Stone Butch Blues (1993), considerada una novel·la de culte queer i el treball més reconegut de Leslie Feinberg, ens presenta la trajectòria vital de Jess Goldberg, uni lesbiana butch que creixerà en una família jueva de classe treballadora a Buffalo durant els anys previs a l’esclat de Stonewall.

Des de la seva infantesa, viurà en conflicte amb el gènere que li ha estat assignat, cercant sense èxit per una imatge en la qual veure’s reflectit. Així, la seva  ambigüitat de gènere li situarà en un espai de vigilància i crueltat, tant per part del seu cercle familiar com per part de l’entorn. A causa d’aquest context opressiu i violent, haurà d’abandonar casa seva i sustentar-se econòmicament a través de feines diverses fins que accedeixi al sector industrial. Serà a partir de la vida als bars en què s’introduirà en espais queer per primera vegada i passarà a formar part de comunitats butch-femme, amb les quals experimentarà tant l’acompanyament i la complicitat de la col·lectivitat com la brutalitat policial de les batudes.

D’aquesta manera, la seva identitat de gènere i sexual interaccionen amb la seva classe social posicionant-li en unes condicions de possibilitat precàries i en un espai altament vulnerable. A través del seu pas per les fàbriques, s’aniria implicant progressivament en els espais sindicals. En el desenvolupament de la novel·la, passarà de desitjar la mera supervivència a mostrar una implicació personal i manifestar una voluntat de canvi social, característiques que podem vincular amb la figura del pària conscient.

Altrament, es tracta d’un personatge clarament constituït per un transfuguisme de gènere. La seva vida ha estat definida per una sensació de desarrelament constant a causa d’habitar els espais intermedis. Així, experimenta de forma confusa el seu vincle amb la categoria de dona, sentint una major identificació de gènere amb la identitat de butch; “No, I’m not (a woman), [...] I’m a he-she. That’s different.” (capítol 13). Com apunta Halberstam, històricament el lesbianisme i les transmasculinitats han compartit espais i, a causa de la inestabilitat i la mutabilitat pròpia de la identitat, els límits entre ambdues categories poden esdevenir difusos. Tanmateix, com observem en el cas de li Jess, la mateixa identitat de butch pot implicar un determinat grau de “transitividad de género” (167).

En resposta al malestar que sent, li Jess pren la decisió de transicionar mèdicament, però ràpidament s’adona que l’anhel de seguretat i d’identificació que projectava en la transició no està garantit, i s’enfronta a tota una successió de contradiccions. En aconseguir tenir passing com a home, tot i estar exposadi a menys violències, sentirà una sensació d’aïllament brutal del seu entorn, en tant que ja no compta amb la comunitat lèsbica de la qual formava part prèviament, però tampoc pot mostrar-se en la seva totalitat en els espais cis per por a les represàlies. És a dir, no pot pertànyer a cap de les dues esferes, en tant que “ya ha dejado el mundo en que nació y se crió, pero nunca acaba de ser aceptado en aquel al que ha conseguido acceder” (Segarra 18). A més, aquesta nova seguretat adquirida pel passing, vindrà acompanyada de sentiments de culpa envers la seva corporalitat butch prèvia; “Acceptance of me as a he felt like an ongoing indictment of me as a he-she” (capítol 15). D’aquesta manera, considerant que ha passat d’un espai a l’altre sense permetre’s explorar fora d’aquest paradigma dicotòmic, decideix aturar el tractament hormonal.

La trajectòria de li Jess no només ens mostra com quelcom amb potencialitats alliberadores també pot esdevenir repressiu, sinó que ens ofereix una narrativa trans* que no situa la transició com un mecanisme per arribar a un estat final total i complet de la identitat, contràriament abraça la inestabilitat i mostra la insuficiència de la categorització binària per copsar determinades subjectivitats que operen fora dels seus paràmetres.

(*Aquest text fa servir el llenguatge no binari)