Mirant al futur: com la tecnologia pot canviar les biblioteques ?

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 29/09/2010 - 09:27
Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.

Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
 
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI,  "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".

Gallica i Google: polítiques de digitalització a França

Enviat per Lluís Agustí el Dc, 22/09/2010 - 10:17
Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

La Bibliothèque nationale de France (BnF) ha estat capdavantera en els projectes de digitalització a Europa des que va presentar la seva primera versió de Gallica en 1997. La biblioteca digital francesa pretenia preservar i difondre a través d'Internet els fons patrimonials de la BnF en particular i de la cultura francesa en general. Però ben aviat va esdevenir alguna cosa més que una biblioteca digital, en certa manera representà i representa encara el gran projecte europeu alternatiu a la digitalització duta a terme per Google.

Aquesta alternativa s'estructurà i prengué forma a partir de la labor bibliogràfica i de selecció dels materials de Gallica, davant la digitalització massiva duta a terme per Google Books; per la vindicació de la "diversitat" de les altres cultures (i.e. la francesa), davant del monopoli anglòfon del cercador; i finalment per la defensa dels drets dels editors i els autors, davant de l'ús legalment dubtós de les obres sota drets vigents per part de Google.

Recordarem que aquesta reivindicació franco-europea davant Google va prendre forma definitiva quan l'antic director de la BnF, Jean-Noël Jeanneney, va publicar a Le Monde el 2005 "Quand Google défie l'Europe". França volia liderar un projecte francès i europeu que fes front a la voluntat totalitzadora del cercador americà.

Han passat alguns anys, molt de temps en termes d'Internet. Les coses han evolucionat: hi ha una experiència acumulada important quant als usos dels materials digitalitzats per part dels usuaris; Jeanneney no és al càrrec des de 2007; la BNF i d'altres biblioteques europees han arribat a acords puntuals amb Google; des de París la digitalització massiva no es veu amb mals ulls, fins i tot ja es planteja la digitalització exhaustiva de les obres arribades per via del Dipòsit Legal; els editors americans han començat a entendre's mínimament amb el gegant; el projecte Live Book Search, l'alternativa de Microsoft, Yahoo i d'altres enfront de Google Books ha deixat d'existir. I sobretot Google Books s'ha fet gran, molt gran, de fet "incontournable" .

Morin els cercadors; visquin les bibliografies!

Enviat per Amadeu Pons el Dc, 15/09/2010 - 10:11
Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Ja em perdonaran els lectors pel títol tan irreflexiu i abrandat, que no em crec ni jo mateix. Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost: cada tipus de recurs informatiu és millor per a una situació o per a una altra. No es pot dir que aquest sigui millor que aquell, sinó que ens resol millor una determinada necessitat informativa.

Que Google és una eina imprescindible per a la vida moderna està fora de dubte, com també ho és que el seu cercador troba tot allò que està disponible a la xarxa: tant el bo com el dolent. De vegades ens permet trobar una agulla en un paller... i de vegades ens fa perdre el temps i ens desespera: tot depèn de les circumstàncies i les situacions.

El major perill de l'automatització?

Enviat per Xavier Agenjo el Dc, 08/09/2010 - 08:39
Xavier Agenjo Bullón
del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 


No només les biblioteques sinó el conjunt de les activitats socials estan seguint a un ritme cada vegada més accelerat el títol del ja clàssic llibre de Negroponte Being Digital (1995). No obstant això, i de forma alarmant, al meu entendre, aquest enorme món digital no està sent salvaguardat per a la seva reutilització en qualsevol moment. Si atenem a les estadístiques del que conté la web en l'actualitat i pensem quina part d'aquesta informació està sent efectivament preservada amb una perspectiva de llarg termini. No, serà millor que no ho pensem.

 

Igual que sembla existir un desconeixement generalitzat de que tot el paper fabricat a partir, diguem-ne del segon terç del segle XIX té un pH àcid que va produint la seva degradació espontània i que farà que molt pocs llibres, documents, etc. sobrevisquin al segle XXI (malgrat que hi ha unes indicacions per fabricar paper no àcid d'acord amb la norma ISO 9706:1994) sembla existir un desconeixement absolut sobre els problemes per a tornar a utilitzar informació digital passat ja algun temps. Alguna notícia aïllada sobre determinats arxius de la NASA dels anys 60 que no han pogut recuperar, problemes a Anglaterra sobre la il·legibilitat de certs CD i fins i tot DVD, en resum, res.

 

ELAG 2010

Enviat per Ramón Ros el Dc, 01/09/2010 - 09:44
Ramon Ros
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

 

Fa unes setmanes vaig tenir la sort d'assistir al 34è congrés de l'ELAG (European Library Automation Group). Aquest grup pretén reunir un conjunt no massa gran (aquest any érem uns 200) de tècnics/administradors de tecnologia de l'àmbit bibliotecari de tot Europa. L'ELAG ha anat evolucionant molt, tant com la tecnologia que usem a les biblioteques. Fa anys es parlava molt de MARC21, de Dublin Core, de ILS, etc. Ara es parla molt més de l'usuari, de la interrelació de l'OPAC amb altres eines, de serveis web, de les expectatives, del text complet, etc. El tema principal d'enguany era "Meeting New User Expectations" que pot tenir una doble lectura: enfrontant-se a les expectatives dels nous usuaris o enfrontant-se a les noves expectatives de l'usuari, potser tant hi fa, la cosa és que l'usuari (ja acostumat al Flickr, Facebook, Google, etc.)  espera molt dels serveis de la biblioteca i hem de veure la manera de fer-ho possible.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS