bibliotecaris

D'especial a valuós: la mesura de l'impacte dels Archives and Special Collections de la Western Libraries

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Belton, Tom; Jamieson, Amanda; Oliver, Amanda; Quirk, Anne (2022). Library impact research report: impact of archival collections and services on the Western University Department of History. Washington, DC: Association of Research Libraries. 61 p. Disponible a: <https://www.arl.org/resources/library-impact-research-report-impact-of-archival-collections-and-services-on-the-western-university-department-of-history/>. [Consulta: 28/03/2022]. 


L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora. 

La irrupció del ChatGPT: la professió bibliotecària a l’era de la intel·ligència artificial

Jorge Franganillo
Professor d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals


L’embat que està provocant la intel·ligència artificial és comparable a l'arribada d'Internet, que va revolucionar l’accés a la informació i, en conseqüència, la tasca dels treballadors del coneixement. Avui, els models de llenguatge, com ara GPT, LaMDA o LLaMA, augmenten la capacitat de les màquines per entendre el llenguatge natural i per interactuar amb els humans. I és així com aquest nou assoliment tecnològic torna a transformar, no només la manera com les persones accedeixen a la informació, sinó també com els professionals de la informació fan la seva feina.

Preparar els bibliotecaris escolars del futur: els nous estàndards d’acreditació de la formació als Estats Units

Mònica Baró
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALA/AASL/CAEP School librarian preparation standards (2019) (2019). [Chicago, IL: American Association of School Librarians (AASL)]. 76 p. Disponible a: <http://www.ala.org/aasl/sites/ala.org.aasl/files/content/aasleducation/ALA_AASL_CAEP_School_Librarian_Preparation_Standards_2019_Final.pdf>. [Consulta: 21/04/2020]. 


Els canvis que es produeixen continuadament tant en el món de l’educació com de les biblioteques requereixen que els bibliotecaris escolars actualitzin els seus coneixements i adquireixin noves competències i, per això, es fa necessària una revisió permanent de la formació bàsica i/o continuada que aquests reben per desenvolupar la seva feina. Per assegurar que aquesta formació és l’adequada, en alguns països de tradició anglosaxona les associacions professionals acrediten de titulacions, tant en l’àmbit de màster com de postgrau, en base a uns estàndards que serveixen per avaluar els programes de formació, i que es renoven periòdicament per adaptar-los a les necessitats canviants dels entorns. Uns nous estàndards, doncs, estableixen uns requeriments actualitzats per a aquells que molt aviat seran bibliotecaris escolars, però també serveixen com a indicadors per a aquells professionals que estan en actiu i, evidentment, com a guia per tal que els centres de formació revisin i actualitzin, al seu torn, els plans d’estudi.

Una professió global

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].


Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.

Com podem valorar la preparació dels bibliotecaris?

José Antonio Moreiro González
Universidad Carlos III de Madrid


Brettle, Alison; Maden, Michelle (2015). What evidence is there to support the employment of trained and professionally registered library, information and knowledge workers?: a systematic scoping review of the evidence. Manchester: University of Salford: CILIP. 87 p. Disponible a: https://www.cilip.org.uk/sites/default/files/documents/value_of_trained_.... [Consulta: 11/03/2017].


La desorientació que causa la canviant realitat en la qual actuen els professionals de la informació, principalment els bibliotecaris, fa necessària la indagació permanent en la seva capacitació per enfrontar-se a les tasques que els corresponen. A això ve a contribuir aquest informe d’un projecte d’investigació finançat per CILIP (The Chartered Institute of Library and Information Professionals) l’objectiu del qual mira d’identificar les certeses sobre les quals es fonamenta la selecció adequada dels professionals més ben qualificats, per tant, acreditats competencialment i certificats acadèmicament, per a les diferents feines del sector. Les evidències s’identifiquen, analitzen i classifiquen a partir d’una rigorosa revisió de la corresponent literatura publicada en anglès.

Subscriure a RSS - bibliotecaris