Les tecnologies educatives emergents

Dídac Martínez
Bibliotecari 
Universitat Politècnica de Catalunya
 

New Media Consortium; EDUCAUSE Learning Initiative (2011). The Horizon Report: 2011 edition. Austin, TX : The New Media Consortium. ISBN 978-0-9828290-5-9. <http://net.educause.edu/ir/library/pdf/HR2011.pdf>. [Consulta: 20/06/2011].
 

Nova edició de l'informe Horizon Internacional elaborat per The New Media Consortium, EDUCAUSE i Consortium for School Networking. Aquestes associacions estan formades per experts en educació. Son acadèmics de diverses àrees que es preocupen pel desenvolupament de les TIC aplicades a l'ensenyament. També inclouen membres institucionals com a universitats, associacions educatives, museus etc. Les seves activitats són principalment observar, analitzar i promoure a nivell mundial les tendències pedagògiques davant la irrupció de les TIC i la xarxa d'Internet. EDUCAUSE a més organitza infinitat de congressos, cursos, reunions, publiquen revistes i informes, confeccionen recursos i lideren xarxes d'intercanvi d'experiències en vers el canvi pedagògic. Agrupa i orienta a mes de 2.000 organitzacions i més 17.000 professionals.

Agenda digital europea: les coses que s'han de fer per a millorar en TIC a Europa

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Comisión Europea (2010). Una agenda digital para Europa: comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. COM(2010) 245 final/2. 26/08/2010. Comisíon Europea. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 08/06/2011].

Unión EuropeaEl terme agenda, d'origen llatí, té una accepció, tant en català com en castellà, que fa referència a la relació d'activitats que estan pendents de realització. Per si algú hi està interessat, la llista de coses a fer en TIC a Europa s'han apuntat en el document titulat "Una agenda digital para Europa", que va ser aprovat a mitjans de 2010 i que assenyala quin és l'horitzó de la UE en aquest àmbit fins al 2020. Es tracta d'un text estratègic de primer nivell i forma part d'una de les set iniciatives del programa Europa 2020 (http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm), pensat per a posar les bases per a un canvi de model econòmic que ajudi el vell continent a sortir de la crisi. La comissària encarregada de la seva gestió és Neely Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea.

Pel davant i pel darrere

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

CIBER, University College London, Emerald Group Publishing Ltd. (2010). Social media and research workflow. [London] <http://www.ucl.ac.uk/infostudies/research/ciber/social-media-report.pdf> [Consulta: 02/06/2011].


Pel davant i pel darreraPel davant i pel darrere va ser escrita l'any 1982 per Michael Frayn i explica, en essència, com un grup d'actors intenten muntar un obra de teatre. L'espectador pot veure les dues cares de la funció, la que s'observa des del pati de butaques i la que queda sempre oculta darrere dels decorats.

En la recerca, es produeix també un cert paral·lelisme al món del teatre. La part visible d'aquesta (el davant) té forma d'article, de presentacions a congressos o jornades. També hi ha fases que transcorren (pel darrere) entre despatxos: converses amb els col·legues, biblioteques, hores i hores de lectura o d'experiments al laboratori, entre d'altres.

Llibres digitals i dispositius de lectura, dos mercats indissociables?

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica


Observatorio de la Lectura y el Libro (2011). 2010 : la expansión de los dispositivos portátiles y portables. [Madrid]: Observatorio de la Lectura y el Libro, abril 2011. (Forma part de l'informe: "Situación actual y perspectivas del libro digital en España"). <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Ebook_2010.pdf>

EbookTot sembla indicar que l'informe elaborat per l'Observatori de la Lectura i el Llibre del Ministeri de Cultura forma part d'una sèrie més extensa, que s'anirà publicant periòdicament, dedicada a l'anàlisi del llibre digital a Espanya.

Pot sorprendre que el primer document que sorgeix d'aquesta sèrie estigui en la seva totalitat dedicat als dispositius de lectura o e-readers. La realitat, però, és que un cop superada la confusió terminològica sobre el que es denomina llibre electrònic (referència a un contingut digital), l'evolució i el mercat de llibres digitals està íntimament vinculat a la del mercat dels dispositius de lectura.

Passem comptes? Bibliografia sobre el rendiment de les biblioteques

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Poll, Roswitha (2011). Bibliography 'Impact and outcome of libraries'. Last update 08-01-2011. Universitäts und Landesbibliothek Münster (ULB). Publication associated with the IFLA Statistics and Evaluation Section. 38 p. <http://www.ifla.org/files/statistics-and-evaluation/publications/Bibl_Impact_Outcome-Jan2011.pdf>. [Consulta: 23/04/2011].

BalanzaQuan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.

Però la realitat és que les biblioteques són uns equipaments que requereixen d'una inversió important [1] i que els diners d'aquestes inversions provenen en la majoria dels casos dels impostos dels ciutadans. Així doncs, és normal que es demanin comptes, que hi hagi un rigor en la despesa i una transparència en la gestió. I més en èpoques en què l'economia no passa pels seus millors moments.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS