Jack Halberstam proposa el concepte trans* al seu llibre Trans*: a quick and quirky account of gender variability (2018) en resposta a les limitacions i problemàtiques vinculades amb la categorització de les subjectivitats trans*.

La concepció de les identitats trans* en el marc occidental ha estat considerablement influïda per la institució mèdica, de la qual entre finals del segle XIX i principis del segle XX van proliferar una sèrie d’estudis respecte a la idea de transsexualitat. Així, no serà fins a mitjans de la dècada dels setanta del segle passat, que començarà a reformular-se aquesta noció i es proposarà el concepte transgènere. Aquest, però, no es difondrà amb el significat actual fins a la dècada dels noranta, quan es posa en escena com un terme paraigües per englobar diferents formes d’expressió de gènere no normatives i com un esforç per superar les connotacions patologitzants que presentava la noció de “transsexualitat”. Altrament, en els darrers anys, en resposta a les implicacions limitadores que es vinculaven el concepte transgènere, s’ha estès l’ús de l’abreviatura trans,  amb l’objectiu d’ampliar els límits de significat del mot (Stryker 70).

Com considera Halberstam, en la concreció de categories referents al gènere i la sexualitat resideix una ambivalència a tenir present. Apunta que, tot i que aquesta formulació va respondre a les necessitats de visibilitat d’un context històric i geogràfic concret i van suposar un mecanisme cabdal per omplir els buits de coneixement que generava el silenci, una categorització exhaustiva pot presentar riscos, en tant que una delimitació molt estricta no té en consideració la inestabilitat pròpia de la identitat i pot resultar restrictiva. És a dir, a través de l’acte d’anomenar opera un poder que “fija los cuerpos en el tiempo y el espacio y en relación con las narrativas sociales preferidas de la diferencia” (26).

Adopta el prefix de transitivitat i l’acompanya de l’asterisc, el caràcter comodí emprat a les cerques a internet. En afegir el símbol de l’asterisc, Halberstam amplia l’abast del seu significat i l’obre a altres formes de transitivitat que no es limiten al gènere. A tall d’exemple, Susan Stryker assenyala: “el asterisco puede igualmente representar una incitación a pensar sobre las interrelaciones entre transgénero y otros tipos de cruces categóricos. ¿Cuál es la relación de trans- en transgénero y trans- en transgénico, transespecie o transracial?” (39). Per tant, les potencialitats que ofereix l’asterisc resideixen en la inespecificitat que li aporta al terme i la manera en què l’expandeix “a un conjunto cambiante de condiciones y de posibilidades" (Halberstam 78).  Així, Halberstam respon a la necessitat de significació evitant caure en la limitació.

D’aquesta manera, dona centralitat al caràcter mutable de les categories identitàries, negant-se a “ofrecer una certidumbre mediante el acto de nombrar” (19), posant de manifest la insuficiència que presenten els sistemes de classificació actuals per copsar determinades subjectivitats (75). Tanmateix, en reivindicar aquesta inconsistència de la identitat, rebutja el plantejament de la transitivitat de gènere com un procés en què es produeix un desplaçament lineal dirigit cap a una “forma final” de la subjectivitat. Així, no delimita la noció trans* a l’acte de transicionar, oferint agència a les identitats trans* per formular per si mateixes el sentit de la seva identificació, fent-les “autoras de su propia categorización” (22).