dades de recerca

Ciència oberta a Espanya: encaixant les peces d’un complex trencaclosques

Daniela de Filippo
Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), Instituto de Filosofía (IFS), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
​Instituto Interuniversitario de Evaluación de la Ciencia y la Universidad (INAECU)


Abadal, Ernest; Abad-García, Francisca; Anglada, Lluís; Boté-Vericad, Juan-José; Esteve, Asunción; González-Teruel, Aurora; Labastida, Ignasi; López-Borrull, Alexandre; Ollé, Candela; Melero, Remedios; Rodríguez-Gairín, Josep Manel; Santos-Hermosa, Gema (2023). Ciencia abierta en España 2023: informe de situación y análisis de la percepción. [Proyecto RTI2018-094360-B-I00]. Barcelona-València: Grupo Ciencia Abierta. Disponible en: <http://hdl.handle.net/2445/200020>. [Consulta: 12/11/2023].


Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.

L’informe de situació i anàlisi de la percepció sobre la ciència oberta a Espanya —sorgit com a resultat d’un projecte homònim del Plan Nacional i liderat per l’Ernest Abadal— posa de manifest aquesta problemàtica i ens convida a aprofundir en el tema des d’una perspectiva integradora per posar llum sobre aspectes, a voltes, poc coneguts.

Pinzellades de l’Open Science Fair

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Open Science FAIR. «Charting the course: reimagining open science for next generations». (Madrid, 25-27 september 2023). Disponible a: <https://www.opensciencefair.eu/2023/programme>. [Consulta: 02/10/2023].


Amb l’objectiu de «reimaginar la ciència oberta per a les properes generacions, avançar i reformar l’avaluació de la recerca i la ciència oberta; connexions, barreres i camins per avançar» es va celebrar a Madrid, del 25 al 27 de setembre, la 4a edició de l'Open Science Fair, al Museo Reina Sofía i a l’Ateneo de Madrid. Les sessions es van desenvolupar durant tres jornades, en gran part, amb intervencions simultànies en els diferents auditoris, cosa que complicava escollir què seguir i què perdre’s. Tot i això, el web de l’esdeveniment contenia informació dels plantejaments i resums enviats prèviament pels ponents, per tal d’ajudar a fer la tria.

Organitzat per OpenAire, amb la coorganització de la FECYT, el Ministerio de Ciencia e Innovación i sota la presidència espanyola de la Unió Europea, la fira va reunir més de 400 persones que, al llarg de les tres jornades, van trobar-se per compartir projectes, resultats, experiències i per reflexionar sobre el futur a curt i mitjà termini del moviment de ciència oberta i els reptes pendents.

Explorant el paisatge europeu de dades de recerca: el projecte European Research Data Landscape

Sabina Batlle Baró
Estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


European research data landscape: final report (2022). Prepared by: Visionary Analytics, DANS, DCC, EFIS. Brussels: European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. 44 p. Disponible a: <https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/03b5562d-6a35-11ed-b14f-01aa75ed71a1/language-en>. [Consulta: 14/02/2023]. 


El passat mes de novembre de 2022, la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va publicar l’informe European research data landscape. Es tracta de l’informe final de l’estudi que porta el mateix nom, fet durant els anys 2021 i 2022 per un seguit d’organitzacions i empreses d’arreu d’Europa expertes en la gestió de dades de recerca: DANS, DCC, EFIS i Visionary Analytics.

L’objectiu de l'estudi era oferir una caracterització detallada de l’ecosistema de la recerca en el context europeu (els països membres de la UE, el Regne Unit i els països associats al programa Horizon 2020), recollint i analitzant dades sobre la producció, el consum i les pràctiques de dipòsit de dades entre els investigadors. A més a més, es buscava obtenir dades sobre el nivell de coneixement i aplicació dels principis FAIR entre els investigadors, i avaluar el grau de preparació dels repositoris de recerca per implementar aquests principis. Amb tot això es pretenia obtenir una instantània de la situació actual per poder elaborar recomanacions i establir accions específiques de futur; unes propostes que volen servir de base a la Comissió Europea, a l’EOSC Partnership i als estats membres a l’hora de crear futures polítiques que portin a una millora de la gestió de dades de recerca i a una major implementació dels principis FAIR. 

La creació d’aliances en el context de les dades de recerca: una tasca que uneix l’urgent i l’important

Andrea Sixto-Costoya 
Universitat Politècnica de València. Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada (IUMPA)
Universitat de València. Unidad de Información e Investigación Social y Sanitaria (UISYS); Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento – Ingenio (CSIC-Universitat Politécnica de València)
Universitat de València. Departamento de Historia de la Ciencia y Documentación


Ali, Ibraheem; Atwood, Thea; Curty, Renata; Ghaphery, Jimmy;  McGeary, Tim; Muilenburg, Jennifer; Ruttenberg, Judy (2022). Research data services: partnerships. Association of Research Libraries; Canadian Association of Research Libraries. Washington, DC: Association of Research Libraries. 26 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2022/01/2022.01.13-research-data-services-partnerships.pdf>. [Consulta: 19.12.2022].


Aquest document ens presenta una visió sobre com podrien organitzar-se les aliances en el context dels serveis enfocats en les dades de recerca. A més de descriure en què consisteixen aquestes aliances i els seus avantatges, ofereixen als lectors un marc de treball format per cinc fases lògiques i flexibles que poden orientar a l’hora de plantejar-les. D’altra banda, descriuen amb detall les diferents tipologies d’aliances i ofereixen recursos d’utilitat per tal que qualsevol servei que es dediqui a les dades de recerca (en qualsevol dels seus aspectes) pugui iniciar o millorar el procés d’establir i mantenir agents aliats. 

Si hi ha una qüestió rellevant en el moviment per la Ciència Oberta és l’èmfasi en les fortaleses de la col·laboració i les aliances. Quan parlem de dades obertes, aquest èmfasi és encara més evident. El concepte «dades obertes» va estretament lligat a la pràctica de compartir dades de dades (data sharing), i tota l’estructura conceptual i tecnològica desenvolupada a aquest efecte està pensada per tal que aquesta compartició pugui ser viable.

Quo vadis scholar publishing?

Maria Boixadera
Coordinadora de Publicació Acadèmica
Biblioteca per a la Recerca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Opening the record of science: making scholarly publishing work for science in the digital era (2021). International Science Council. Paris: International Science Council. Disponible a: <http://doi.org/10.24948/2021.01>. [Consulta: 11/07/2022].


L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.

Inicialment preparat com a document de discussió on hi han participat grups de treball internacionals, ha passat per tres fases de revisió: una d’inicial duta a terme per un grup d’experts, una segona duta a terme per tres fòrums virtuals amb membres de l’ISC i una tercera per un grup d’experts més ampli i provinent de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fetes aquestes revisions ha estat lliurat i sotmès a acord al Comitè de Direcció de l’ISC.

L’informe s’adreça a la comunitat i institucions científiques i té l’objectiu estratègic de proposar una visió compartida dels principis i prioritats del sistema de difusió dels resultats de la ciència i proporcionar les bases per iniciar un canvi de paradigma que aporti beneficis a tots els agents implicats.

Pàgines

Subscriure a RSS - dades de recerca