Versió per a imprimir
José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
http://diarium.usal.es/jcordon/
How do we read?: let's count the ways: comparing digital, audio, and print-only readers (2020). Washington, D.C.: National Endowment for the Arts. 62 p. Disponible a: <https://www.arts.gov/sites/default/files/How%20Do%20We%20Read%20report%202020.pdf>. [Consulta: 11/11/2020].
Els informes sobre les pràctiques de lectura s’estan prodigant durant els darrers anys, fonamentalment, a causa de les transformacions introduïdes per la irrupció de nous dispositius i models d’accés als continguts. La contraposició amb el referent imprès, això és, amb una tradició de segles, ha exercit el seu magnetisme en especialistes de totes les àrees que han abocat les seves opinions sobre la naturalesa i conseqüències del canvi, unes vegades fonamentades, d’altres meres especulacions (Cordón García, 2018). Aquestes anàlisis s’han incrementat quan han sorgit nous formats i formes d’accés digitals, com és el cas dels audiollibres, o bé quan alguna circumstància ha alterat el normal funcionament de la cadena del llibre, tal com ha succeït amb la pandèmia de la COVID-19, que va obligat al tancament de llibreries i biblioteques a tot el món, multiplicant exponencialment el recurs a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020).
La National Endowment for the Arts és una agència independent fundada el 1965 als Estats Units els objectius de la qual són el desenvolupament de les arts i les humanitats entre la població americana. Desenvolupa activitats de tot tipus relacionades amb aquests objectius, entre d’altres, l’elaboració d’informes d’investigació sobre temes molt diversos (tals com Arts strategies for addressing the opioid crisis: examining the evidence (2020); The effects of ticket pricing on arts attendance patterns: an economics literature review (2000-2018) (2020); Artists and other cultural workers: a statistical portrait (2019), etc.).
L’informe How do we read?: let's count the ways utilitza dades de l’enquesta desenvolupada per a l’anàlisi de participació en les activitats artístiques (entre les quals s’inclou la lectura) de l’any 2017 (The 2017 survey of public participation in the arts, SPPA), comparant els hàbits de lectura impresa, digital i d’audiollibres. Aquest informe és el quart de la sèrie que desenvolupa la institució que, prèviament, va publicar: Reading at risk (2004), To read or not to read (2007), i Reading on the rise (2009).
Encara que el darrer informe es publica el 2020, les dades dibuixen el panorama de tres anys enrere, i en la població estatunidenca major de 18 anys exclusivament. Això limita l’abast dels resultats i de les conclusions, donat que ni el context, ni les infraestructures, ni els programes existents permeten l’extrapolació de les dades a d’altres països més que molt parcialment, ja que les tradicions i el moment tecnològic difereixen considerablement, com es pot apreciar en el cas dels audiollibres, o en el de la lectura digital. I, a més, deixa fora un sector demogràfic molt important des del punt de vista de la lectura como és el de la població infantil i adolescent, quan els estudis mostren que constitueixen un segment imprescindible per analitzar adequadament la lectura digital. Per exemple, l’estudi desenvolupat per YouGov (2018), mostra que els nens petits, de 8 a 11 anys, tenen altes taxes d’ús de tauletes (74 %), i que més de la meitat dels joves de 12 a 14 anys (67 %) i de 15 a 17 (52 %) diu que usen sovint una tauleta com un iPad, Amazon Fire, per a diverses activitats, on la lectura ocupa el tercer lloc.
Malgrat aquestes limitacions, l’informe és de gran utilitat ja que rastreja no només els patrons de lectura més d’una dècada després de l’informe anterior, sinó també la participació en activitats que hi estan relacionades i, sobretot, en un context on la lectura digital ja no és una realitat emergent, com ho podia ser l’any 2008, sinó un fenomen consolidat.
