Què és això de l'e-ciència? Què podem [o hem] d'aportar els professionals de la informació i les biblioteques?

Enviat per Jordi Serrano el Dc, 03/11/2010 - 10:00
Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 
L'e [nhanced]-Ciència, segons el "Llibre blanc e-CIÈNCIA a Espanya 2004" [1], s'entén com el conjunt d'activitats científiques desenvolupades mitjançant l'ús de recursos distribuïts accessibles a través d'Internet, com càlcul, emmagatzematge i informació entre d'altres, i en paral·lel a l'evolució de les xarxes de comunicacions dedicades a la investigació, així com d'aplicacions de treball col·laboratiu.

L'associació que agrupa les biblioteques de recerca d'EUA i Canadà (ARL: Association of Research Libraries) va publicar el passat mes d'agost, els resultats d'una enquesta i un estudi [2] entre els seus membres on recullen de quina manera les biblioteques contribueixen (o van contribuir) en els processos de l'e-ciència.

Escenaris del 2025 per a biblioteques universitàries del 2010: com evitar ser sorpresos per les sorpreses

Enviat per Núria Balagué el Dc, 27/10/2010 - 09:04
Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

La prospectiva ens ajuda a comprendre el que pot passar en el futur –no a conèixer el futur mateix–  i ens dóna l'oportunitat –si sabem aprofitar-la– d'influir-hi treballant des del present. Un instrument prospectiu força habitual és la creació d'escenaris que ajuden les organitzacions a preveure futurs possibles, a entendre les diferents maneres en què els esdeveniments poden desenvolupar-se i a dissenyar amb encert les seves planificacions estratègiques. Per poder ser veritablement útils, els escenaris han de ser ben documentats, rellevants, pertinents, coherents i versemblants.

La creació d'escenaris que emmarquen els plans estratègics de les biblioteques és relativament freqüent ja que són un element inspirador potent a l'hora d'establir estratègies de futur. La tècnica ha estat emprada amb èxit per moltes biblioteques que, d'aquesta manera, han pogut enfocar l'ús dels seus recursos i el seu potencial innovador vers aquelles accions que tindrien més impacte i aportarien més valor als seus usuaris.

La cadena de valor

Enviat per Pedro Rueda el Dc, 20/10/2010 - 09:22
Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Aquest informe encarregat per la Library of Congress (LC) a R2 Consulting va ser elaborat per avaluar l'impacte dels registres MARC elaborats per la LC i altres entitats en el mercat nord-americà i conèixer la cadena de beneficis i valor afegit dels 500.000 registres bibliogràfics servits cada dia per la LC. Aquest mapa del mercat dels registres bibliogràfics a EUA també intentava recollir els incentius i les barreres a la producció de registres bibliogràfics, centrant-se en el format MARC i consultant a tots els sectors implicats: productors, distribuïdors i consumidors. El mapa resultant els ha permès dibuixar un escenari del moment i una projecció per als propers 5-10 anys, detectant la capacitat de catalogació dels principals centres del país, i dels consorcis i altres projectes cooperatius, com el Program for Cooperative Cataloging (PCC) que el març de 2009 havia arribat als 976.404 nous registres bibliogràfics, a més de milions d'entrades de control d'autoritats de nom i de matèria. El mapa, així mateix, mostra les possibilitats de redundància, i ajuda a detectar la relació entre necessitats i demanda, així com el paper que juga ara, i en un futur, el control d'autoritats en les biblioteques. Els reptes són dobles, d'una banda la modernització via RDA i FRBR, i d'altra l'aparició d'opcions de metadades al marge del format MARC.

Ciència 2.0

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 13/10/2010 - 09:35
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Durant els últims anys hem assistit a la proliferació d'un conjunt d'eines i serveis, denominats col·lectivament "2.0", que han permès als usuaris d'Internet passar de ser exclusivament consumidors d'informació a produir-la. Aquestes eines han desembarcat també en l'àmbit científic, on s'ha destacat el seu potencial per comunicar els resultats de la recerca de manera ràpida, àmplia i efectiva.

Per verificar aquesta hipòtesi, el RIN ha encarregat un estudi a un equip del Manchester eResearch Centre i de l'Institute for the Study of Science, Technology and Innovation de la Universitat de Edinburgh que ha analitzat si els investigadors britànics utilitzen aquestes eines i, si s'escau , com les fan servir, quins factors animen o inhibeixen l'adopció d'aquestes tecnologies i quina actitud mantenen cap a aquests productes. L'estudi es va iniciar amb una enquesta en línia que va permetre relacionar les característiques demogràfiques dels investigadors amb l'ús d'eines 2.0, va prosseguir amb entrevistes en profunditat a una mostra estratificada d'investigadors i va finalitzar amb cinc estudis de cas que van permetre analitzar com editors comercials i sense ànim de lucre desenvolupen serveis 2.0: Nature, PLoS, SlideShare, myExperiment i art-humanities.net.

La lectura vista per uns altres ulls

Enviat per Teresa Mañà el Dc, 06/10/2010 - 10:31
Teresa Mañà
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Entre les activitats que ha posat en marxa el Observatorio del Libro y la lectura del Ministerio de Cultura es troba aquest estudi sobre els hàbits lectors d'un sector de la població cada cop més nombrós.

Es tracta d'un estudi qualitatiu sobre una mostra no especificada de quatre nacionalitats amb presència majoritària en el districte de Arganzuela (Madrid) on properament s'instal·larà una seu de la FGSR.  L'estudi, elaborat a partir d'entrevistes individuals i grupals a col·lectius d'Europa del Est (Romania, Bulgària, Ucraïna), Xina, Iberoamèrica (Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia) i  Marroc va tenir en compte, també, la segmentació  home/dona; adult/nen; lector/no lector. L'objectiu primordial de l'estudi era disposar d'informació sobre el comportament lector o no lector del col·lectiu d'immigrants i, en concret, volia conèixer quatre aspectes: quin significat atribueixen a la lectura, les motivacions que els porten a llegir, les idees « preconcebudes » vinculades a la lectura i els elements que inhibeixen la pràctica de la lectura. L'informe de la investigació, no gaire extens, s'inicia amb uns capítols sobre les variables psicològiques i ¡socioeconòmiqes dels col·lectius, als quals segueixen els resultats obtinguts, complexos i dificilment concloents ja que que les característiques socioculturals i de comportament de cada grup són molt diferents.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS