Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats
Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].
És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat.
Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.
L’informe que tenim avui entre mans fa referència, precisament, a un possible model de finançament parcial de la publicació de llibres en accés obert: la comercialització i venda dels llibres en format paper i digital, en el context del mercat dels Estats Units d’Amèrica. Malgrat que la definició de què és un llibre o monografia no és molt precisa, parlem d’una forma de publicació que encara avui es considera essencial per a algunes disciplines acadèmiques, com poden ser les arts, les humanitats o les ciències socials.
Ja a la introducció de l’informe s’observa una crescuda en el nombre de projectes de publicació de llibres en accés obert, malgrat que parlem encara d’un volum menor respecte al total de publicació, alhora que s’identifica una baixada en les vendes del format paper de llibres. Si a aquest fet hi sumem que les disciplines amb una forta dependència del llibre com a canal de comunicació es troben entre les menys finançades en les convocatòries d’ajuts de la recerca, es qüestiona, si més no, que les vendes de formats alternatius a l’accés obert en puguin ser una via raonable de finançament.
Metodològicament, l’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb l’Association of University Presses, i se centra en l’anàlisi de les vendes en paper i format digitals de 976 llibres publicats en accés obert, majoritàriament immediat, publicats entre els anys 2005 i 2022. Parlem de títols que tant es poden considerar monografies especialitzades com treballs propers als llibres de text, adreçats a un mercat no sempre necessàriament acadèmic. La comercialització contempla tant les versions en paper com versions digitals en plataformes com Kindle, malgrat estar disponibles en accés obert.
De les dades que ens aporta l’informe en voldríem destacar:
- Tots els llibres en accés obert varen generar alguna venda en format paper o en digital, però les vendes en paper són significativament superiors a les digitals. Malgrat els serveis que poden oferir plataformes com Kindle o altres, la facturació en aquests canals es troba a molta distància de les vendes en format paper.
- Pocs títols acumulen una part important de les vendes. Això no és cap sorpresa en els catàlegs editorials, on un nombre reduït de títols publicats permeten que es puguin publicar altres treballs, que possiblement no disposaran d’un mercat similar.
- Entre els llibres més venuts en format paper es troben els títols publicats per editorials universitàries grans i amb volums de facturació importants. Això pot respondre a la disponibilitat, per part d’aquestes editorials, de més recursos adreçats a la promoció i màrqueting. També s’hi podrien considerar títols o manuals considerats «clàssics» que disposen ja d’un públic molt establert.
- Per les dades obtingudes, la publicació en accés obert no promou, per si mateixa, la compra de formats alternatius els primers anys de publicació. L’estudi no disposa de dades posteriors que permetin extreure conclusions sobre el seu mercat, en relació amb les vendes de monografies que no es troben en accés obert.
- Sobre els formats de venda en paper, l’informe no aporta dades relacionades amb les vendes de llibres en paper en impressió sota demanda (print on demand, POD), format que es podria considerar propi per a aquest tipus de publicacions, ja que permet disposar de versions en paper de llibres digitals sense necessitat de realitzar grans inversions per part de les editorials.
- Sobre les vendes per disciplines, el nombre de títols en ciències socials és superior a la meitat dels títols de la mostra, i sobta l’alt nombre d’unitats venudes de llibres STEM (de ciències), i en particular els títols d’informàtica i ciències de la computació. L’informe no aporta dades concretes que ho puguin explicar, i no sembla que les diferències de preus mitjans entre els títols de les diferents disciplines en puguin aportar la resposta.
A la pregunta sobre quin impacte té la venda de llibres en paper o digitals en el finançament de monografies en accés obert, cal dir que la resposta no és simple. Diferents estudis mostren diferències importants en relació a quin seria l’establiment d’un cost d’edició mitjà d’una monografia d’aquestes característiques. A això cal sumar-hi que un nombre important d’editors disposen d’altres mecanismes per al finançament d’aquests treballs: la participació en iniciatives com podria ser Knowledge Unlatched, on són les biblioteques universitàries les que participen en la selecció i finançament de l’edició de llibres en accés obert, la disposició de fons institucionals per a la publicació d’aquests treballs, o disposar de projectes específics dins d’aquestes editorials per a aquests projectes.