Resultats globals
Segons l’estudi, més de la meitat dels adults estatunidencs (55 %) va practicar algunes de les formes de lectura de llibres el 2017, ja fos a través de mitjans impresos, digitals o escoltant audiollibres.1 A Espanya, per aquestes mateixes dates, els percentatges s’eleven al 67,7 % i al Canadà al 82 %. De totes maneres, les grans diferències estadístiques es produeixen, sobretot, perquè la unitat temporal escollida per a l’enquesta difereix en uns casos i en d’altres. Als EUA i al Canadà es calcula sobre la lectura d’almenys un llibre en el darrer any, i a Espanya sobre la lectura en els darrers tres mesos. La taxa de lectura de llibres s’ha mantingut més o menys estable als Estats Units durant la darrera dècada, ja que el 2008 era del 54,3 %, el 2012 del 54,6 % i el 2017 del 55,5 %, una progressió força més lenta que a Espanya, per exemple, que va pujar més de 7 punts en aquell mateix període (Hábitos de lectura, 2018). No obstant, si ens retrotraiem fins l’any 1992, la taxa de lectura de llibres ha caigut als EUA una mitjana de 10 punts, sobretot al sector d’adults dels 18 als 34 anys.
La mitjana de llibres llegits canvia considerablement segons els formats, ja que els lectors de llibres impresos en exclusiva consumeixen una mitjana de quatre llibres a l’any, mentre que els d’audiollibres escolten uns cinc llibres i els que utilitzen els llibres electrònics, uns sis. Aquestes dades no són excloents entre si, i el més habitual és el consum de formats combinats, sobretot entre els lectors digitals.
És molt interessant la dada del consum d’obres per gèneres i formats donat que permet conèixer les pràctiques de lectura d’una manera més acurada.
Segons les dades que figuren en el quadre precedent, la lectura impresa preval sobre la digital i la d’audiollibres en tots els gèneres excepte en tres: poesia, teatre i novel·la gràfica, tres gèneres amb una forta presència a la xarxa, sobretot des del punt de vista de l’experimentació i de l’autoedició que, als Estats Units, ha trobat un nínxol de mercat amb xifres espectaculars, tant en producció com en consum. Precisament l’any 2017, la xifra d’obres autoeditades va sobrepassar el milió de títols als EUA, segons l’informe publicat per Bowker (2018). Cal tenir en compte que aquestes xifres aportades per Bowker, segurament s’hagin calculat a la baixa, ja que quan s’autoedita en format digital, el número ISBN no és obligatori, ja sigui als Estats Units o en qualsevol altre lloc. I a més, gran part de les obres publicades sota aquest sistema en aquell país ho han fet a Kindle Direct Publishing, d’Amazon, les dades del qual no són recollides per Bowker perquè utilitza el codi d’Amazon ASIN. Segons l’informe publicat per l’Association of American Publishers (AAP), per a l’any 2017, les raons de la caiguda en les vendes de llibres electrònics en aquell any podrien ser en el fort ascens de les obres autoeditades.
La resta dels gèneres, per bé que inferior en taxes de lectura a la qual s’efectua en l’àmbit analògic, adquireix xifres importants i, en alguns casos, com el dels llibres científics, molt properes a la rúbrica impresa.
Les dades relatives als grups d’edat per als diferents formats deixen una evidència incontrovertible, i és la divisió per edats entre les pràctiques de lectura. Com es pot apreciar en el gràfic inferior, la franja d’edat dels 18 als 54 anys, amb quatre trams diferenciats, manifesta una major inclinació per la lectura digital i els audiollibres, i la corresponent als trams compresos a partir dels 55 anys mostra una preferència per l’imprès.
L’informe finalitza amb rúbriques dedicades al compromís i la participació en activitats culturals de caràcter general, o relacionades amb la lectura (com ara la pertinència a clubs on es reflexiona sobre ella) per part dels diferents tipus de lectors. Es tracta d’una relació poc fonamentada, tret de la relativa als clubs de lectura, on l’àmbit digital juga amb l’avantatge de la virtualització del procés, i per tant de la major facilitat d’accés als continguts i discussions del fòrum, ja que al practicar un mode de lectura o altre no sembla que determini un major o menor compromís amb l’assistència a espectacles en viu, la visita a monuments a una galeria d’art o a un museu.
