartir, Concentrar

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 10/06/2020 - 18:29

Lluís Anglada 
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Blok de BiD. 02/06/2010-  . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2010-  . Setmanal. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/>. [Consulta: 08.06.2020]. ISSN 2014-0894.

El Blok de BiD ha fet 10 anys. El vam començar per «conèixer el que fan els altres, preparar-se per un demà que no sabem com serà i explorar terrenys més enllà de les ocupacions diàries», per estar al dia i ser així –professionalment parlant– millors.

Ara ha fet 10 anys que declaràvem l’ideari del Blok així: «Ingestar, deglutir, regurgitar». Amb aquesta manera bastant fisiològica de referir-nos al coneixement expressàvem la nostra creença que l’acció és un retorn del que prèviament ha estat conegut i digerit, que la pràctica professional reflecteix les pràctiques d’altres i que les nostres milloren sabent el que preocupa, pensen i fan els nostres col·legues.

Els professionals de la informació al 2050

Enviat per Tony Hernández el Dc, 30/01/2013 - 09:43

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Identitat i supervivència del professional de la informació: una mica més de llum

Enviat per Sílvia Argudo el Dc, 11/01/2012 - 09:22
Sílvia Argudo
Departament Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Gómez Hernández, José Antonio; Hernández Sánchez, Hilario; Merlo Vega, José Antonio. Prospectiva de una profesión en constante evolución [en línia]: estudio Fesabid sobre los profesionales de la información. Madrid: Fesabid, 2011. 130 p. Disponible també en paper (ISBN 978-84-930335-9-0). <http://www.slideshare.net/fesabid/estudio-fesabid-prospectiva-de-una-pro.... [Consulta: 3 gen. 2012].

Informació en suports físics i tangibles; tipus ben establerts d'objectes d'informació; accions que es poden fer sobre aquests objectes; coneixements i habilitats necessaris per fer-les; espais concrets on es poden dur a terme; usuaris destinataris de les accions i els objectes, delimitats i definits pel propi espai i els tipus d'objectes. Aquests són els elements fonamentals que formaven l'univers de la professió del bibliotecari, documentalista o arxiver, àmbits diferenciats en funció dels mateixos elements esmentats.

Informació digital; Internet; web; xarxes socials, dispositius mòbils; tipologia documental inclassificable; nous coneixements i habilitats necessaris i inabastables; accés a tot, per a tothom i des de tot arreu; camps d'acció i funcions canviants i diversificats; simplificació aparent de la cerca d'informació; indexació a text complet; usuaris desconeguts i barrejats; creadors de continguts; informàtics; treballadors socials; arquitectes d'informació; community managers; gestors d'informació... Són només una petita mostra del conjunt d'elements relacionats actualment amb la professió, elements que constitueixen la desaparició dels límits de l'univers conegut. Uns límits que constituïen en si mateixos la definició de la professió.

Subscriure a RSS - documentació