Tot plegat fa pensar, però, que la venda de formats alternatius als llibres en accés obert no serà, per si mateixa, una via per al seu finançament, malgrat que en pot ser una part. Pocs títols s’autofinançarien, i aquests no podrien respondre als costos d’edició de la resta. Per si mateix no seria un model viable i caldrà tenir en compte models basats en diferents factors, com aportacions institucionals o el finançament per part de les agències que financen projectes de recerca o altres.
No voldríem acabar aquesta ressenya sense fer esment a algunes iniciatives relacionades amb l’edició universitària de llibres en accés obert, de caràcter molt proper i que considerem significatives. Ens poden oferir una visió de, fins a quin punt, aquest tema està sobre la taula en el marc de l’edició universitària. Són moltes les editorials universitàries que editen i publiquen llibres i monografies en accés obert i diferents institucions ja fa temps que treballen per mirar de donar a conèixer aquesta activitat. Per exemple, la Xarxa Vives d’Universitats, en el seu portal e-Buc, disposa d’un espai on les universitats membres de la Xarxa donen a conèixer els seus llibres publicats en accés obert. També la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) ja fa anys que mira de promoure i donar visibilitat a les publicacions de llibres en accés obert dels seus associats. Però no només això, sinó que també trobem iniciatives properes que cerquen la manera com es pot finançar aquest model de publicació. L’AGAUR, l’any 2023, publicava la convocatòria dels seus ajuts a l’edició de llibres i manuals universitaris en català, en la qual es contemplava un ajut del 100 % per a aquells treballs publicats en accés obert, o les convocatòries María de Guzmán de la FECYT que, si bé no van adreçades a la publicació de monografies en accés obert, poden dotar de recursos les editorials universitàries per fer front a aquest repte.
Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de Myriams-Fotos a Pixabay
Scholastic és una (macro)editorial dedicada al món escolar i del llibre infantil i juvenil als Estats Units d’Amèrica i també en altres països anglosaxons; en el seu catàleg s’hi poden trobar grans èxits de la literatura infantil i juvenil com Harry Potter o Els jocs de la fam. A més de la seva tasca editorial, periòdicament elaboren l’informe Kids & family reading report, un estudi realitzat a famílies americanes en el qual s’analitzen diversos aspectes sobre els hàbits i tendències lectores entre infants i joves de 6 a 17 anys.
Confesso sense massa vergonya l’enveja que he tingut dels bibliotecaris nord-americans que, davant qualsevol compromís per parlar d’algun tema professional, sempre poden tirar de veta d’algun dels molts informes que haurà fet algun comitè. Els coneixements professionals a Europa estan lògicament més fragmentats i ni abastem tant ni amb tanta profunditat.
Els informes sobre les pràctiques de lectura s’estan prodigant durant els darrers anys, fonamentalment, a causa de les transformacions introduïdes per la irrupció de nous dispositius i models d’accés als continguts. La contraposició amb el referent imprès, això és, amb una tradició de segles, ha exercit el seu magnetisme en especialistes de totes les àrees que han abocat les seves opinions sobre la naturalesa i conseqüències del canvi, unes vegades fonamentades, d’altres meres especulacions (Cordón García, 2018). Aquestes anàlisis s’han incrementat quan han sorgit nous formats i formes d’accés digitals, com és el cas dels audiollibres, o bé quan alguna circumstància ha alterat el normal funcionament de la cadena del llibre, tal com ha succeït amb la pandèmia de la COVID-19, que va obligat al tancament de llibreries i biblioteques a tot el món, multiplicant exponencialment el recurs a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020). 
