La colonització per part dels imperis europeus d'Amèrica del Nord o Turtle Island (nom indígena del territori) va suposar l'aniquilació i substitució d'uns modes de vida i organització social ancestrals dels natius en favor de la nova moral judeocristiana promulgada per l'home blanc. Entre els nombrosos fets socioculturals esborrats s'inclourà el sistema de classificació del gènere que aquestes nacions havien vingut desenvolupant històricament. Moltes d’elles reconeixien un espectre que anava més enllà del binarisme occidental, sovint amb rols religiosos o cerimonials aparellats a algunes identitats específiques.

El terme two-spirit (traducció literal de l'ojibwe niizh manidoowag) sorgeix de la necessitat de les persones queer indígenes de reivindicar, d'una banda, la tradició de les seues comunitats respecte a la conceptualització del gènere i, de l’altra, d'establir una terminologia específica per la seua identitat fora dels marcs categorials del col·lectiu queerglobal, que molts associen a un pensament eurocèntric. Concebut com a terme paraigües pel conjunt de les nacions originàries, el mot busca així superar les barreres lingüístiques per unir una comunitat enormement diversa, però amb opressions i resistències comunes en el què Scott Richard Lyons denominarà un exercici de sobirania retòrica (Driskill, 72).

En efecte, l'ús del concepte two-spirit posa en el centre del debat el caràcter colonial dels marcs d'intel·ligibilitat del fet queer, exposant una identitat interseccional en què els individus entenen aquesta no només en relació al fet sexual o de gènere, sinó lligada també a una comprensió específica de la relació amb el territori que s'habita i dels marcs culturals i comunitaris en que s'actua. Es tracta, doncs, d'una marca identitària en què el component natiu hi pesa tant com el queer i que s'emmarca dins d'una cosmovisió concreta que beu de l'espiritualitat de les nacions originàries. Aquest fet no impedeix, però, que els individus two-spirit siguen víctimes de discriminació no només per part de la societat colonial occidental, sinó també dins les seues pròpies nacions originàries. Com a conseqüència de centúries de dominació cultural i evangelització forçosa, molts pobles índigenes han adoptat un marc ideològic de marcat conservadurisme, el que situa al two-spirit molt sovint com a pària tant dins les estructures eurocèntriques resultat de la invasió com en el mateix sistema tribal que els hauria de ser propi.

Com a categoria identitària, doncs, el terme va més enllà simplement de la cohabitació de dos esperits (un de masculí i altre de femení) en un individu, o d'un transfuguisme de gènere a l'ús tal i com és entés en el nostres marcs teòrics i acadèmics. En el ser two-spirit s'entrecreuen condicionants culturals, racials, sexuals, de gènere i inclús espirituals per donar lloc a una identitat molt idiosincràtica que es constitueix com a exemple del que Eleni Varikas, definint les característiques del pària modern, denominarà "una correlación sin precedentes entre las diferentes relaciones de poder, las formas de subjetividad y de resistencia" (133). Unes formes de subjectivitat que responen a pràctiques diferenciades entre les diferents cultures autòctones al llarg dels segles, però que comparteixen la voluntat de resistir al projecte d'assimilació, homogeneïtzació i extermini que s'encetà en el segle XV i que, com es recorda des de l'activisme natiu, segueix en marxa.