Versió per a imprimir
.jpg)
Ramon Ros
Fa unes setmanes vaig tenir la sort d'assistir al 34è congrés de l'ELAG (European Library Automation Group). Aquest grup pretén reunir un conjunt no massa gran (aquest any érem uns 200) de tècnics/administradors de tecnologia de l'àmbit bibliotecari de tot Europa. L'ELAG ha anat evolucionant molt, tant com la tecnologia que usem a les biblioteques. Fa anys es parlava molt de MARC21, de Dublin Core, de ILS, etc. Ara es parla molt més de l'usuari, de la interrelació de l'OPAC amb altres eines, de serveis web, de les expectatives, del text complet, etc. El tema principal d'enguany era "Meeting New User Expectations" que pot tenir una doble lectura: enfrontant-se a les expectatives dels nous usuaris o enfrontant-se a les noves expectatives de l'usuari, potser tant hi fa, la cosa és que l'usuari (ja acostumat al Flickr, Facebook, Google, etc.) espera molt dels serveis de la biblioteca i hem de veure la manera de fer-ho possible.
L'estructura de l'ELAG consta normalment de tres parts, aquest any quatre:
1. Pre-conferència: code4lib
Code4lib és un grup internacional força actiu de gent que usa tecnologia novedosa dins les biblioteques. Nosaltres el coneixem sobretot per la seva llista de correu molt activa però ells també fan trobades (sempre als EUA). Hi havia la proposta de fer un grup similar a Europa ja que normalment els tècnics europeus no poden assistir als congressos nord-americans. Entre les opcions de no fer-ho o fer-lo paral·lelament a l'ELAG es va optar per un entre mig i fer-ho conjuntament. Així es va afegir un dia a l'ELAG abans de la conferència principal i es va convidar a participar a un membre de Code4Lib a la organització de l'ELAG.
Així doncs, la preconferència es va composar de dos "boot-camps" paral·lels que tractaven d'una manera molt pràctica Solr i Web Services. Pels assistents (jo no hi vaig ser) va ser un dia força productiu però dur alhora ja que voler-se convertir en experts d'aquestes dues tecnologies en un sol dia no és gens senzill.
2. Presentacions
Aquesta és la part clàssica. Es busquen sempre ponents que expliquin experiències relacionades amb el tema però mai presentacions comercials de productes. La conferència d'obertura es va titular "Tales from teaching committee: engaging learners, lecturers and libraries" d'Andrew Cox. L'Andrew explicava com la biblioteca de la institució on treballa (Universitat de Sheffield) té el mandat de crear un lligam entre l'estudiant, la biblioteca i la universitat. Per fer-ho es van fer enquestes i estudis del rol del nou estudiant i de l'entorn a la biblioteca (molta més tecnologia, més internacionalització, un espai diferent, etc.). Cal veure quina és la realitat de l'usuari (i no d'algun, sinó de la majoria) per adaptar els serveis que li pot oferir la biblioteca.
Una presentació que va suscitar molt d'interès va ser "Implementing a useful discovery interface for a large scale digital collection" de Till Kinstler on explicava com tenir en compte les necessitats dels nostres usuaris (i com recollir-les) a l'hora d'implementar un DI.
M'agradaria destacar també "Discovering the library collections – Theory meets practice" de Rosemie Callewaert i Lukas Koster. En aquesta presentació es confrontaven el model teòric dels serveis 2.0 que es vol donar a les biblioteques (Rosemie) amb el model pràctic de quins serveis realment podem donar o de quins serveis hi ha solucions comercials que els implementin (Lukas).
Idea senzilla però novedosa és la de "Open Bibliographic Data" de Patrick Danowsky: la biblioteca del CERN va decidir l'any passat d'obrir/donar els seus registres bibliogràfics. Es tracta de donar una llicència tipus Creative Commons (però encara més oberta) als teus registres bibliogràfics per que altres els puguin utilitzar lliurement i no només per catalogació per còpia, sinó per fer-ne altres conjunts, fer mineria de dades, modificar-les, refer-les, etc.
3. Lightning talks
Aquest és un format introduït ara fa dos anys, es tracta de presentacions molt breus (màxim 5 minuts) on el ponent explica algun nou producte o experiència de la seva biblioteca, en dóna la URL i si els assistents ho troben interessant ja hi aniran, sinó salten al tema següent.
N'hi va haver de força interessants i que presentaven projectes o idees de tot tipus, des d'interoperabilitat entre sistemes o com rebre "feedback" dels nostres usuaris a través de Twitter o Facebook. Com a divertida la que, entre rialles del propi presentador, explicava que el format MARC no era prou ric en camps i calia afegir-n'hi més, per tant proposava d'usar subcamps amb diacrítics, així tindríem la 245 $ü per exemple...
4. Workshops
Es tracta de grups reduïts (normalment de 10-20 persones màxim) i que tracten algun de temes proposats amb anterioritat. Aquest any hi va haver 7 grups:
- Solr. Un grup eminentment pràctic que debatia les experiències i possibles usos de l'indexador Apache Solr que s'està utilitzant molt en biblioteques darrerament.
- Web Services. Un altre grup pràctic, continuació de la preconferència, on s'ensenyaven a crear o usar alguns serveis web.
- Dos grups sobre Discovery Interfaces. Sembla que tothom està mirant quin DI instal·lar, aquest grup en va examinar els més coneguts tant comercials com de programari lliure.
- Knowing our users. Grup relacionat amb el tema del congrés que mirava de trobar respostes al que esperen els usuaris de les seves biblioteques.
- Data wells. Els dipòsits de dades (no només repositoris) semblen el següent pas natural que hauran de gestionar les biblioteques pel que fa a la informació electrònica.
- E-memory. S'examinava aquí els dipòsits més patrimonials i els aspectes més rellevants com: preservació, tecnologia usada, "crowdsourcing", etc.
