preservació

Preservació d’eBooks, nou repte per a biblioteques i centres de documentació

Lluís Vicente
Director de la Biblioteca i Arxiu històric
Ateneu Barcelonès

Amy Kirchhoff and Sheila Morrissey (2014). Preserving ebooks. Digital Preservation Coalition. Disponible a: http://dx.doi.org/10.7207/twr14-01 [Consulta: 13/07/2015]

L’ús d’eBooks i els serveis derivats per a biblioteques i centres de documentació ha estat un dels grans reptes del sector als darrers temps. Com accedeixen els usuaris, quina és la forma i condicions d’adquisició o quins han de ser els dispositius de lectura són qüestions treballades i tractades per professionals d’arreu del món. En aquest sentit, també s’han de tractar les qüestions relacionades amb la preservació digital, la qual ha de permetre l’accés i l’ús en el futur d’aquests nou tipus “d’artefacte llibre”. L’estudi Preserving eBooks d’Amy Kirchhof i Sheila Morrissey -dins del marc de l'anàlisi que fa la Digital Preservation Coalition en diversos camps- planteja quins són els principals problemes i models seguits en matèria de preservació digital de llibre electrònic. Els objectius de l’estudi són identificar els riscs generats i assegurar l’accessibilitat en el futur, tot treballant aspectes com la integritat, el context, la procedència i la identificació de les dades. En definitiva, com construir el patrimoni digital de biblioteques i centres de documentació.

La creació i conservació de vídeos nascuts digitals: la qualitat importa

Anna Valls
Centre de Documentació i Museu Arts Escèniques
Institut del Teatre 
 

Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative (2014). Creating and Archiving Born Digital Video. Part III. High Level Recommended Practices. Disponible: http://www.avarchivering.nl/node/1973 [Consulta: 02/06/2015]


El document  forma part d’una sèrie de quatre que analitzen els aspectes més rellevants de la creació  i el sistema d’arxiu dels vídeos nascuts digitals. Tots quatre estan redactats i avalats per la  FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative)  que va néixer  el 2007 per definir pautes comunes, mètodes i pràctiques per a la digitalització d’audiovisuals de contingut històric,  però ara  ha editat la col.lecció de documents del qual forma part el document que és objecte d’aquesta ressenya  i que tracta ja dels documents nascuts digitals.

Biblioteca: només digital?

Asunción Trénor
Biblioteca General
Universitat Politècnica de València
            

The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>

Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.

L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.

La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.

Gallica i Google: polítiques de digitalització a França

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

La Bibliothèque nationale de France (BnF) ha estat capdavantera en els projectes de digitalització a Europa des que va presentar la seva primera versió de Gallica en 1997. La biblioteca digital francesa pretenia preservar i difondre a través d'Internet els fons patrimonials de la BnF en particular i de la cultura francesa en general. Però ben aviat va esdevenir alguna cosa més que una biblioteca digital, en certa manera representà i representa encara el gran projecte europeu alternatiu a la digitalització duta a terme per Google.

Aquesta alternativa s'estructurà i prengué forma a partir de la labor bibliogràfica i de selecció dels materials de Gallica, davant la digitalització massiva duta a terme per Google Books; per la vindicació de la "diversitat" de les altres cultures (i.e. la francesa), davant del monopoli anglòfon del cercador; i finalment per la defensa dels drets dels editors i els autors, davant de l'ús legalment dubtós de les obres sota drets vigents per part de Google.

Recordarem que aquesta reivindicació franco-europea davant Google va prendre forma definitiva quan l'antic director de la BnF, Jean-Noël Jeanneney, va publicar a Le Monde el 2005 "Quand Google défie l'Europe". França volia liderar un projecte francès i europeu que fes front a la voluntat totalitzadora del cercador americà.

Han passat alguns anys, molt de temps en termes d'Internet. Les coses han evolucionat: hi ha una experiència acumulada important quant als usos dels materials digitalitzats per part dels usuaris; Jeanneney no és al càrrec des de 2007; la BNF i d'altres biblioteques europees han arribat a acords puntuals amb Google; des de París la digitalització massiva no es veu amb mals ulls, fins i tot ja es planteja la digitalització exhaustiva de les obres arribades per via del Dipòsit Legal; els editors americans han començat a entendre's mínimament amb el gegant; el projecte Live Book Search, l'alternativa de Microsoft, Yahoo i d'altres enfront de Google Books ha deixat d'existir. I sobretot Google Books s'ha fet gran, molt gran, de fet "incontournable" .

El major perill de l'automatització?

Xavier Agenjo Bullón
del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 


No només les biblioteques sinó el conjunt de les activitats socials estan seguint a un ritme cada vegada més accelerat el títol del ja clàssic llibre de Negroponte Being Digital (1995). No obstant això, i de forma alarmant, al meu entendre, aquest enorme món digital no està sent salvaguardat per a la seva reutilització en qualsevol moment. Si atenem a les estadístiques del que conté la web en l'actualitat i pensem quina part d'aquesta informació està sent efectivament preservada amb una perspectiva de llarg termini. No, serà millor que no ho pensem.

 

Igual que sembla existir un desconeixement generalitzat de que tot el paper fabricat a partir, diguem-ne del segon terç del segle XIX té un pH àcid que va produint la seva degradació espontània i que farà que molt pocs llibres, documents, etc. sobrevisquin al segle XXI (malgrat que hi ha unes indicacions per fabricar paper no àcid d'acord amb la norma ISO 9706:1994) sembla existir un desconeixement absolut sobre els problemes per a tornar a utilitzar informació digital passat ja algun temps. Alguna notícia aïllada sobre determinats arxius de la NASA dels anys 60 que no han pogut recuperar, problemes a Anglaterra sobre la il·legibilitat de certs CD i fins i tot DVD, en resum, res.

 

Subscriure a RSS - preservació