De qualsevol manera, l’informe aporta xifres interessants que serveixen per radiografiar el perfil de lectura d’una part de la població americana, amb trets que necessitarien un major detall, sobretot per respondre al títol de l’estudi How do we read?, el nivell de granularitat del qual és pobre pel que fa als gèneres, i inexistent quant als sistemes d’accés als continguts, als dispositius de lectura, als sistemes d’informació sobre les obres escollides, als referents usats per a la seva selecció, etc. I sobretot, compta amb l’inconvenient de prescindir de nens i adolescents per al desenvolupament de l’enquesta.
El que és clar, tant en aquest informe com en les desenes dels que s’han succeït en els anys successius tant als EUA com a la resta dels països del món, és que els formats digitals, tant textuals com d’àudio, adquireixen cada cop major importància entre la població, una importància que s’ha vist potenciada durant l’any 2020 per l’efecte de la pandèmia del coronavirus. Però la cultura impresa segueix adquirint una força considerable, de tal manera que, com assenyala Hegland (2020), vivim en una època de paradoxes en la qual estem atrapats entre una tradició textual lineal, on el pensament i els arguments que usem són seqüencials, i una realitat cada cop més multiconnectada, sense haver descobert encara com acomodar ambdues veritats. Els informes de lectura segueixen deixant constància d’aquesta transició, per bé que la interpretació dels seus resultats tingui sentit únicament si s’efectua una anàlisi diacrònica, a través de l’evolució dels diferents paràmetres en el temps, si se la compara amb d’altres indagacions de caràcter similar, amb la finalitat de poder comparar les dades de diferents fonts, o si es contextualitza geogràficament, enfrontant la realitat de diferents països per situar-los en una posició relativa respecte a la incidència dels fets analitzats.
En tot cas, respecte de les enquestes sobre lectura, seria convenient recordar l’experiència de l’estudi desenvolupat per The Reading Agency sobre els hàbits de lectura dels britànics amb motiu de la World Book Night, l’any 2017. Els resultats van ser sorprenents, ja que el 41 % dels enquestats va manifestar mentir quan es tractava de confessar el que llegien i quant llegien. Aquest percentatge ascendia al 64 % en el sector d’edat dels 18 als 24 anys, en el qual una gran part dels seus integrants declarava mentir quan afirmava haver llegit una obra que, en realitat havien vist al cine. El fenomen de la postveritat fa temps que va arribar a la lectura. Cal no oblidar que ja l¡any 2007 Pierre Bayard va publicar la seva obra Comment parler des livres que l'on n'a pas lus (Les Éditions de Minuit), on defensava que per parlar d’un llibre era preferible no haver-lo llegit del tot, o millor encara, no haver-lo obert mai.
1 Segons l’estudi desenvolupat per a les mateixes dates per Pew Research Center, les xifres de lectors de almenys un llibre en els darrers dotze mesos pujaria al 74 % que, desglossat, es distribuiria entre un 67 % per als llibres impresos, un 29 % per a lectors de llibres electrònics, que també llegeixen llibres impresos, i un 7 % en exclusiva per a llibres digitals.
Referències
Bowker (2018). Self-publishing in the United States: 2012-2017: print vs. ebooks.
Cordón García, José Antonio (2018). «Combates por el libro: inconclusa dialéctica del modelo digital». El profesional de la información, vol. 27, n.º 3, p. 467-481.
Cordón García, José Antonio; Muñoz Rico, María (2020) «J.K. Rowling, la COVID-19 y el mundo de la edición». Anuario ThinkEPI, vol. 14, p. 1-15.
FGEE (Federación de Gremios de Editores de España) (2020). El papel del libro y de la lectura durante el periodo de confinamiento por COVID-19 en España. Madrid: Federación de Gremios de Editores.
Hábitos de lectura y compra de libros (2018). Madrid: Federación de Gremios de Editores de España: Ministerio de Cultura.
Hegland, Frode Alexander (2020). The future of text. [S. l.]: Future Text Publishing.
Wischenbart, Rüdiger (2020). The digital consumer book barometer. Covid-19 special edition. [Frankfurt am Main]: Bookwire.
YouGov (2018). YouGov results. [London]: YouGov.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
