La comunitat de Cicely, creada per Joshua Brand i John Falsey a principis dels anys noranta, va resultar una utopia de frontera i mestissatge enmig del capitalisme salvatge; cal advertir que l’estrena de Northern Exposure va coincidir amb el govern republicà del president George Bush, apèndix del tarannà conservador i imperialista de l’era Reagan als Estats Units (Garcia 3). En aquest context —defensant la possibilitat d’un indret igualitari com a alterativa a les polítiques del moment— es gesten les qualitats més preuades de la sèrie (i de la comunitat): un respecte absolut cap a les minories racials, religioses i de gènere.

D’aquesta manera, la comunitat de Cicely, fundada per dues dones lesbianes sobre un poble preexistent des de l’època colonial, aglutina tant a un veïnat multiètnic com a arquetips que passegen al marge del sistema. Trànsfugues, paries i fronterers formen part de la història i la societat d’aquest indret paradisíac, on tots els rebuigs humans generats pel capitalisme extrem (agreujat per la idealització del somni americà), no només hi troben cabuda sinó també una llar on són estimats per les seves diferències.

La defensa dels valors americans i del progrés econòmic són representats pel doctor Joel Fleischman —internista jueu de Nova York a qui la Universitat de Columbia ha finançat els estudis i l’ha destinat a Alaska en contra de la seva voluntat— i Maurice Minnifield —antic heroi de la guerra de Corea i astronauta de la NASA—. Ara bé, tots dos són transformats per la comunitat fins a difuminar les dicotomies que imperen en el seu pensament.

Pel que fa a la resta de personatges: Ed Chigliak —orfe al qual els membres de la seva tribu adoptiva revelaran les seves qualitats com a xaman—, Chris Stevans —exconvicte que ha trobat en la literatura i l’aprenentatge autodidàctic la via cap a la regeneració—, Marylin Whirlwind —indígena orgullosa del seu clan i ferma seguidora dels rituals i tradicions ancestrals— o Maggie O’Connell —feminista que fuig de la seva família adinerada de Nova York a la recerca d’un lloc propi, i que té la mala fortuna de provocar la mort a totes les seves parelles—, entre d’altres, trobaran a Cicely un nou horitzó, una nova vida al marge de les problemàtiques exteriors i d’una societat que va generant desigualtat per pagar el benestar d’una part minoritària de la població.

Així, no tindran problemes d’integració ni els habitants arribats d’altres latituds ni els transeünts que hi fan parada abans de seguir el camí, com és el cas d’un rus arruïnat per la caiguda del bloc socialista o d’un violinista fugitiu acusat de robar un Stradivarius. Cicely s’obre, per tant, als marginats, als renegats, als arruïnats i, fins i tot, als que estan fora de la llei. A més, hi conviuen persones de diferent culte (el Joel és jueu, la Shelly catòlica, les tribus indígenes són animistes, etc.) i de distintes tendències sexuals (com Cicely i Rooslyn, lesbianes fundadores de la comunitat, o l’Erick i el Ron, parella de gais encarregats de l’hotel del poble), i de gènere (alguns dels seus habitants escapen del binarisme tancat home/dona, identificant-se amb categories fluctuants durant el transcurs de la sèrie. Fins i tot, algun personatge arriba a concebre's, des de l'animalitat, com a un gos o una gallina). 

Aquest indret resulta, en definitiva, una comunitat basada en l'heterogeneïtat, les diferències i distàncies i no en l'homogeneïtat tan sovint pretesa. Cicely és de i per a tots; esdevé tant una terra com un estat de relació entre iguals (o diferents) on tothom i té cabuda. Resulta, en certa manera, un abocador que esdevé, al marge de les lleis, com un nou paradís o un univers alternatiu.