Versió per a imprimir
Pocs móns com el de les biblioteques i poques professions com la dels bibliotecaris han viscut tan intensament i des de tan aviat els canvis produïts per les novetats tecnològiques que la nostra societat és capaç de produir de forma continuada des de mitjans del S. XIX. Cal afegir a l'anterior que les novetats tecnològiques van apareixent a un ritme que s'accelera enormement a partir de la irrupció dels ordinadors i encara més a partir de la combinació dels mateixos amb la capacitat de transmetre informació a través de les xarxes telemàtiques.
Hi ha dos motius que han fet que les biblioteques hagin estat sempre receptores primerenques de les innovacions tecnològiques. Per una banda, moltes de les tasques que formen els serveis bibliotecaris (els préstecs, per exemple) són rutinaris i repetitius, i , per tant, candidats ideals a ser mecanitzats o automatitzats. Per una altra, moltes biblioteques estan en entorns com universitats o centres de recerca que tenen gran capacitat d'aplicació de noves tecnologies i que troben en les biblioteques unes organitzacions predisposades per a la innovació.
Sigui el que sigui el que hagi passat en les darreres dècades, cal mirar endavant i detectar com les innovacions tecnològiques influiran en les biblioteques del futur. I això és el que fa l'Office for Information Technology Policy (OITP) de ALA que el 2008 va crear el programa America's Libraries for the 21st Century. El que motiva l'informe que ressenyem és que, en el S. XXI, "per ser rellevant, qualsevol institució, fins i tot les que com les biblioteques estan ben establertes, han d'avaluar quin és el seu lloc en un món que cada vegada viu més en línia".
L'autor ha explorat la literatura professional que s'ocupa d'aquestes temàtiques i extreu els temes que, segons, aquesta literatura, seran clau pel futur de les biblioteques i que agrupa en quatre seccions: els canvis que es produeixen en els formats de la informació, els canvis sobre com s'accedeix i usa la informació, els que afecten els processos i serveis i als mateixos bibliotecaris i, finalment, a la forma d'organitzar-se les biblioteques. Vegem aquests temes clau amb més detall.
L'autor inicia el capítol sobre els canvis en les formes de la informació recordant-nos que els serveis bibliotecaris estan conduïts per les necessitats dels usuaris i no només pels avenços tecnològics. Dit això, menciona com els dos canvis fonamentals els efectes de la web 2.0 en els serveis bibliotecaris i els llibres electrònics. Ho fa citant i resumint els articles que s'han publicat sobre aquests temes, cosa que és la constant de la resta de l'informe.
Més interessants són els canvis que se'ns presenten en les maneres en com s'accedeix i usa la informació. L'informe assenyala que ja és observable que els natius digitals (aquelles persones que han nascut i crescut enmig de la revolució tecnològica dels ordinadors personals i Internet) usen la informació de forma diferent a com ho fem els immigrants digitals. La informació que consumeixen és multi mitjà i ho fan en forma de multi tasca. En aquest context, i de cara a continuar éssent rellevants de cara al futur en el procés educatiu, les biblioteques hauran de fer evolucionar els seus serveis i posar l'alfabetització informacional en el centre de les seves activitats. En aquest apartat també es comenten els canvis en la recerca, els produïts per les digitalitzacions massives de llibres com la de Google i les facilitats creixents per estar sempre connectat.
L'espai principal de l'anàlisi dels canvis se centra en els que afecten o afectaran els processos, els serveis i els bibliotecaris. El tema clau aquí és la pervivència (o no) de la biblioteca física, o diguem-ho millor, de com el manteniment d'aquesta es combinarà amb la presència de la biblioteca a la xarxa i amb l'oferta digital de serveis bibliotecaris. S'assenyala que sembla que la utilització de serveis bibliotecaris en línia estimula les visites físiques a biblioteques i a museus. La digitalització de la informació i dels serveis està comportant una forta onada de renovació dels espais físics que es redissenyen per facilitar el treball en grup alhora que es mantenen els espais per als usos tradicionals.
I en aquest escenari de canvis accelerats que impacten indubtablement la biblioteca, quin és el camí a prendre? L'informe (fet, recordem-ho de peces de la literatura professional) ens recomana l'evolució, tot seguint les necessitats dels usuaris, i ens diu que el futur està en la col·laboració.
Col·laboració amb qui? En primer lloc amb els usuaris per a la creació de continguts i de nous espais digitals. En segon amb les organitzacions comunitàries a qui poden fornir de serveis nous com el ja anomenat de l'alfabetització digital o el de donar suport a mecanismes de e-govern i e-administració. Finalment amb les institucions d'educació superior i de recerca i la indústria editorial de cara a establir un mecanisme alternatiu (i millor) pel sistema actual de comunicació acadèmica.
Destaquem, per acabar, que l'informe està fet d'una selecció i resum d'articles i informes sobre la influència dels canvis tecnològics en el futur de les biblioteques. En aquest sentit, un dels valors de l'informe són les peces de literatura professional seleccionades, peces que ens poden servir per aprofundir, a cada un de nosaltres, en els aspectes que ens interessin més d'aquest futur sens dubte excitant i ple de novetats que ens espera.
