biblioteques escolars

«Huellas de un viaje»: un camí empedrat de color groc cap a l'impuls de les biblioteques

Marta Cava
Bibliotecària
Institut Premià de Mar


Miret, Inés; Baró, Mònica; Dussel, Inés; Mañà, Teresa (2021). Huellas de un viaje: trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares de Galicia. Santiago de Compostela: Dirección Xeral de Centros e Recursos Humanos. Consellería de Cultura, Educación e Universidade de la Xunta de Galicia. 311 p. Disponible a: <https://libraria.xunta.gal/sites/default/files/downloads/publicacion/huellas_de_un_viaje.pdf>. [Consulta: 27/02/2022]. 


Hi ha molts estudis, documents i informes que posen en valor la importància i els beneficis de la biblioteca escolar en els centres educatius. També són moltes les bones pràctiques que s’han recollit d’arreu del món amb exemples de biblioteques que duen a terme petites i grans accions a les quals cal prestar atenció.

A Huellas de un viaje trobem un exhaustiu document on s’explica el funcionament de les biblioteques escolars a Galícia, tot allò que aporten a la comunitat educativa i dades estadístiques i valoracions de primera mà d’alumnat, professorat i famílies. També té espai per fer una mirada cap al futur per analitzar quin paper tindran en els propers anys.

Al llarg de les més de 300 pàgines que té el document, podem fer-nos una idea de l’organització interna de les biblioteques amb molt de detall, però també de sentir la veu d’un gran ventall de persones diferents, tant des del mètode tradicional de l’enquesta com amb dues interessants propostes: els textos escrits pel professorat i els dibuixos fets per l’alumnat. És un text llarg i que requereix tenir un llapis a prop per poder subratllar totes les idees que hi apareixen. A partir de l’estructura del document, intentarem desgranar què s’hi recull.

Biblioteques escolars al Regne Unit: un espai desaprofitat?

Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil


Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021]. 


D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.

Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal. 

D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.

Great School Libraries

Júlia Baena
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Great School Libraries (2019- ). Swindon: SLA; London: CILIP: School Libraries Group. Disponible a: <https://www.greatschoollibraries.org.uk/>. [Consulta: 09/12/2020]. 


El web Great School Libraries és una iniciativa organitzada per diverses entitats independents britàniques vinculades a les biblioteques escolars: Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP), School Library Association (SLA) i School Libraries Group (CILIPSLG). També compta amb el suport d’empreses, biblioteques i entitats diverses com SLS UK School Library Services, Association of Senior Children’s and Education Librarians (ASCEL), Guille-Allès Library, National Association for Able Children in Education (NACE), Read for Good, CILIP Wales, CILIP Ireland, SLG Scotland, Youth Libraries Group, The Reading Agency, National Literacy Trust i Booktrust. A banda, també està patrocinada per l’empresa anglesa Peters (especialitzada en productes i serveis per a biblioteques escolars).

La missió que indica l’entitat és prou clara: «La nostra missió és retornar les biblioteques i l’accés dels bibliotecaris a totes les escoles del Regne Unit». A través d’una campanya prevista per tres anys, s’intenta assolir l’objectiu de proporcionar «grans biblioteques escolars» a tots els infants i joves del país, defensant el seu dret a gaudir d’una biblioteca escolar de qualitat. Com a primer pas, indiquen la necessitat d’obtenir informació sobre la situació de les biblioteques escolars i, per tant, incideixen en l’objectiu de recollir dades precises. Els eixos de la campanya són els següents:

La formació continuada del personal: un procés que es consolida

Maite Comalat1
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales. (2015). Formación continua en el Sistema Español de Bibliotecas: resultados de una encuesta. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Disponible a: http://hdl.handle.net/10421/8990. [Consulta: 01/02/2016]


Seguint la línia de treball que inicià el 2013 amb la publicació de les fitxes de caracterització dels perfils professionals, aquest grup de treball acaba de publicar els resultats d’un estudi que han dut a terme per conèixer com s’està desenvolupant la formació contínua a les biblioteques de titularitat pública a l’Estat espanyol.

L’estudi es basa en una enquesta estructurada en cinc grans apartats orientats a aprofundir en els sistemes d’organització, les temàtiques tractades, la valoració, la identificació de bones pràctiques i les necessitats d’infraestructura i suport institucional de la formació del personal. En l’estudi van participar, en un primer grup, el 22,9 % de les 741 biblioteques o serveis del Sistema Español de Bibliotecas (SEB) als quals es va fer arribar l’enquesta entre els mesos de juny i juliol de 2014. En aquest grup s’inclouen les biblioteques regionals i nacionals de les comunitats autònomes, la Biblioteca Nacional, les 53 biblioteques públiques de l’Estat, les xarxes de biblioteques públiques municipals, les biblioteques d’ensenyament superior i les biblioteques especialitzades. En un segon grup s’agrupen les respostes de les biblioteques escolars, les característiques de les quals van fer recomanable una enquesta diferenciada que es va difondre entre setembre i octubre de 2014 i en la qual van participar 539 institucions educatives. En aquest cas, no és possible valorar el percentatge de participació ja que no és possible concretar la dimensió de l’univers. Les respostes rebudes per cadascun d’aquests dos grups són analitzades a l’informe de manera diferenciada i permeten veure algunes variacions significatives entre elles.

Biblioteques escolars: una vegada més, arguments per a una intervenció d'urgència

Cristina Novoa Fernández
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Xunta de Galicia
 

Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].

Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques escolars