Escola d’estiu DECriS

Mel Garcia i Berta Ollé
Alumnes del grau d'Informació i Documentació

Davinia Pérez
Alumna del grau d'Informació i Documentació + Comunicació Audiovisual

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA)
Universitat de Barcelona (UB)


L’escola era una de les activitats del Projecte DECriS, finançat pel programa Erasmus+ (Project: 2020-1-HR01-KA226-HE-094685) i en què participen professorat i alumnat de la FIMA. Aquesta escola d’estiu està adreçada a estudiants de grau i a titulats recents interessats a continuar els seus estudis de màster en l’àmbit de la Informació i la Documentació. Enguany era el segon any que s’organitzava i cada any es fa en una ciutat europea diferent.

El projecte va dotar la Universitat de Barcelona d’un total de deu beques que cobrien el cost del desplaçament, la inscripció, l’allotjament i la manutenció durant la setmana que durava l’Escola. Van participar-hi estudiants de Zagreb, Osijek, Sarajevo i Salònica, mentre que de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals hi vam assistir deu estudiants.

Ineficiències, defectes i pràctiques fraudulentes a la comunicació científica: obrint el focus més enllà de les revistes i congressos depredadors

Cristóbal Urbano
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible a: <https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English>. [Resum en castellà a: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish]. [Consulta: 15/09/2022].


Després de molts anys de manca de protagonisme de les organitzacions internacionals de governança de la ciència (Unesco, International Science Council [ISC], Committee on Publication Ethics [COPE], etc.) en el debat i el combat de les publicacions depredadores, des de 2019 s’observa una major preocupació per donar un enfocament més sistèmic com a resposta al problema de les revistes i congressos depredadors, en els quals es pot publicar gairebé qualsevol cosa a canvi del pagament corresponent. Un exemple d’això seria el COPE discussion document: predatory publishing (2019), que posa de manifest aquesta implicació, al mateix temps que visualitza el retard amb què es va abordar aquest enfocament més institucional. Des que el 2010 Jeffrey Beall1 va encunyar el terme predatory open-access publishers la comunitat acadèmica i els investigadors dedicats a l’estudi de la comunicació científica han prestat molta més atenció que les organitzacions internacionals a un tema que ha estat, i segueix sent, conflictiu en el context de debat sobre el futur de l’accés obert. 

Les revistes diamant: creant una comunitat global i noves infraestructures

Marta Serrat-Brustenga
ORCID 0000-0002-7765-5254
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Ancion, Zoé; Borrell-Damián, Lidia; Mounier, Pierre; Rooryck, Johan; Saenen, Bregt (2022). Action Plan for Diamond Open Access. [Brussel·les]: Science Europe. 8 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/ZENODO.6282402>. [Consulta: 06/09/2022].



Quan un investigador vol publicar els resultats de la seva recerca té múltiples opcions de publicació en accés obert. Les revistes d’accés obert diamant, que no cobren als autors ni als lectors, permeten una publicació sense barreres ni embargaments i, per tant, esdevé una via molt atractiva que, a més, permet complir amb els requisits actuals dels principals ens finançadors de la recerca.

El febrer de 2022, va tenir lloc el Diamond Open Access Workshop. Els experts que hi van participar, amb el suport de les entitats COAlition S, Science Europe, ANR i OPERAS, van donar forma als quatre eixos principals de l’Action Plan for Diamond Open Access. El punt de partida d’aquest pla d’acció és l’OA diamond journals study, ressenyat en aquest Blok per Miguel Navas, que dibuixa de forma prou precisa l’ecosistema de les revistes diamant.

Panorama de la ciència oberta: referent internacional i exemples de l’Estat espanyol

Seminari Ciència Oberta (2022). Universitat de Barcelona et al. 22 de juny. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=Izgi_wKa9CA&t=481s>. [Consulta: 18/07/2022].


El passat 22 de juny es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona l’acte de tancament del projecte del Plan Estatal «Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación» liderat per Ernest Abadal. El projecte és el quart consecutiu finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, tot i que obre el focus en la ciència oberta, ja que els anteriors se centraven en l’accés obert. 

L’esdeveniment va tenir tres parts diferenciades. La conferència inaugural «Transition to Open Science, why and how» va anar a càrrec de Frank Miedema, vicerector de recerca a la Utrecht University i el va presentar i acompanyar Ignasi Labastida, delegat del rector per la ciència oberta i membre del projecte.

Quo vadis scholar publishing?

Maria Boixadera
Coordinadora de Publicació Acadèmica
Biblioteca per a la Recerca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Opening the record of science: making scholarly publishing work for science in the digital era (2021). International Science Council. Paris: International Science Council. Disponible a: <http://doi.org/10.24948/2021.01>. [Consulta: 11/07/2022].


L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.

Inicialment preparat com a document de discussió on hi han participat grups de treball internacionals, ha passat per tres fases de revisió: una d’inicial duta a terme per un grup d’experts, una segona duta a terme per tres fòrums virtuals amb membres de l’ISC i una tercera per un grup d’experts més ampli i provinent de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fetes aquestes revisions ha estat lliurat i sotmès a acord al Comitè de Direcció de l’ISC.

L’informe s’adreça a la comunitat i institucions científiques i té l’objectiu estratègic de proposar una visió compartida dels principis i prioritats del sistema de difusió dels resultats de la ciència i proporcionar les bases per iniciar un canvi de paradigma que aporti beneficis a tots els agents implicats.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS