biblioteques de recerca

Avaluar l’impacte de les biblioteques de recerca

Núria Casaldàliga
Directora del Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


Baughman, Sue; Brillat, Ava; Daines, Gordon; Davis, Greg; McReynolds, Stephanie JH; Roller, Margaret (2023). Building a community of assessment: final report of the Research Library Impact Framework pilot initiative. Washington, DC: Association of Research Libraries,. 73 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.rlif2023>. [Consulta: 27/11/2023].


Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.1

En el cas de les biblioteques nord-americanes, l’Association of Research Libraries (ARL) el 2017 va iniciar un procés d’avaluació intern per tal d’alinear l’associació amb els objectius i necessitats dels seus socis, les biblioteques i arxius de recerca. Una de les actuacions va ser posar en marxa la iniciativa Research Library Impact Framework (RLIF), per ajudar els membres de l'ARL a comunicar l’impacte i l’alineament de les biblioteques de recerca amb la missió i els objectius de les institucions de les quals formen part. 

Biblioteques de recerca, Wikimedia i dades obertes enllaçades

David Rodríguez Mateos
Departamento de Comunicación
Universidad Carlos III de Madrid


ARL White Paper on Wikidata Opportunities and Recommendations (2019). ARL Task Force on Wikimedia and Linked Open Data. Washington D.C.: Association of Research Libraries – Wikimedia Foundation. 59 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2019/04/2019.04.18-ARL-white-paper-on-Wikidata.pdf>. [Consulta: 19/05/2020].


Com aconseguir que les principals biblioteques universitàries dels Estats Units i el Canadà, i alguns altres grans centres amb recursos d’informació pública d’aquests països, augmentin la visibilitat de les seves col·leccions, de les seves activitats i dels seus investigadors? I, com compartir esforços per aprofitar la seva experiència descrivint aquests continguts? Respondre, entre d’altres, a aquestes dues preguntes va ser el que va dur l’Association of Research Libraries (ARL) a unir les seves forces amb una de les iniciatives de difusió de coneixement col·laboratiu més conegudes del món: la Wikimedia Foundation, organització responsable de la Wikipedia.

Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; et al. (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Ill.: Association of College and Research Libraries. viii, 139 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/resec.pdf>. [Consulta: 26/01/2020]. 


1. A mitjan 2019, l’Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) va anunciar la publicació de l’informe Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Es tracta d’una agenda per a la recerca-acció que ajudi les institucions implicades en tasques de comunicació científica, però sobretot el personal de les biblioteques universitàries i de recerca que s’hi dediqui, en part o totalment, en la identificació dels problemes actuals del sector que s’ha de tractar de resoldre i les possibles vies de solució mitjançant una política d’anàlisi i indagació sostinguda.

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].


En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

Fem visible el valor i l’impacte dels arxius i les col·leccions especials de les biblioteques de recerca: una enquesta i quatre recomanacions del consorci RLKU

Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kamposiori, Christina; Crossley, Sue (2019). Evidencing the impact and value of special collections. London: RLUK. 38 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/03/Evidencing-impact-and-value-of-special-collections.pdf>. Consulta: [29/04/2019].


Fer evident el valor i l’impacte de les col·leccions especials i els arxius que conserven les biblioteques de recerca d’Anglaterra i Irlanda (que formen part del consorci RLUK) és l’objectiu principal d’aquest informe. Quines vies segueixen aquests centres per incrementar el valor i l'impacte d’aquest tipus de material i com capturen i evidencien aquest impacte són algunes de les qüestions que han mogut a l’elaboració del treball.

Si bé el cos central de l’informe és la presentació d’una enquesta als membres de l’RLUK i la sistematització d’unes recomanacions a manera de reflexions, el treball no s’entén sense tenir en compte alguns aspectes previs. Per començar, es parteix d’una presa de consciència de la significació de les special collections que custodien les biblioteques de recerca, com a actiu cultural amb un fort potencial de recerca i educatiu, i del seu impacte positiu per a la societat en el seu conjunt (informes de l’RLUK mateix, com ara el de Cullingford, Peach i Mertens, 2014).1 En segon lloc, de la necessitat, ja constatada per d’altres institucions relacionades amb el patrimoni cultural, de trobar mètodes eficients per valorar els serveis i activitats que es desenvolupen al voltant d’aquest tipus de material, i evidenciar-ne l’impacte. L’informe no s’entén, finalment, sense veure’l en el seu context mateix, això és, formant part de la segona fase de l’RLUK Special Collections Programme (2017-2018) i en relació amb els objectius estratègics de l’RLUK (Reshaping Scholarship, 2018-2021).

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques de recerca